Vés al contingut

Homonacionalisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Homonacionalisme és un terme que descriu l'associació favorable entre un tipus d'ideologia nacionalista i les persones LGBTI o els seus drets.[1][2][3]

El terme va ser originalment proposat per la investigadora en estudis de gènere Jasbir K. Puar per referir-se als processos pels quals certs poders s'alineen amb les reivindicacions del col·lectiu LGBTI amb la finalitat de justificar posicions racistes i xenòfobes, especialment en contra de l'islam, recolzant-les sobre els prejudicis que les persones migrants han de ser forçosament homòfobes i que la societat occidental és completament igualitària.[1][2][4][5][6][7][8][9] D'aquesta forma, es fa ús de la diversitat sexual i els drets LGBT per sostenir postures en contra de la immigració, sent cada vegada més comuna entre partits d'ultradreta.[10][11][12]

Les principals crítiques a aquest fenomen se centren en l'ús parcial i sectari que es fa del moviment LGBT per emparar finalitats basades en la intolerància, obviant la pròpia homofòbia i la falta d'una igualtat real en la societat occidental en el seu conjunt.[13][14] Aquesta falsa idea d'igualtat se sol representar de forma simbòlica per l'accés al matrimoni igualitari, heteronormalitzant les relacions entre les persones del col·lectiu LGBTI i afavorint posicions xovinistes cap al propi país i receloses cap a persones procedents d'aquells països que no han regulat algun tipus de reconeixement de les parelles del mateix sexe o que criminalitzen l'homosexualitat, fonamentalment cap als musulmans.[2][15][16][17][18][19]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 (anglès) Puar, Jasbir K. Terrorist Assemblages: Homonationalism in Queer Times. Duke University Press, 2007. ISBN 978-0-8223-4094-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) Homonationalism, Heteronationalism and LGBTI Rights in the EU. Public Seminar. 31 de agosto de 2016.
  3. (anglès) Homonationalism and Pinkwashing. Arxivat 2017-09-26 a Wayback Machine. CLAGS. Center for LGBTQ Studies. 2013.
  4. (anglès) Homonationalism and the Death of the Radical Queer. Inquiries Journal. 2015.
  5. (castellà) Conchita Wurst y los peligros del homonacionalismo. Periódico Diagonal. 21 de mayo de 2014.
  6. (castellà) Nuevo nacionalismo y movimiento gay. Viento Sur. 15 de julio de 2012.
  7. (anglès) In America, Muslims Are More Likely to Support Gay Marriage Than Evangelical Christians. Reason. 13 de junio de 2016.
  8. (català) La regidora musulmana de Badalona casa una parella gai. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine. Directe!cat. 11 de enero de 2016.
  9. (portuguès) Homonacionalismo e cidadania LGBT em tempos de neoliberalismo: dilemas e impasses às lutas por direitos sexuais no Brasil. Revista Em Pauta. 2014.
  10. (anglès) The Men Who Would Be Queen: France, Le Pen & The LGBT Vote. Arxivat 2018-07-13 a Wayback Machine. Pride Life. 7 de junio de 2016.
  11. (castellà) El ascenso de la extrema derecha en Europa, en clave LGTB. Dos manzanas. 2 de junio de 2014.
  12. (francès) Homo et d'extrême droite: qu'est-ce que «l'homonationalisme»? Le Monde. 22 de diciembre de 2014.
  13. (anglès) Why Pinkwashing Insults Gays and Hurts Palestinians. Slate Magazine. 17 de junio de 2014.
  14. (anglès) Sporting Homonationalism: Russian Homophobia, Imaginative Geographies & the 2014 Sochi Olympic Games. Sociology Association of Aotearoa New Zealand Annual Conference 2013.
  15. (anglès) Homonormativity, Homonationalism and the Other 'Other'. Huffington Post. 19 marzo de 2015.
  16. (castellà) Muy español y muy gay: ‘homonacionalismo’ vs. radicales religiosos. El Confidencial. 18 de julio de 2011.
  17. (francès) Vers un nouvel homonationalisme? Mediapart. 5 December 2012.
  18. (anglès) From Orientalism to Homonationalism: Queer Politics, Islamophobia and Europeanization in Kosovo. Southeastern Europe. 2016.
  19. (anglès) Israel and ‘Pinkwashing’. The New York Times. 22 de noviembre 2011.