Historiografia clàssica

La historiografia clàssica és la disciplina que estudia la producció historiogràfica de les cultures clàssiques (Grècia i Roma). Es va originar com un gènere literari, com la comèdia o la tragèdia, però gradualment es va convertir en una ciència.

Origen

Al segle V apareix a grècia el tractament històric, fins aquell moment s'utilitzva el mite per tal d'explicar els tempspassats. A la Ilíada es presenta la guerra amb la intervenció dels déus.

Abans d'Heròdot en el segle V a. C. hi ha una fase intermèdia entre la fase mitològica i la historiogràfica, que és la fase dels logògrafs, on s'inicia una desmitologització an Grècia, es canvien els mites per una cosmologia que prescindeix dels déus. D'aquesta etapa destaca Hecateu de Milet.

Trets generals

Tema: en gairebé totes les obres, el tema és la guerra, esquitxat ab anècdotes polítiques.
Lectors: són fonamentalment persones poderoses, militars i polítics, i la funció d'aquests llibres és fornir-los amb repertoris de recursos que es poden utilitzar en el camp de batalla (Poliè va fer un llibre d'història titulat Estratagemes, sobre plantejaments de batalles), o en el fòrum, que tenen com finalitat millorar els discursos, com el llibre de Valeri Màxim, que escriu Fets i dites memorables.
És una historiografia humanista, tot s'explica per l'acció humana. L'excepció és Polibi, que no ho explica de forma humanista, sinó estructuralista.

És substancialista. Com formada per coses que no canvien. Roma és substància, està per sobre de tot i no pot ser alterada
La historiografia s'entén com un gèner literari.
La història no és una professió. No es convertirà la historiografia en professió fins al segle xix.
Es tracta d'una història contemporània i els historiadors es basen en testimonis.

Historiadors clàssics

Grècia

Heròdot: Se'l coneix com a "Pare de la història"
Tucídides: Fa una sèrie d'innovacions respecte a Heròdot
Xenofont:Va continuar narrant la història de la Guerra del Peloponès allà on ho deixà Tucídides. Inaugura la tradició de recollir constitucions. Importa d'orient la tradició de fer biografies.
Polibi: Va ser el primer a escriure una història universal.
Diodor Sícul o de Sicília: només es conserva part de la seva gran obra.
Plutarc: historiador, biògraf i assagista. La seva obra mñes coneguda és "Vides paral·leles"
Estrabó: de la seva obra sobre història se'n conserven només fragments però la de Geografia Geographiká està gairebé completa.

Roma

Cató el Vell: Va fer la primera història d'Itàlia.
Gai Sal·lusti Crisp: o Sal·lusti. Va escriure De Catilinae coniuratione o Bellum Catilinae i Bellum Jugurthinum.
Juli Cèsar: va escriure De Bello Gallico i De bello Civili
Titus Livi: ls llibres que es conserven d'ell tracten de la història dels primers segles de Roma, des de la fundació fins al 292 aC, el relat de la Segona Guerra Púnica i de la conquesta romana de Gàl·lia cisalpina, de Grècia, del Regne de Macedònia i de part de l'Àsia Menor.
Plini el Vell: s'ha conservat Naturalis Historia.
Gaius Corneli Tàcit o Tàcit.
Suetoni: només se'n conserven fragments de De vitas Caesarum i el De grammaticis et rhetoribus.