Historiografia d'Etiòpia

La pedra d'Ezana data del segle iv i conté una doble inscripció en alfabet amhàric sabeu i en grec que narra les victòries del rei Ezana d'Axum sobre els cuixites de Mèroe (actual Sudan)

La historiografia d'Etiòpia comprèn les disciplines antigues, medievals i modernes enfocades a documentar la història d'Etiòpia, incloent-hi tant les fonts autòctones com les estrangeres. Les arrels de la historiografia etíop es remunten a l'antic Regne d'Axum (ca. 100 – ca. 940). Els primers textos feien servir l'alfabet amhàric dels etíops o l'alfabet grec i apareixien a tota mena de suports, des de manuscrits i inscripcions sobre esteles fins a obeliscos que documentaven esdeveniments contemporanis. La historiografia esdevingué un gènere consolidat de la literatura etíop cap al principi de la dinastia salomònida (1270–1974). Durant aquest període, la història escrita consistia essencialment en biografies reials i cròniques dinàstiques, així com hagiografies i històries universals en forma d'annals. La influència d'obres com el Kebra Nagast de l'Església Ortodoxa convertí la mitologia cristiana en pedra angular de la historiografia medieval del país i reforçà les tradicions genealògiques dels reis salomònides d'Etiòpia, que deien ser descendents de Salomó, rei llegendari d'Israel.

Bibliografia

• Robin, C. J. «Arabia and Ethiopia». A: Johnson, S. F. The Oxford Handbook of Late Antiquity (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 247–334. ISBN 978-0-19-533693-1.