Holiday Inn

Holiday Inn
Fitxa
Direcció	Mark Sandrich
Protagonistes	Bing Crosby; Fred Astaire; Marjorie Reynolds
Director artístic	Roland Anderson i Hans Dreier
Producció	Mark Sandrich
Dissenyador de producció	Roland Anderson
Guió	Irving Berlin (idea); Elmer Rice (adaptació); Claude Binyon (adaptació)
Música	Robert Emmett Dolan
Fotografia	David Abel
Muntatge	Ellsworth Hoagland
Vestuari	Edith Head
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1947
Durada	100 min.
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Pressupost	3,2 milions de dòlars (2,34 milions d'euros)
Descripció
Gènere	Comèdia dramàtica, comèdia musical
Lloc de la narració	Connecticut
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor història (1943); Oscar a la millor música original (1943) ;

Holiday Inn és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mark Sandrich, estrenada el 1942.

Argument

Dos ballarins, Jim Hardy i Ted Hanover, estan enamorats tots dos de la seva companya, Lila Dixon. Manifestant la noia una preferència per a Ted, Jim es retira del music-hall i funda un hotel només pels dies de festa, que anomena «Holiday Inn». S'enamora ràpidament de la seva col·laboradora, Linda Mason, que es revela una excel·lent cantant i ballarina. Quan Lila deixa Ted, aquest va a trobar el seu antic soci a l'hotel i balla, ebri, amb Linda. L'endemà, Ted ja no sap amb qui ha ballat però pensa que seria una bona substituta per a Lila. Es llança a la seva recerca, Jim li ha amagat per gelosia que es tracta de la seva col·lega. Quan Ted coneix Linda, s'enamora d'ella i prova de convèncer-la de fer cinema.^[1]

Repartiment

Bing Crosby: Jim Hardy
Fred Astaire: Ted Hanover
Marjorie Reynolds: Linda Mason
Virginia Dale: Lila Dixon
Walter Abel: Danny Reed
Louise Beavers: Àvia
Irving Bacon: Gus
Marek Windheim: François
James Bell: Dunbar
John Gallaudet: Parker
Shelby Bacon: Vanderbilt

Al voltant de la pel·lícula

El rodatge es va portar a terme a Monte Rio i al Comtat de Sonoma, del 18 d'octubre de 1941 al 30 de gener de 1942.
Quan canta, l'actriu Marjorie Reynolds és doblada per Martha Mears.
El primer hotel de la cadena Holiday Inn va ser anomenat així pel seu arquitecte, Eddie Bluestein, en referència a la pel·lícula.

Banda sonora original

I'll Capture Your Heart Singing, interpretada per Fred Astaire, Bing Crosby i Virginia Dale
Lazy, interpretada per Bing Crosby
You're Easy to Dance With, interpretada per Fred Astaire
White Christmas, interpretada per Bing Crosby i Martha Mears
Happy Holidays, interpretada per Bing Crosby, Martha Mears, Shelby Bacon i Joan Arnold
(Come To) Holiday Inn, interpretada per Bing Crosby i Martha Mears
Let's Start the New Year Right, interpretada per Bing Crosby
Abraham, interpretada per Bing Crosby, Martha Mears, Shelby Bacon i Joan Arnold
Be Careful, It's My Heart, interpretada per Bing Crosby
I Can't Tell a Lie, interpretada per Fred Astaire
Easter Parade, interpretada per Bing Crosby
Let's Say It with Firecrackers, interpretada per Fred Astaire
Song of Freedom, interpretada per Bing Crosby
(I've Got) Plenty to Be Thankful For, interpretada per Bing Crosby
Oh, How I Hate to Get Up in the Morning, interpretada per Irving Berlin

Premis i nominacions

Oscar a la millor cançó original el 1942 per a White Christmas, així com una nominació en els Oscars del millor guió original i de la millor música.

Referències

↑ «Holiday Inn». The New York Times.

[1] «Holiday Inn». The New York Times.

[1]