Hotel Normandie
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Hotel  | |||
| Arquitecte | Raúl Reichard (en)  | |||
| Construcció | 10 octubre 1942 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | en perill | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura art déco Streamline Moderne architecture (en) | |||
| Pisos per sobre el terra | 7 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | San Juan (Puerto Rico) | |||
| Localització | Avenida Ponce de León y calle San Gerónimo | |||
| ||||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
| Tipus | edifici del NRHP | |||
| Data | 29 agost 1980 | |||
| Identificador | 80004295 | |||
El Normandie és un hotel localitzat a San Juan, Puerto Rico, inaugurat el 10 d'octubre de 1942. El seu disseny esta inspirat en el transatlàntic francès SS Normandie amb el mateix disseny art déco i el senyal del sostre de l'hotel és un dels dos signes que van adornar la coberta superior del Normandie. És un exemple del anomenat estil d'arquitectura Streamline Moderne (estil aerodinàmic).[1][2]
Història
[modifica]L'hotel Normandie fou una idea de l'enginyer porto-riqueny Félix Benítez Rexach. L'enginyer va conèixer la seva futura muller francesa Luccienne Suzanne Dhotelle, coneguda com a Moineau, mentre viatjaba a bord del SS Normandie i com a tribut a ella va construir una estructura que va imitar el luxós enquadrament del transatlàntic. Dissenyat per l'arquitecte Raúl Reichard (1908-1996), l'hotel va començar la seva construcció el 1938. L'hotel exterior va ser dissenyat per assemblar-se a un liner de luxe, allargat i corbat al davant, amb finestres amb forma de portal i llums. A l'interior, l'hotel es caracteritza pel seu disseny art deco, completat amb detalls romans, egipcis i francesos, sostres alts, i els passadissos que miren avall a un pati de llum central.
Després de ser tancat i abandonat en la dècada de 1960, l'hotel va ser restaurat a principis dels anys 1990. El 1998 va experimentar una important renovació pel dany ocasionat per l'huracà Georges. Després va estar operatiu fins al 2004, quan es van tornar a renovar fins a principis del 2005, quan, amb 173 habitacions, es va reobrir però va tornar a tancar el 2009.[3]
L'hotel Normandie va ser afegit al Registre Nacional de Llocs Històrics el 1980.[4]
Descripció
[modifica]Edifici de planta triangular amb vèrtexs arrodonits i set pisos organitzats al voltant d'un pati interior i un soterrani. El vestíbul és petit i era on es localitzaba el restaurant. En el primer pis hi havia una piscina, àrees comercials, magatzems, el vestíbul principal i una entrada posterior. Del segon al cinquè pis es troben les habitacions, amb escales i ascensors a les cantonades nord-est i sud-est. En el sisè pis es trobava un saló de ball conegut com a «Salon de Oro» i un saló de banquets conegut com a «Salón de Plata». També en aquest pis hi havia un menjador amb cuina i un saló gran que va ser utilitzat com a casino. El setè pis albergava àmplies habitacions, una cuina i un menjador. Al soterrani es trobaven les sales de màquines.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «A la venta por $9 millones el histórico Hotel Normandie». Univisión, 30-08-2016. [Consulta: 20 juliol 2017].
- ↑ Lama Bonilla, Rafael «Asoman compradores para el hotel Normandie» (en castellà). El Nuevo Dia, 21-03-2017.
- ↑ Pérez Sánchez, Laura N. «Glamour que duerme entre las ruinas» (en castellà). El Nuevo Dia, 17-09-2016 [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ «Hotel Normandie». National Park Service (2009-03-13). "National Register Information System". National Register of Historic Places [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ Torres Rivera, Juan. «Historia del Hotel Normandie - San Juan». Puerta de Tierra. [Consulta: 29 juliol 2017].
Bibliografia
[modifica]- Ferracci-Porri, Michel. La Môme Moineau. Edicions Normant. ISBN 978-2-915685-28-2.
