Hjalmar Mellin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1854 Liminka (Finlàndia) |
| Mort | 5 abril 1933 (78 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
| Sepultura | cementiri de Hietaniemi 60° 10′ 16″ N, 24° 54′ 49″ E / 60.171126°N,24.913627°E |
| Formació | Universitat de Hèlsinki |
| Tesi acadèmica | De algebraiska funktionerna af en oberoende variabel (1882 ) |
| Director de tesi | Gösta Mittag-Leffler |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Helsinki (1884–1926) |
| Alumnes | Ernst Leonard Lindelöf |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Ernst Leonard Lindelöf |
| Família | |
| Cònjuge | Hilda Koskinen (1857-1909) Hilda Maria Sofia Peltola (1888-1927) |
| Pare | Gustaf Robert Mellin i Sofia Augusta Thermén |
| Premis | |
Hjalmar Mellin (Liminka, 19 de juny de 1854 - Hèlsinki, 5 d'abril de 1933) va ser un matemàtic finés, conegut per haver enunciat la transformada de Mellin.
Vida i Obra
[modifica]Mellin, fill d'un pastor protestant que abans havia sigut mestre d'escola, va fer els seus estudis secundaris al liceu de Hämeenlinna, uns cent quilòmetres al nord de Hèlsinki i els seus estudis universitaris a la Universitat d'Helsinki. El 1881 va defensar la seva tesi doctoral sobre funcions algebraiques de variable complexa sota la direcció de Gösta Mittag-Leffler.[1] El curs 1881-2 va estudiar a la universitat de Berlin[2] i els dos cursos següents va tornar amb Mittag-Leffler a la universitat d'Estocolm.
A partir de 1884 i fins a la seva jubilació el 1926, va ser professor del Institut Politècnic de Hèlsinki que el 1908 es va convertir en la Universitat Tècnica de Finlàndia i avui és la Universitat Aalto.[3]
Mellin va ser influenciat per dues obres de Salvatore Pincherle de 1886 i 1888, i sembla que sota aquesta influència va arribar a la conclusió que les eines més efectives per a les seves investigacions es trobaven en la teoria de les funcions de Cauchy.[4] A partir de 1896 va desenvolupar la transformada de Mellin (molt relacionada amb les transformades de Laplace i de Fourier)[5] i la va aplicar a la resolució de problemes sobre comportament asimptòtic de les integrals i sobre solucions de les equacions diferencials.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Paris i Kaminski, 2001, p. 25.
- ↑ Lindelöf, 1933, p. i.
- ↑ Paris i Kaminski, 2001, p. 25-26.
- ↑ Lindelöf, 1933, p. ii.
- ↑ Flajolet, Gourdon i Dumas, 1995, p. 3.
- ↑ Roy, 2017, p. 373.
Bibliografia
[modifica]- Flajolet, Philippe; Gourdon, Xavier; Dumas, Philippe «Mellin transforms and asymptotics: Harmonic sums» (en anglès). Theoretical Computer Science, Vol. 144, Num. 1-2, 1995, pàg. 3-58. DOI: 10.1016/0304-3975(95)00002-E. ISSN: 0304-3975.
- Lindelöf, Ernst «Robert Hjalmar Mellin» (en alemany). Acta Mathematica, Vol. 61, Num. 1, 1933, pàg. i-vi. DOI: 10.1007/BF02547784. ISSN: 0001-5962.
- Paris, R.B.; Kaminski, D. Asymptotics and Mellin-Barnes Integrals (en anglès). Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-79001-8.
- Roy, Ranjan. Elliptic and Modular Functions from Gauss to Dedekind to Hecke (en anglès). Cambridge University Press, 2017. ISBN 978-1-107-15938-9.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hjalmar Mellin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Tyrkkö, Jyrki. «Hjalmar Mellin (1854-1933) - Huippumatemaatikko Einsteinin kriitikkona». Tieteellisten seurain valtuuskunta, 2003. [Consulta: 5 maig 2018]. (finès)
- «Hjalmar Mellin's publications». MacTutor History of Mathematics. [Consulta: 5 maig 2018]. (anglès)