Home Nations Championship 1889

Home Nations Championship 1889
Dates	2 de febrer de 1889 - 2 de març de 1889
Participants	Irlanda ; Escòcia; Gal·les
Estadístiques
Campió	Escòcia (2n títol)
Partits	3
Màxim anotador	Stevenson (1)
← 1888 (Anterior)	(Següent) 1890 →

La Home Nations Championship de 1889 fou la setena edició del que avui dia es coneix com el torneig de les sis nacions. Tres partits es van disputar entre el 2 de febrer i el 2 de març de 1889. Els equips participants foren Irlanda, Escòcia, i Gal·les. Escòcia s'enduria el títol, tot i que val a dir que la selecció anglesa no hi va participar pel seu rebuig a formar part de la IRB.^[1]^[2]^[3]^[4]

Classificació

Posició	Nació	Jocs				Punts			Punts
Posició	Nació	Jugats	Guanyats	Empatats	Perduts	A Favor	En contra	Diferència	Punts
1	Escòcia	2	2	0	0	1	0	+1	4
2	Irlanda	2	1	0	1	0	1	−1	2
3	Gal·les	2	0	0	2	0	0	+0	0

Resultats

Escòcia	(2T) 0–0 (0T)	Gal·les	2 de febrer de 1889 {{{time}}} -

Irlanda	0–1	Escòcia	16 de febrer de 1889 {{{time}}} -

Gal·les	(0T) 0–0 (2T)	Irlanda	2 de març de 1889 {{{time}}} -

Els partits

Escòcia vs. Gal·les

Escòcia	2E – 0	Gal·les	2 de febrer de 1889 {{{time}}} - Raeburn Place, Edimburg Àrbitre: A McAllister (Irlanda)
Assaig: Orr Ker

Escòcia: HFT Chambers (Edinburgh U.), WF Holms (Edinburgh Wanderers), HJ Stevenson (Edinburgh Acads), James Holt Marsh (Edinburgh Inst FP), CE Orr (West of Escòcia), CFP Fraser (Glasgow University), W Auld (West of Escòcia), JD Boswell (West of Escòcia), A Duke (Royal HSFP), HT Ker (Glasgow Acads), MC McEwan (Edinburgh Acads), WA McDonald (Glasgow University), A Methuen (Cambridge U.), DS Morton (West of Escòcia) capt., TB White (Edinburgh Acads)

Gal·les: Hugh Hughes (Cardiff), Dickie Garrett (Penarth), James Webb (Newport), Edward Bishop (Swansea), Martyn Jordan (London Welsh), Charlie Thomas (Newport), Rosser Evans (Cardiff), Sydney Nicholls (Cardiff), Frank Hill (Cardiff) capt., William Williams (Cardiff), David William Evans (Cardiff), Theo Harding (Newport), Jim Hannan (Newport), Rowley Thomas (London Welsh), William Bowen (Swansea)

Irlanda vs. Escòcia

Irlanda	0 – 1 Drop	Escòcia	16 de febrer de 1889 {{{time}}} - Ormeau, Belfast Àrbitre: WD Phillips (Gal·les)
		Drop: Stevenson

Irlanda: LJ Holmes (Lisburn), RA Yates (Dublin University), TB Pedlow (Queen's College, Belfast), DC Woods (Bessbrook), J Stevenson (Lisburn), RG Warren (Lansdowne) capt., HW Andrews (NIFC), TM Donovan (Queen's College, Cork), EG Forrest (Wanderers), JS Jameson (Lansdowne), J Moffatt (Belfast Albion), LC Nash (Queen's College, Cork), CRR Stack (Dublin University), R Stevenson (Lisburn), FO Stoker (Wanderers)

Escòcia: HFT Chambers (Edinburgh U.), WF Holms (London Scottish), HJ Stevenson (Edinburgh Acads), James Holt Marsh (Edinburgh Inst FP), CE Orr (West of Escòcia), Darsie Anderson (London Scottish), AI Aitken (Edinburgh Inst FP), JD Boswell (West of Escòcia), A Duke (Royal HSFP), TW Irvine (Edinburgh Acads), MC McEwan (Edinburgh Acads), JG McKendrick (West of Escòcia), A Methuen (Cambridge U.), DS Morton (West of Escòcia) capt., JE Orr (West of Escòcia)

Gal·les vs. Irlanda

Gal·les	0 – 2E	Irlanda	2 de març de 1889 {{{time}}} - St. Helen's, Swansea Àrbitre: AR Don-Wauchope (Escòcia)
		Assaig: McDonnell Cotton

Gal·les: Ned Roberts (Llanelli), Abel Davies (London Welsh), Arthur Gould (Newport) capt., Tom Morgan (Llanelli), Norman Biggs (Cardiff), Charlie Thomas (Newport), Giotto Griffiths (Llanelli), William Bowen (Swansea), D Morgan (Swansea), Sydney Nicholls (Cardiff), David William Evans (Cardiff), Theo Harding (Newport), Jim Hannan (Newport), Rowley Thomas (London Welsh), Dan Griffiths (Llanelli)

Irlanda: LJ Holmes (Lisburn), RA Yates (Dublin U.), RW Dunlop (Dublin U.), TB Pedlow (Queens College, Belfast), RG Warren (Lansdowne) capt., AC McDonnell (Dublin U.), Victor Le Fanu (Lansdowne), JS Jameson (Lansdowne), EG Forrest (Wanderers), J Cotton (Wanderers), J Waites (Bective Rangers), HW Andrews (NIFC), JN Lytle (NIFC), R Stevenson (Lisburn), HA Richey (Dublin U.)

Sistema de puntuació

Els partits es decidien per goals o gols, un goal era concedit quan l'equip feia un assaig i la posterior anotació, tant per un drop com per un goal from mark. Si el partit acabava en empat, aleshores el guanyador era l'equip amb més assaigs sense conversió. Si no hi havia encara cap guanyador clar es declarava empat.

Referències

↑ The Oval World: A Global History of Rugby (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015. ISBN 9781408843727 [Consulta: 16 desembre 2015].
↑ Godwin, Terry. The International Rugby Championship 1883-1983 (en anglès). Londres: Willows Books, 1984. ISBN 0-00-218060.
↑ Griffiths, John. The Phoenix Book of International Rugby Records.. Londres: Phoenix House. ISBN 0-460-07003-7..
↑ Vamplew, Wray; Grant Jervie. Richard Cox. Encyclopedia of British sport (en anglès). Oxford: Clio, 2000. ISBN 9781851093441 [Consulta: 23 febrer 2017].

Precedit per:
1888 Irlanda , Gal·les i Escòcia

Home Nations Championship
1889

Escòcia

Succeït per:
1890 Anglaterra i Escòcia

[global-1] The Oval World: A Global History of Rugby (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015. ISBN 9781408843727 [Consulta: 16 desembre 2015].

[olda-2] Godwin, Terry. The International Rugby Championship 1883-1983 (en anglès). Londres: Willows Books, 1984. ISBN 0-00-218060.

[3] Griffiths, John. The Phoenix Book of International Rugby Records.. Londres: Phoenix House. ISBN 0-460-07003-7..

[encico-4] Vamplew, Wray; Grant Jervie. Richard Cox. Encyclopedia of British sport (en anglès). Oxford: Clio, 2000. ISBN 9781851093441 [Consulta: 23 febrer 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]