Regne de Württemberg

Königreich Württemberg
(alemany)
**Regne de Wurtemberg**
Bandera	Escut
Informació
Capital	Stuttgart
Idioma oficial	Alemany
Religió	Protestantisme
Moneda	Gulden (Marc a partir del 1875)
Geografia
Població	1910 (est.): 2,437,574
Període històric; Edat contemporània
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic	1 de gener de 1806
Abdicació de Guillem II de Württemberg	30 de novembre de 1918
Política
Forma de govern	Monarquia
Membre de	Confederació del Rin, Confederació Germànica, Imperi Alemany

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918. Actualment el seu territori forma part del Land alemany de Baden-Württemberg.

Història

L'estat es va formar com a regne independent encapçalat per Frederic I de Württemberg per la intervenció de Napoleó Bonaparte l'1 de gener del 1806 a conseqüència de la Tercera Coalició^[1] a partir de l'antic Ducat de Württemberg, conegut també com a Altwürttemberg (Antic Würtenberg), al qual s'havien annexionat territoris a l'est i al sud durant les recents secularitzacions (Reichsdeputationshauptschluss) i el Tractat de Presburg.

El 1806 s'hi incorporà Hohenlohe-Langenburg, un territori sobirà en format de comtat i després en forma de principat ubicat a l'actual land de Baden-Württemberg, a l'entorn de la ciutat de Langenburg. L'any 1701 fou elevat a la categoria de principat i l'any 1806 fou incorporat al Regne de Württemberg. La Casa de Hohenlohe es mantingué al costat dels protestants i fou molt vinculada a les més importants famílies reials europees. Així, descendeixen de la família Hohenlohe-Langenburg els principals monarques europeus Sofia de Grècia, Constantí II de Grècia, Felip d'Edimburg o Carles XVI Gustau de Suècia.^{[cal citació]}

Va formar part de la Confederació del Rin (1806-1813) i de la Confederació Germànica (1815-1866). Després de la Guerra francoprussiana (1870-1871) es va integrar a l'Imperi Alemany com a estat membre.

El 1850 el Regne de Wurtemberg va esdevenir un dels primers estats alemanys a disposar d'un segell postal.^[2]

El regne va deixar d'existir oficialment quan el rei Guillem II de Württemberg es va veure forçat a abdicar el 30 de novembre del 1918.

Durant l'Alemanya Nazi el règim va considerar que tot el territori pertanyent al desaparegut regne formava part de Suàbia.^[3]

Geografia

L'antic Regne de Wurtemberg en les seves fronteres del 1813 estava situat entre 47° 34′ i 49° 35' latitud nord i entre 8° 15′ i 10° 30' longitud. La seva major extensió de nord a sud era de 225 km i d'oest a est 160 km. Les fronteres tenien una longitud total de 1.800 km. La superfície total de l'estat era de 19.508 km².

A l'oest Wurtemberg limitava amb el Regne de Baviera, al nord i a l'oest amb el Gran Ducat de Baden (o Baden) i al sud amb els petits principats dels Hohezollern. Aquests últims passarien a Prússia l'any 1850. Al sud-est, el llac de Constança separava al regne de Suïssa. En el tram fronterer amb Baden, hi havia diversos enclavaments, exclavaments i diverses particularitats territorials heretades de l'ordre feudal. Gràcies a l'exclavament de Wimpfen compartia també frontera amb el Gran Ducat de Hessen.