Vés al contingut

Histèrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHistèrids
Histeridae Modifica el valor a Wikidata

Asolenus julietteae Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
SuperfamíliaHydrophiloidea
FamíliaHisteridae Modifica el valor a Wikidata
Gyllenhaal, 1808

Els histèrids (Histeridae) són una família de coleòpters polífags amb uns 350 gèneres i 4300 espècies.[1] La seva mida oscil·la entre 1 i 15 mm. Són bàsicament depredadors de larves d'insectes.

Característiques

[modifica]

Tenen el cos curt i compacte, amb tegument molt dur. El seu color és predominantment negre, de vegades amb taques vermelles o grogues. El cap està retret en el protòrax. Les antenes són curtes, en forma de colze i proveïdes d'una maça terminal formada per la dilatació dels tres últims artells. Els èlitres són més curts que l'abdomen, deixant al descobert el pigidi. Les potes són curtes, robustes i espinoses; les ales estan ben desenvolupades.

Biologia i ecologia

[modifica]

Tant les larves com els adults són depredadors de larves d'altres insectes, a les quals amb freqüència busquen en la carronya o el fem, en els quals excaven amb les seves fortes potes. Diverses espècies estan associades a arbres morts i altres materials vegetals en descomposició; unes altres viuen com a comensals en formiguers. Els adults, quan són molestats, entren en un estat de rigidesa replegant fortament les potes contra el cos.

Taxonomia

[modifica]

Segons la darrera revisió de la taxonomia dels coleòpters, els histèrids incloguen les següents subfamílies:[2]

Referències

[modifica]