Vés al contingut

Honeymoon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumHoneymoon
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaLana Del Rey Modifica el valor a Wikidata
Publicat18 setembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
Gèneretrip-hop, pop barroc i dream pop Modifica el valor a Wikidata
Durada65:06 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaPolydor Records
Interscope Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorLana Del Rey Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc compacte, disc de vinil, descàrrega digital i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Pistes
Cronologia
Discs de Lana del Rey en ordre cronològic
← Ultraviolence
(2014)
Lust for Life →
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 2DpEBrjCur1ythIZ10gJWw Discogs: 884682 Allmusic: mw0002868686 Modifica el valor a Wikidata

Honeymoon és el tercer àlbum d'estudi de la cantautora nord-americana Lana Del Rey. Va ser publicat el 18 de setembre de 2015, per Polydor Records i Interscope Records, i va ser produït per Del Rey amb els seus coneguts col·laboradors Rick Nowels i Kieron Menzies. L'àlbum es va diferenciar de la instrumentació més guiada per la guitarra de l'anterior àlbum Ultraviolence de Del Rey i un retorn al pop barroc de Born to Die i Paradise. Líricament, l'àlbum toca temes de romanç torturat, ressentiment, luxúria, escapisme i violència.

Al ser publicat, Honeymoon va rebre majoritàriament valoracions positives de crítics de música, apareixent en la majoria de llistes de millors àlbums del 2015 de moltes publicacions. Diversos crítics van considerar l'àlbum com el millor de Del Rey fins al moment. L'àlbum va debutar com a número 1 a les llistes de Billboard 200, venent 116.000 unitats dins la primera setmana i arribant a número 1 també a Austràlia, Grècia i Irlanda. L'àlbum va ser precedit per dos senzills promocionals: "High by the Beach" i "Music To Watch Boys To".

Antecedents i enregistrament

[modifica]

Del Rey va acabar l'enregistrament del seu tercer àlbum d'estudi, Ultraviolence, el març 2014, i el juny del mateix any va començar a treballar en noves idees, declarant sobre el procés que s'estava "convertint en una cosa que m'agrada molt. Estic gaudint d'enfonsar-me en aquesta sensació més negra. Ha estat bo".[1] En una entrevista amb Galore Magazine el desembre de 2014, Del Rey va revelar ja havia començat, treballant en un àlbum nou.[2] El gener de 2015, Lana Del Rey va anunciar via Billboard que tenia pensat publicar l'àlbum el mateix any 2015, revelant el títol de Honeymoon.[1] Del Rey també va dir que havia escrit i enregistrat nou cançons que possiblement podrien ser a l'àlbum i va declarar que també hi hauria una versió de la cançó de Nina Simone "Don't Let Me Be Misunderstood".[1] Durant l'entrevista amb Billboard, Del Rey va declarar que l'àlbum seria diferent del seu anterior, Ultraviolence (2014), però similar al seu primer, Born to Die (2012), i l'EP Paradise (2012).[1]

Composició

[modifica]

Música i lletres

[modifica]

Musicalment, Honeymoon ha estat descrit com un treball estilitzat com a "magnífic, cinematic i pop barroc", "amb elegància, melancolia i dream pop", i un retorn al "cinematic trip hop" de l'àlbum debut de Del Rey, Born to Die,[3] i incorpora elements de trap, blues, downtempo pop, i jazz.[4][5][6][7][8] Es va notar que la producció de l'àlbum contenia sospirs, xiuxiueigs, veus subtilment en capes, melodies que es desenvolupen gandulament, sintetitzadors en decadència, ressò de línies de guitarra, cordes, boires i patrons de bateria restringits. Construït a partir de mostres tallades i enroscades, tocs de jazz i paisatges sonors de Morricone, Honeymoon s'ha popularitzat com l'àlbum més sofisticat de Del Rey.

Líricament, Honeymoon inclou contingut que toca el romanç torturat, l'amargor, la luxúria i la violència. També inclou contingut líric que inclou erotisme, drogues, mitologia i "l'ànima americana".[9]

Embalatge i portada

[modifica]

La coberta de l'àlbum va ser fotografiada per la germana de Del Rey, Caroline "Chuck" Grant, i conté a Del Rey en un autobús de gira de la companyia Starline, de tour per Los Angeles. Com a part de la promoció de l'àlbum, el número de telèfon mostrat a la portada, al lateral de l'autobús, responia a trucades amb parts de cançons de l'àlbum i, fins i tot, en algunes ocasions, amb Del Rey contestar el telèfon ella mateixa per parlar amb fans.[10][11]

Al principi, Del Rey havia col·laborat amb el fotògraf Neil Krug en una coberta per l'àlbum, amb una sèrie de fotos. "Les fotografies eren perfectes, però alguna cosa faltava," Del Rey va comentar el 2015 en una entrevista. "Potser la necessitat de veure-hi moviment o el buscar un marc que se sentís extra gràfic."[12] Els fulletons dels CD i els vinils, tanmateix, presenten igualment fotografies addicionals per Krug.[13]

A més de CD, l'àlbum va ser també publicat com a LP en vinil negre. Una doble edició limitada exclusiva va ser publicada per Urban Outfitters, en vinil vermell translúcid; aquest LP conté una coberta alternativa que mostra Del Rey amb un barret de sol, també per Krug.[14]

Publicació i promoció

[modifica]

Lana Del Rey va suggerir el maig de 2015 que Honeymoon seria publicat el setembre, i va ser confirmat el 14 d'agost que la data va ser planificada pel 18 de setembre de 2015.[15] El juny de 2015, Del Rey va crear un usuari separat a Instagram només per l'àlbum amb l'usuari "@honeymoon".[16] Va publicar el llistat de cançons a través del seu compte principal d'Instagram el 20 d'agost de 2015, i el dia abans l'àlbum es va posar en pre-venda.[17] A diferència dels seus àlbums d'estudi anteriors, els quals van ser publicats amb versions deluxe amb cançons afegides, Honeymoon no va rebre una versió deluxe i va ser publicat amb 14 cançons originals. La cançó que dona nom a l'àlbum va ser publicada a YouTube el 14 de juliol de 2015.[18][19]

Del Rey no va promoure l'àlbum amb entrevistes o actuacions televisives, confiant enlloc en un parell d'entrevistes en revistes en paper físic, vídeos de música, meetings amb fans, i xarxes socials. El 15 de setembre, BBC Radio 1 va promocionar "Salvatore" i breument va entrevistar Del Rey pel show "Huw Stephens' Hottest Record in the World".[20] El 9 de febrer de 2016, va celebrar una premiere pel vídeo musical per la cançó "Freak" a l'hotel The Wiltern, a Los Angeles.

Crítiques professionals

[modifica]
Valoracions professionals
Valoracions acumulades
Font Valoració
Metacritic 78/100[21]
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles

[22]

Consequence of Sound B−[23]
The Daily Telegraph 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[24]

Entertainment Weekly B+[25]
The Guardian 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[26]

The Independent 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[27]

NME 4/5[28]
Pitchfork 7.5/10[29]
Rolling Stone 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[30]

Spin 7/10[31]

Honeymoon va rebre valoracions positives al ser publicat. A la pàgina web Metacritic, la qual assigna un índex normalitzat sobre 100 a revisions de revistes i crítics musicals, l'àlbum va rebre una puntuació mitjana de 78 basada en 28 valoracions.

The Independent va donar quatre estrelles de cinc a Honeymoon, amb Andy Gill escrivint que l'àlbum "troba a Del Rey, després dels personatges individuals més atomitzats de l'àlbum Ultraviolence de l'any passat, una persona composta més propera al tema dissolut del seu debut Born to Die. No només el seu lliurament vocal continua sent el mateix en tot moment, sinó també la "veu" de la seva protagonista; mentre que l'impacte emocional del que de vegades pot ser desenvolupaments traumàtics sembla d'alguna manera esmorteït, com si es visqués a través d'una boira narcotitzada.". The Guardian, també donant l'àlbum quatre de cinc estrelles, va comentar que "hi ha una percepció d'atur temporal a Honeymoon i una intriga que dura més que els seus anteriors LPs". PopMatters va elogiar l'àlbum, dient que "la producció dels tres àlbums en quatre anys ha convertit Lana Del Rey en una innovadora artística que, sense por, es basa en l'estil i la substància al llarg del segle passat, la visió del qual és completament original i gens remotament previsible.".[32] Rolling Stone va compartir pensaments similars en consideracions a la força de l'àlbum, dient que "siguin quines siguin les seves intencions, han portat a Del Rey a la seva música més sincerament emocionant mai feta." Jessica Hopper de Pitchfork va donar a l'àlbum una valoració positiva, anomenant-lo la seva feina "més artística" fins al moment, afegint: "és una feina fosca, més fosca fins i tot que Ultraviolence. Mentre és evidentment una artista de pop, Honeymoon sent com si pertanyés a un cànon més gran dels àlbums gòtics de la Califòrnia sud, sintetitzant idees que ha estat pensant des del principi en un àlbum cohesionat."[29]

Mojo el va anomenar l'àlbum de la setmana, amb Tom Doyle assegurant que és "un refinament clar de l'estil" de Del Rey i el seu "millor àlbum fins ara," encara que anotant: "Des d'aquí, Del Rey segurament serà forçat a redibuixar el seu projecte."[33]

Èxit comercial

[modifica]

Honeymoon va debutar com a número dos a les llistes Billboard 200, venent 116,000 àlbums, 105,000 dels quals eren vendes d'àlbum pur.[34] L'àlbum va caure a la posició 15 la setmana següent. A Austràlia, l'àlbum va debutar també com a número 1 a les llistes ARIA Charts, esdevenint el tercer número 1 consecutiu de Del Rey.[35] El desembre de 2015, Honeymoon va ser certificat com a disc de Plata al Regne Unit i, més tard, com a Or el març de 2017.

Llistat de pista

[modifica]
Núm. Títol Durada
1. «Honeymoon»   5:50
2. «Music to Watch Boys To»   4:51
3. «Terrence Loves You»   4:51
4. «God Knows I Tried»   4:40
5. «High by the Beach»   4:18
6. «Freak»   4:55
7. «Art Deco»   4:55
8. «Burnt Norton (Interlude)»   1:21
9. «Religion»   5:23
10. «Salvatore»   4:41
11. «The Blackest Day»   6:05
12. «24»   4:56
13. «Swan Song»   5:23
14. «Don't Let Me Be Misunderstood»   3:02
Durada total:
 65:06

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lana Del Rey Q&A: On 'Big Eyes' and Her Upcoming 'Honeymoon' Album». Billboard, 06-01-2015. [Consulta: 28 març 2015].
  2. ↑ «Galore Presents: Lana Del Rey Mania». Galore, 01-12-2014. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2016. [Consulta: 6 desembre 2014].
  3. ↑ «Lana Del Rey, 'Honeymoon'». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 6 de gener 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
  4. ↑ Robinson, Jacob. «Lana Del Rey: Honeymoon Album Review». Daily Review, 18-09-2015. [Consulta: 30 juliol 2017].
  5. ↑ Levine, Nick. «Lana Del Rey 'Honeymoon' album review». Time Out London, 17-09-2015. [Consulta: 30 juliol 2017].
  6. ↑ Ryan, Patrick. «Album review: Lana Del Rey's 'Honeymoon'». USA Today, 18-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2015].
  7. ↑ «Lana Del Rey – Honeymoon». Consequence of Sound.
  8. ↑ Rizvi, Faraz. «Lana Del Rey remains in the honeymoon phase of her career with "Honeymoon"». The Highlander. University of California, Riverside, 22-09-2015. [Consulta: 21 agost 2017].
  9. ↑ «Lane Del Rey: Honeymoon». Billboard, 2015. [Consulta: 9 agost 2017].
  10. ↑ Bell, Amanda. «Here's What Happens When You Call The Name On Lana Del Rey's Honeymoon Cover». MTV, 21-08-2015. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2015. [Consulta: 20 agost 2017].
  11. ↑ Britton, Luke Morgan. «Lana Del Rey answers fans' calls from phone number on 'Honeymoon' album cover». NME, 24-09-2015. [Consulta: 21 agost 2017].
  12. ↑ Pasori, Cedar. «Best Album Covers of 2015». Complex, 29-12-2015. [Consulta: 21 agost 2017].
  13. ↑ Album notes for Honeymoon.
  14. ↑ Wass, Mike. «Lana Del Rey's 'Honeymoon' Cover Surfaced Online And Fans Are Not Impressed: See Their Tweets». Idolator, 20-08-2015. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 30 juliol 2017].
  15. ↑ Minsker, Evan. «Lana Del Rey Says Honeymoon Is Coming in September». Pitchfork, 23-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  16. ↑ Fitz-Gerald, Sean. «Lana Del Rey Teases 'Honeymoon' on Instagram». Vulture, 17-06-2015. [Consulta: 30 desembre 2016].
  17. ↑ «Lana Del Rey on Instagram: "PRE-ORDER TOMORROW. Honeymoon Music To Watch Boys To Terrence Loves You God Knows I Tried High By The Beach Freak Art Deco Burnt Norton…"». Instagram. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  18. ↑ Gordon, Jeremy. «Lana Del Rey Shares "Honeymoon"». Pitchfork, 14-07-2015. [Consulta: 22 agost 2015].
  19. ↑ Lipshutz, Jason. «Lana Del Rey Posts 'Honeymoon' Track list». Billboard, 20-08-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  20. ↑ «Lana Del Rey – Salvatore, Lana Del Rey + Halsey, Huw Stephens – BBC Radio 1». BBC. [Consulta: 15 setembre 2015].
  21. ↑ «Reviews for Honeymoon by Lana Del Rey». [Consulta: 18 setembre 2015].
  22. ↑ «Honeymoon – Lana Del Rey». AllMusic. [Consulta: 18 setembre 2015].
  23. ↑ Corcoran, Nina. «Album Review: Lana Del Rey - Honeymoon», 25-09-2015. [Consulta: 24 març 2021].
  24. ↑ «Lana Del Rey, Honeymoon, review: 'manicured melancholy'», 18-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2015].
  25. ↑ «'Honeymoon' by Lana Del Rey: EW Review». Entertainment Weekly, 21-09-2015. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 21 setembre 2015].
  26. ↑ «Lana Del Rey: Honeymoon review – self-indulgent but sophisticated third album», 18-09-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
  27. ↑ «Lana Del Rey, Honeymoon – album review: Dark side of the American Dream is presented with unflinching skill». , 18-09-2015 [Consulta: 18 setembre 2015].
  28. ↑ «Lana Del Rey – 'Honeymoon'», 17-09-2015. Arxivat de l'original el 20 setembre 2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
  29. ↑ 29,0 29,1 Hopper, Jessica. «Lana Del Rey: Honeymoon». Pitchfork, 21-09-2015. [Consulta: 21 agost 2017].
  30. ↑ «Honeymoon», 18-09-2015. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
  31. ↑ Brown, Harley «Review: God Knows Lana Del Rey Tried on 'Honeymoon'». Spin, 22-09-2015 [Consulta: 23 setembre 2015].
  32. ↑ Smile, Chelsea. «Lana Del Rey Honeymoon». PopMatters, 09-10-2015. [Consulta: 9 octubre 2015].
  33. ↑ Doyle, Tom. «Lana Del Rey's Honeymoon Is MOJO's Album Of The Week». Mojo, 22-09-2015. [Consulta: 9 agost 2017].
  34. ↑ Keith Caulfield. «Seven Debuts Hit Top 10 of Billboard 200 Chart, Led by Drake & Future, Lana Del Rey and Mac Miller». Billboard, 27-09-2015. [Consulta: 24 desembre 2015].
  35. ↑ Lars Brandle. «Justin Bieber Retains No. 1 Single in Australia, Lana Del Rey Tops Albums Chart». Billboard, 27-09-2015. [Consulta: 24 desembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Honeymoon&oldid=34130269»