Hospitium
Aparença
Hospitium era la denominació que els romans van donar, a la península ibèrica, a una institució celtibèrica derivada de l'obligació d'oferir hospitalitat als estrangers, els quals no només havien de ser rebuts amistosament, sinó que també aportava prestigi a l'hoste, provocant la competició per allotjar als estrangers. Pertanyia al mateix entorn institucional que la devotio i al cliens.[1]
Diodor de Sicília[2] situa la hospitalitat com una característica excel·lent entre els costums dels celtibers:
« | Els celtibers són cruels amb els seus enemics i adversaris, però amb els estrangers es comporten dolçament i amablement.
Tots imploren que s'avinguin a hostatjar-se a les seves cases i rivalitzen entre ells per la hospitalitat. Aquells a qui presten servei gaudeixen de gran predicament i són anomenats estimats dels déus. |
» |
Referències
[modifica]- ↑ Manuel Ramírez, Clientela, hospitium y devotio
- ↑ Bibliotheca Historica, V, 33