Home d'Arlington Springs
L'home d'Arlington Springs és un conjunt de restes humanes del Plistocè superior descobertes a l'illa Santa Rosa, una de les illes del canal situada a la costa del sud de Califòrnia. El jaciment arqueològic d'Arlington Springs està protegit al Parc Nacional de les Illes del Canal i al comtat de Santa Barbara.
Història
[modifica]Arqueologia
[modifica]El 1959-1960, dos fèmurs van ser excavades per Phil C. Orr, conservador d'antropologia i paleontologia al Museu d'Història Natural de Santa Bàrbara, a Arlington Springs, a l'illa de Santa Rosa. Orr va creure que les restes eren d'un home de 10.000 anys i les va batejar com l'"Home d'Arlington Springs".[1]
L'home d'Arlington Springs va ser posteriorment reexaminat el 1989 pels successors d'Orr al museu, el Dr. John R. Johnson i Don Morris. Els dos van arribar a l'avaluació inicial que l'home d'Arlington Springs era en realitat la "dona d'Arlington Springs". La datació per radiocarboni va determinar que les restes dataven de 13.000 anys BP,[2] convertint les restes en l'esquelet humà més antic conegut d'Amèrica del Nord.[3] The term "Arlington Springs Woman" was used at that time to refer to these remains.[4]
Després d'un estudi posterior, Johnson va revertir la seva avaluació de gènere el 2006, on va concloure que les restes eren més probables que les d'un home, i que el nom "home d'Arlington Springs" tornava a ser el nom més adequat.[5]
Geologia
[modifica]L'home paleoindi d'Arlington Springs va viure a l'antiga illa de l'època del Pleistocè a l'illa de Santa Rosae. Durant l'última era glacial, les quatre illes del nord del Canal es van mantenir juntes com l'única megailla de Santa Rosae
El temps era molt més fresc i el nivell del mar era 46 metres inferior a l'actual. La seva presència a una illa en una data tan primerenca demostra que els paleoindis més antics tenien embarcacions capaces de creuar el canal de Santa Bàrbara, i dona credibilitat també a una teoria de la "migració costanera" per a la població d'Amèrica, amb bots per viatjar al sud des de la Sibèria i Alaska.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Orr, PhilOrr, Phil C. «Arlington springs man.». Science, 135, 3499, 1962, pàg. 219. DOI: 10.1126/science.135.3499.219. PMID: 14482348.
- ↑ Glassow, Michael A. (editor), Todd J. Braje, Julia G. Costello, Jon M. Erlandson, John R. Johnson, Don P. Morris, Jennifer E. Perry, and Torben C. Rick (2014), Technical report. Channel Islands National Park Archaeological Overview and Assessment.
- ↑ Polokavic, Gary «Channel Island Woman's Bones May Rewrite History». Los Angeles Times, 11-04-1999 [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Arlington Springs Woman biography | birthday, trivia | American Ancient Human» (en anglès americà). [Consulta: 29 setembre 2020].
- ↑ Chawkins, Steve «Ancient Bones Belonged to a Man – Probably». Los Angeles Times, 11-09-2006 [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ Johnson, Dr. John R. «Arlington Man» (en anglès). National Park Service. [Consulta: 28 març 2015].
Vegeu també
[modifica]- Dona de Buhl – (Restes humanes)
- Calico (Jaciment arqueolològic) – (Jaciment arqueològic)
- Cova de les Mans – (Pintures rupestres)
- Cova de Fort Rock – (Jaciment arqueològic)
- Home de Kennewick – (Restes humanes)
- Kwäday Dän Ts'ìnchi – (Restes humanes)
- Marmes Rockshelter – (Jaciment arqueològic)
- Coves de Paisley – (Jaciment arqueològic)
- Dona del Penyal – (Restes humanes)
Enllaços externs
[modifica]- NPS.gov: Channel Islands National Park — Arlington Man
- About.com: Arlington Springs Site Arxivat 2013-05-21 a Wayback Machine.
- Journal from The Center for the Study of the First Americans: "The Mammoth Trumpet" — Volume 21, Number 4 September 2006.