Honorato de Castro Bonel
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1885 Borja (província de Saragossa) |
Mort | 1962 (76/77 anys) Mèxic |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Esquerra Republicana 21 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Saragossa (província) | |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Acció Republicana 4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Saragossa (província) | |
Regidor de l'Ajuntament de Madrid | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Físic i matemàtic |
Partit | Izquierda Republicana |
Membre de |
Honorato Castro Bonel (Borja, 22 de desembre de 1885 - Mèxic, 1962) va ser un físic, matemàtic, acadèmic i polític republicà aragonès.
Biografia
[modifica]Es va llicenciar en Ciències Exactes a la Universitat de Saragossa, obtenint el doctorat en la Universitat Central de Madrid. El 1906 va obtenir una plaça a l'Observatori de Madrid, on va treballar fins a 1920, quan va obtenir per oposició la càtedra de Cosmografia i Física del Globus de la Universitat Central. Va ser el president de la Comissió permanent de Pesos i mesures i secretari de la Facultat de Ciències de la Universitat Central. La seva activitat com a intel·lectual va estar lligada a l'Ateneo de Madrid, del que va ser secretari primer i diverses vegades president de la seva secció d'Exactes. El 1934 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[1]
Políticament es va adherir al republicanisme, dins del grup de Manuel Azaña (amb el qual va coincidir a l'Ateneo de Madrid), Acció Republicana, de la que en fou membre del Comitè i del Consell Nacional. En representació d'aquest partit va ser candidat de la Conjunció Republicano-Socialista a les eleccions d'abril de 1931 a Madrid, sent escollit regidor pel districte Centro.[2] Va ser elegit diputat d'Acció Republicana a les eleccions a Corts Constituents de 1931 per Saragossa en la candidatura de la Conjunció Republicano-Socialista i va ser director general de l'Institut Geogràfic, Cadastral i d'Estadística durant el primer bienni republicà. A les eleccions de 1936 va ser elegit diputat d'Izquierda Republicana (el partit que havia format Acció Republicana després de la seva fusió amb altres partits afins) per Saragossa en la candidatura del Front Popular.
Finalitzada la Guerra Civil espanyola, es va exiliar, primer als Estats Units i Puerto Rico i després, el 1944, a Mèxic, on va morir. Durant la seva estada als Estats Units i Puerto Rico, va estar al servei de la Marina dels Estats Units d'Amèrica, dissenyant defenses de costa. També va ensenyar a la Universitat de Puerto Rico (1942-1943). A Mèxic, va començar ensenyant a la Universitat de Nuevo León, a Monterrey, per passar posteriorment a treballar per al departament de Geofísica i Explotació de Petróleos Mexicanos.[3] Els vencedors de la Guerra Civil li havien separat del servei i donat de baixa en l'escalafó al febrer de 1939.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Relació d'acadèmics des del 1847 fins al 2003, p. 23.
- ↑ Resultats de les eleccions municipals a Madrid, ABC, 14 d'abril de 1931.
- ↑ (Giral 1994, 90-91
- ↑ (Otero 2006, 74)
Enllaços externs
[modifica]- Honorato de Castro Bonel Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine. a la Gran Enciclopedia Aragonesa
- Fitxa d'Honorato de Castro Bonel al Congrés dels Diputats.
- Foto d'Honorato Castro Bonel a la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.
- Luis E. Otero Carvajal. [ttp://books.google.cat/books?id=GJo6fxQZ5aQC La destrucción de la ciencia en España: depuración universitaria en el franquismo]. Editorial Complutense, 2006. ISBN 8474918081.
- Francisco Giral. Ciencia española en el exilio: 1939-1989 : el exilio de los científicos españoles. Anthropos Editorial, 1994. ISBN 8476584423.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Luis Octavio de Toledo y Zulueta |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 5 1934-1942 |
Succeït per: Wenceslao Benítez e Inglott |