Home d'Urfa
 home d'Urfa, amb pedres d'obsidiana per ulls  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Mida | 1,8 ( ) m |
| Localització | |
| Col·lecció | |
| Municipi | Şanlıurfa (Turquia) |
| Localització | Museu Arqueològic de Sanlıurfa |
L'home d'Urfa, també conegut com el gegant de Balıklıgöl, és una antiquíssima estàtua antropomorfa trobada en les excavacions de Balıklıgöl prop d'Urfa, a l'àrea geogràfica de la Mesopotàmia superior, al sud-est de la moderna Turquia. Està datat de cap al 9000 ae durant el neolític preceràmic, i és, de moment, "l'escultura humana naturalista de gran grandària més antiga". És contemporània d'altres llocs destacats com Göbekli Tepe (neolític preceràmic A,B) i Nevalı Çori (neolític preceràmic B).[1][2][3][4]
Descobriment
[modifica]Trobaren l'estàtua durant un treball de construcció, i la seua ubicació exacta no s'ha registrat correctament, però deu procedir del proper jaciment neolític preceràmic d'Urfa Yeni-Yol. No és lluny d'altres coneguts assentaments neolítics preceràmics dels voltants d'Urfa: Göbekli Tepe (a 10 km), i Gürcütepe. El descobriren al 1993 al carrer Yeni Yol de Balıklıgöl, a la mateixa ubicació on s'ha investigat des de 1997 un assentament neolític preceràmic.[1][5]
L'estàtua fa 1,80 m d'alçada. Els ulls estan representats per dos forats fondos, en què s'incrustaren fragments d'obsidiana negra. Presenta un relleu en forma de V que el mateix pot representar el coll d'una peça que un collaret. Les mans estan unides davant, sostenint els genitals. La part inferior és simplement una prolongació en O, que originàriament estaria ficada en un nínxol excavat per mantenir-la dreta. Sembla no tenir boca, però amb certa llum incidint-ne a la superfície s'aprecia el rastre d'una boca oberta mostrant dents esmolades. L'estàtua data del 9.000 ae, i sovint es designa com l'estàtua conservada més antiga del món.[1][3][5][6][7]
Context
[modifica]Abans de l'home d'Urfa, s'havien recuperat del paleolític superior moltes estatuetes petites com l'humà Lleó (c. 40000 ae), la Venus de Dolní Věstonice (c. 30.000 ae), la Venus de Willendorf (c. 25.000 ae) o la realista Venus de Brassempouy (c. 25.000 ae).
Lleugerament posteriors a l'home d'Urfa, altres estàtues antropomòrfiques del neolític preceràmic es coneixen al Xam, com les estàtues d'Ain Ghazal.
Detalls
[modifica]-
L'estàtua en exhibició -
Home d'Urfa, amb pedres d'obsidiana per ulls
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Potts, Daniel T. A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East (en anglés). John Wiley & Sons, 2012, p. 155. ISBN 9781444360776.
- ↑ Guilaine, Jean. Les Racines de la Méditerranée et de l'Europe (en francès). Fayard, 2008, p. 14. ISBN 9782213646268.
- ↑ 3,0 3,1 Chacon, Richard J.; Mendoza Feast, Famine or Fighting?: Multiple Pathways to Social Complexity (en anglés). Springer, 2017, p. 120. ISBN 9783319484020.
- ↑ Laneri, Nicola. Defining the Sacred: Approaches to the Archaeology of Religion in the Near East (en anglés). Oxbow Books, 2015, p. 162. ISBN 9781782976837.
- ↑ 5,0 5,1 Collins, Andrew. Gobekli Tepe: Genesis of the Gods: The Temple of the Watchers and the Discovery of Eden (en anglés). Simon and Schuster, 2014, p. 66. ISBN 9781591438359.
- ↑ Garrard-Burnett, Virginia; Yildirim. Flying with Two Wings: Interreligious Dialogue in the Age of Global Terrorism (en anglés). Cambridge Scholars Publishing, 2011, p. 133. ISBN 9781443832243.
- ↑ Schmidt, Klaus. Premier temple. Göbekli tepe (Le): Göbelki Tepe (en francès). CNRS Editions, 2015, p. 291. ISBN 9782271081872.