Vés al contingut

Hispanocentrisme

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Hispania» a la porta de Toledo a Madrid (segle xix)

L'hispanocentrisme o castellanocentrisme és una actitud etnocèntrica que descriu, estudia i avalua qualsevol fenomen des de l'òptica d'Espanya, de la terra i la parla castellanes (en el sentit més estricte) o des de la visió del món llatinoamericà (hispànic, en el sentit més ampli). És una forma d'eurocentrisme,[1] que va trobar una nova envolada sota el franquisme.[2][3] L'hispanocentrisme, com l'eurocentrisme, arrela en el Renaixement, quan es va tornar a venerar la cultura grecollatina, tot ignorant l'aportació africana (Egipte, Cartago) o asiàtica (Sumèria, Assíria, Pèrsia, Índia o Xina).[1] A la península ibèrica, l'eurocentrisme va tenir el seu apogeu als segles xvii i xviii, part d'una doctrina de superioritat religiosa i racial.[1]

Més recentment, es veu la mateixa tendència en la historiografia d'estats com ara les Filipines, que mostren una barreja d'anglocentrisme i d'hispanocentrisme.[4] Aquesta circumstància es repeteix en la historiografia de l'Amèrica Llatina[5][6] o de Catalunya —en països o territoris en els qual la història ha estat reescrita com si hagués començat amb l'ocupació hispànica.[7] Des del començament de la colonització europea d'Amèrica, «la idea és que els indígenes han de ser incorporats en el món europeu, amb la seva cosmovisió i religió, que han de ser civilitzats i evangelitzats».[8] Actituds similars han caracteritzat l'expansió a les illes asiàtiques.[9] La paraula «descobriment d'Amèrica» és un exponent d'aquesta actitud,[10] puix que «res no es va descobrir, ja hi havien estat els vikings, els amerindis de l'Àsia, etc. El problema és aquesta mentalitat eurocentrista i hispanocentrista que recicla el pensament neocolonial, basat en una superioritat moral».[11] El rei d'Espanya, Felip VI, en reiterar la idea etnocèntrica de la colonització espanyola ‘civilitzadora’ de l'illa de Puerto Rico,[12] va obrir una polèmica,[13][14] ja que molts historiadors contemporanis de fora de la península ibèrica la consideren com obsoleta,[11][15][16] tot i encara troba defensors a Espanya.[17] Ja en la dècada del 1960, diversos historiadors de fora de la Península Ibèrica criticaren l'hispanocentrisme de la historiografia espanyola.[2]

Un fenomen semblant es fa palès en la filologia[18] i en la lexicografia: el Diccionario de la lengua española de la Reial Acadèmia Espanyola va trigar molt abans incorporar-hi mots de l'Amèrica Llatina i de tractar les acadèmies dels altres països d'igual a igual.[19] Alguns autors llatinoamericans troben la mateixa denominació de la llengua «espanyola» com una nomenclatura hispanocèntrica i advoquen per a la reformulació del concepte «llengua hispanoamericana» —per tal de reflectir que només uns 10% dels seus parlants viuen a Espanya.[20] Segons Dario Villanueva, aleshores president de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (2016), «no es pot sotmetre la llengua a la tirania hispanocentrista».[21] A l'actualització del 2021, el mot hispanocentrismo no fou inclòs al Diccionario de la lengua española, per bé que eurocentrismo s'hi va afegir amb la definició de «tendència a considerar els valors culturals, socials i polítics de tradició europea com models universals».[22]

Un hispanocentrisme contemporani considerat com a quotidià al periodisme són els mapes meteorològics que, en diverses ocasions, simplifiquen i converteixen Espanya en una mena d'illa que exclou Portugal i que presenta les precipitacions al Pirineu com si França no hi fos al costat.[23]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Perreira, Clifford. «Eurocentrism». A: Encyclopedia of geography (en anglès). Thousand Oaks, California: Sage Publications, 2010, p. 1028-103. ISBN 978-1-4522-6517-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Schmidt, Otto A. «Rassenya de: J. Tormo Cervino Clio, Historia Universal, Editorial Bello, Valencia 1960» (en alemany). Internationales Jahrbuch für Geschichts- und Geographie-Unterricht, 10, 1965, pàg. 258–260. ISSN: 0074-9834.
  3. ↑ «Aragón en el mundo» (en castellà). El Periódico, 06-05-2006 [Consulta: 12 febrer 2022].
  4. ↑ de la Costa, 1961, p. 350-351.
  5. ↑ Newcomb, Robert Patrick «José Enrique Rodó: "Iberoamérica," the "Magna Patria," and the Question of Brazil». Hispania, 93, 3, 2010, pàg. 368–379. ISSN: 0018-2133.
  6. ↑ Lemaire, Ton. «De Nieuwe Wereld gezien door de Oude Wereld [El nou món, vist des del Vell Món]» (en neerlandès). Nationale Bibliotheek, s.d. [Consulta: 17 febrer 2022].
  7. ↑ Zeldenrust, Auke «La nova historiografia». El Punt Avui, 05-04-2020, pàg. 4.
  8. ↑ Santos Herceg, José «Filosofía de (para) la Conquista: Eurocentrismo y colonialismo en la disputa por el Nuevo Mundo» (en castellà). Atenea (Concepción), 503, 2011, pàg. 165–186. DOI: 10.4067/S0718-04622011000100009. ISSN: 0718-0462.
  9. ↑ Jacquelard, Clotilde. «L'ultime frontière de l'Empire universel: l'archipel asiatique». A: Jean-Paul Duviols. Charles Quint et la monarchie universelle (en francès). París: Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 2001, p. 162-163. ISBN 2-84050-189-9. 
  10. ↑ «Manuel Barcia» (en anglès). Universitat de Leeds. [Consulta: 18 febrer 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 Simon, Patricia «Manuel Barcia: "Hay familias de la nobleza española que no abren sus archivos porque su dinero viene del tráfico de esclavos"» (en castellà). La Marea, 14-04-2019 [Consulta: 17 febrer 2022].
  12. ↑ Bou i Costa, Ot «La feblesa civilitzadora d’Espanya». VilaWeb, 26-01-2022.
  13. ↑ Marimon, Sílvia «"Només un discurs neofranquista pot defensar que el colonialisme castellà va tenir aspectes positius"». Ara Balears, 08-02-2022.
  14. ↑ «El rey de España reivindicó la conquista de América y defendió el “modelo español” de colonización» (en castellà). La Nación, 27-01-2022. «El Rey Felipe VI generó una gran polémica durante su visita a Puerto Rico»
  15. ↑ Paul, Heike. «Christopher Columbus and the Myth of ‘Discovery’». A: Myths That Made America : an Introduction to American Studies. Bielefeld: transcript Verlag, 2014, p. 43-88. ISBN 1-322-07916-1. 
  16. ↑ Lemaire, Ton. De indiaan in ons bewustzijn : de ontmoeting van de Oude met de Nieuwe Wereld [Els indians en la nostra consciència: la trobada del Món Vell amb el Món Nou]. Baarn: Ambo, 1986. ISBN 90-263-0765-9. 
  17. ↑ Gestación, perspectivas e historiografía del descubrimiento de América, 2018. ISBN 978-84-7737-548-7. 
  18. ↑ Erlendsdóttir, Erla «La definición lexicográfica del concepto americanismo léxico en el ámbito germánico y románico» (pdf). Revistas ELUA, 2006. DOI: 10.14198/ELUA2006.20.05. ISSN: 0212-7636.
  19. ↑ Ventas, Leire «Las primeras palabras latinoamericanas que entraron al diccionario de la Real Academia Española» (en castellà). BBC News, 31-08-2016.
  20. ↑ Rodríguez Marcos, Javier «En Argentina se dice castellano» (en castellà). El País, 31-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  21. ↑ «Darío Villanueva: «El diccionario pertenece a todos los hispanohablantes»» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2022].
  22. ↑ «Diccionario de la lengua española | Edición del Tricentenario» (en castellà). ASALE i Real Academia Española, 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].
  23. ↑ Alexandre, Víctor. TV3 a traïció : televisió de Catalunya o d'Espanya?. 1. ed. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 84-8437-909-4. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hispanocentrisme&oldid=32659277»