Vés al contingut

Hortènsia Curell i Sunyol

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHortènsia Curell i Sunyol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1923 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort2005 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona (–1946)
Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya
Estudis Universitaris Catalans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, catedràtica, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSecretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1981–1984)
Universitat Autònoma de Barcelona (dècada del 1970–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJordi Carbonell i de Ballester Modifica el valor a Wikidata

Hortènsia Curell i Sunyol (el Masnou, Maresme, 1923 – Barcelona, 1 de novembre de 2005)[1] fou una filòloga, traductora i professora catalana. Filla de mariners mercants, fou neta del polític catalanista i republicà Antoni Suñol i Pla.[2] Feu el batxillerat a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el 1946 i assistí als cursos dels Estudis Universitaris Catalans (EUC).[2] Hortènsia Curell conegué als EUC qui seria el seu marit, Jordi Carbonell i de Ballester, també estudiant de filologia. El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari amb el seu nom.[3]

Hortènsia Curell fou sòcia fundadora de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),[4] i col·laborà en els dos primers volums d'Estudis Romànics.[2] També fou membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.[4] El 1950 rebé el Premi Francesc Cambó, atorgat per l'IEC, juntament amb Carbonell, pel treball Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval.[2] Formà part de l'equip inicial de la Gran Enciclopèdia Catalana, on fou cap de lexicografia fins al 1971.[5] Com a traductora, traduí Altres veus, altres àmbits, de Truman Capote (1966); Rèquiem per a una monja, de William Faulkner (1967) i La matemàtica. La geometria, d'Emma Castelnuovo (1981).[2]

Curell fou professora del curs dels EUC de llengua i cultura catalanes per a estrangers.[2] A l'inici de la dècada de 1970 també entrà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora de llengua catalana i fomentà la creació del Departament de Filologia Catalana.[2] És considerada una pionera en la introducció de la llengua catalana com a disciplina docent i com a matèria d'investigació a la universitat.[4] Sobrevinguda per la mort d'un fill, Hortènsia Curell treballà com a tècnica a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya de 1981 a 1984.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Necrològica d'Hortènsia Curell i Sunyol a "La Vanguardia", 5 de novembre de 2015
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  3. ↑ Santacana, Carles «Savi empès a polític». El País, 13-01-2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Bover i Font, August; Segarra i Neira, Mila «Record d'Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, 17, 2006, pp. 559-560. ISSN: 0213-6554.
  5. ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hortènsia_Curell_i_Sunyol&oldid=33602037»