Hostal de la Bona Sort
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i hostal  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Carders, 12-12 bis | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52304 | |||
| Id. Barcelona | 297 | |||
L'Hostal de la Bona Sort és un edifici situat al carrer dels Carders, 12-12 bis de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un casal noble de planta baixa i tres pisos dels segles xvi-xvii, transformat en hostal el segle xix.[1][2][3] Els baixos presenten vuit obertures, de les quals cinc presenten forma d'arc carpanell, amb la particularitat que la que dona accés al pati interior es troba emmarcada en un portal adovellat. A cada pis es disposen quatre balcons, a excepció de la planta noble, on n'hi ha tres, seguits per una finestra enreixada, i tenen baranes de ferro forjat i llosanes amb rajoles de ceràmica catalana. La façana, austera i amb prou feines sense ornamentació, està constituïda per un aparell isòdom de carreus de pedra. La seva uniformitat només és interrompuda per dues motllures horitzontals que la ressegueixen al nivell del pis noble.[2]
L'interior s'articula entorn d'un pati amb arcades, que conserva una rusticitat anacrònica.[2][3]
Història
[modifica]El 1779, Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila (1723-1782), segon marquès de Puerto Nuevo,[4] va demanar permís per a obrir-hi una finestra i reparar unes esquerdes a la façana.[5]
El 1826, el procurador del marquès Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs va demanar permís per a engrandir el portal principal i modificar el guardarrodes, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps,[6] que el 1832 es va encarregar de construir-hi un tercer pis enlloc de les golfes en una part de la façana.[7]
El 1848, la marquesa Maria de Montcorp de Manresa i de Sallés[8] i el seu marit Baltasar de Ferrer i de Parrella[9] van adquirir la casa del carrer dels Assaonadors, 13 als descendents del fuster Deodat Casanovas.[10] L'hereu Manuel de Ferrer i de Manresa (1824-1856)[11] es va casar amb Josepa Pujol de Senillosa i de Vedruna,[12] que el 1872, i com a tutora del seu fill Baltasar de Ferrer i Pujol de Senillosa (1857-1932),[13] va treure la finca a subhasta pública.[14]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Hostal de la Bona Sort». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Hostal de la Bona Sort». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 Sacs, Joan «La descoberta de Barcelona. IX Itineraris (1)». La Publicitat, 19-06-1929, pàg. 1.
- ↑ «Josep Ignasi de ALOS y de SOLDEVILA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Marquès de Puertonuevo. Carders. Obrir finestres i un forat, arreglar esquerdes de la façana». C.XIV Obreria C-20/1779-132. AHCB, 15-07-1779.
- ↑ «Francesc Puigjaner Valldeperas. Apoderat de Miquel de Sallés i d'Alós. Marquès de Puertonuevo. Carders 6. Casa. Engrandir el portal i modificar el guarda-rodes». C.XIV Obreria C-128/1826-130. AHCB, 27-07-1826.
- ↑ «Ignacio Miguel de Sallés. Marquès de Puertonuevo. Carders 6». C.XIV Obreria C-111/1832-63. AHCB, 26-06-1832.
- ↑ «María de Montcorb de MANRESA y de SALLES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Baltasar de FERRER y de PARRELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Baldiri Xammar, manual 1.230/30, f. 11-15v, 07-01-1848.
- ↑ «Manuel de FERRER y de MANRESA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josepa PUJOL DE SENILLOSA y de VEDRUNA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Baltasar de FERRER y PUJOL DE SENILLOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-12-1872, p. 12377.
Enllaços externs
[modifica]
- «Hostal de la Bona Sort». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.