Vés al contingut

Història d'O (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHistòria d'O
Story of O Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJust Jaeckin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióClaude Giroux Modifica el valor a Wikidata
GuióSébastien Japrisot i Dominique Aury Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPierre Bachelet Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert Fraisse Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMonogram Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà, França i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enHistòria d'O Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema eròtic, cinema romàntic, pel·lícula basada en una obra literària i cinema BDSM Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAANC-17 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0073115 FilmAffinity: 964412 Allocine: 42958 Rottentomatoes: m/the-story-of-o Letterboxd: the-story-of-o Allmovie: v47097 TCM: 486240 Archive.org: histoire-d-o TMDB.org: 4561 Modifica el valor a Wikidata

Història d'O (títol original en francès: Histoire d'O) és una pel·lícula francesa eròtica de 1975 dirigida per Just Jaeckin. Es basa en la novel·la homònima escrita per Pauline Réage el 1954.[1]

Sinopsi

[modifica]

Una fotògrafa de moda jove coneguda només com «O» (Corinne Cléry) és portada pel seu amant René (Udo Kier) al castell de Roissy, on és subjecta a diversos rituals sexuals sadomasoquistes. Ella porta un anell com a signe de la seva iniciació.

«O» es troba amb una model anomenada Jacqueline. René porta «O» a Sir Stephen H. (Anthony Steel), que va ser criat com a germà d'aquest, i junts la comparteixen. Sir Stephen a més, l'assota sovint a l'esquena. Més endavant, «O» és enviada per Sir Stephen a la casa de camp d'Anne-Marie (Christiane Minazzoli) on ella i altres dones joves s'assoten les unes a les altres

La visita de «O» conclou amb la inserció dels anells de Sir Stephen en els seus llavis de la vulva, i és marcada amb un ferro roent amb les seves inicials per indicar que és propietat de Sir Stephen; el que li dona dret a Sir Stephen fins a de compartir-la amb altres homes, com el comandant (Gabriel Cattand) i Ivan (Alain Noury).

Rene s'obsessiona amb Jacqueline, que ja era amant d'«O», i aquesta última inicia Jacqueline portant-la a Roissy per a cedir-se-la més endavant a Rene en agraïment per haver-la cedit a Sir Stephen. Finalment, i per a posar a prova l'amor de Sir Stephen, «O» li fa una cremada a la mà amb el filtre d'un porta-cigarret.

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

A la pel·lícula se li va rebutjar un certificat de llançament de cinema britànic de la BBFC el 1975[1][2] però finalment fou editada en DVD sense talls en 2000.

Rotten Tomatoes, un agregador de revisions, informa que el 33% de sis crítiques dona ven un resultat positiu; la puntuació era de 5.33/10.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 The Story of O at the British Film Institute (BFI) Arxivat 24 June 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. Our Arts Reporter. "Ban on a controversial French film by GLC". Times [London, England] 3 June 1976: 3. The Times Digital Archive. Web. 12 July 2012
  3. «The Story of O». Rotten Tomatoes. [Consulta: 29 juny 2019].