Vés al contingut

Hratxià Atxarian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHratxià Atxarian
Imatge
Hrachia Acharian al voltant de 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Հրաչյա Հակոբի Աճառյան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1876 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Erevan (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatArmeni
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat d'Estrasburg
Activitat
Camp de treballLingüística, filologia i etimologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüística, etimologia i filologia
OcupadorUniversitat Estatal d'Erevan (1923–)
Sanasarian College (en) Tradueix (1894–)
Aramiyan School (en) Tradueix (1893–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesVache Ohanyan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Hratxià Atxarian (armeni: Հրաչեայ Աճառեան (ortografia clàssica) Hračʿeay Ačaṙean; Հրաչյա Աճառյան (ortografia reformada) Hračʿya Ačaṙyan; 8 de març de 1876 - 16 d'abril de 1953) va ser un lingüista, etimologista, filòleg i profesor armeni, acadèmic de l'Acadèmia Armènia de Ciències i membre de l'Associació Lingüística Francesa i de l'Institut d'Estudis Orientals de Txecoslovàquia.

Va estudiar a la Universitat de París amb Antoine Meillet i a la Universitat d'Estrasburg. Acharian va treballar com a docent al Seminari teològic Gevorkian d'Ejmiatsin, a Shusha i Teheran. Un supervivent del genocidi armeni, va arribar a Erevan, el 1923, per ensenyar llengües estrangeres, gramàtica comparativa, i la història de la llengua armènia a la Universitat Estatal d'Erevan, on va ocupar una càtedra.[1] És autor de més de 200 publicacions científiques al camp de l'armenologia, la llengua armènia i les llengües d'Àsia.

L'Institut Estatal de Lingüística d'Armènia porta el seu nom.

Biografia

[modifica]

Acharian va néixer el 8 de març de 1896 al districte de Samatya de Constantinoble, Imperi Otomà. El seu pare era un sabater.[2]

Quan Acharian encara no tenia un any d'edat, va tenir un accident. Un dia clar i assolellat la seva mare el va agafar i el va portar al parc. El nen va mirar el sol, i de sobte va esclatar a plorar. La seva mare el va portar immediatament a casa, en pànic. El nen va plorar tota la nit i l'endemà no podia obrir els ulls. Els doctors van fer molts esforços però va quedar cec del seu ull esquerre per a la resta de la seva vida. Això no el va frenar per esdevenir un acadèmic famós i l'autor de dotzenes d'estudis amb molts volums.[1]

El petit Hrachia no havia complert encara el 8 anys quan el seu pare el va portar a l'escola armènia, on va revelar les seves habilitats lingüístiques: el nen va estudiar l'armeni, el francès i el turc, i en dos anys va poder completar tota l'escola primària. A l'edat de 9 anys va assistir a l'escola Sahakian i després de 4 anys es va graduar amb honors. Després de l'escola Sahakian, Acharian va estudiar a l'escola Getronagan, seguit d'anys d'estudi a la Sorbona i la Universitat d'Estrasburg, on va estudiar llengües modernes i va fer-se famós per la seva investigació excepcional en el camp de l'armenologia.[2]

Carrera i vida personal

[modifica]

Després d'educar-se molts anys, Hrachia Acharian va treballar com a docent a Ejmiatsin, i més tard a Shusha, on va conèixer el seu futur amor, la bella Arusyak. Es van estimar molt, i ni la Primera Guerra Mundial, ni el genocidi armeni, ni els anys d'exili van ser capaços de separar Hrachia i Arusyak. Junt amb uns altres 600 armenis van escapar miraculosament a la massacre de Şamaxı, després de la qual Arusyak es va mudar a Tabriz. Sent el 1923 ja un reconegut educador i científic, va rebre una invitació de les autoritats de la República Socialista Soviètica d'Armènia per residir junt amb la seva esposa a Erevan, per ensenyar a la Universitat Estatal d'Erevan. Pels següents 30 anys aquesta universitat seria com una llar per a Atxarian.

Va sobreviure una de les seves cartes, escrita el 1924, per un parent persa de la seva esposa, en la qual Acharian escriu que està molt content amb la seva vida. El 1925 Acharian escriu a la mateixa persona reportant la mort de la seva esposa Arusyak. Després de la desaparició de la seva esposa Acharian va canviar dramàticament, cosa que va amoïnar molt els seus amics. El van aconsellar de tornar-se a casar, però al principi el sexagenari Acharian no va voler sentir a parlar d'això. Tot i així, després d'un temps, es va casar amb una de les seves alumnes, Sofiko, que jugaria un rol important en la resta de la seva vida.

Arrest

[modifica]

El 1937, durant la Gran Purga, molt intel·lectuals prominents a través del país que es van considerar «nacionalistes», «enemics de la nació» i «espies» van ser arrestats, afusellats i exiliats. Hrachia Acharian va ser un dels afectats. El 18 de setembre de 1937 un tinent jove de la KGB va prendre la decisió d'arretar en Hrachia Acharian. El professor va ser acusat de ser un resident anglès a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan i un espai operant a la universitat com a part d'un grup de professors contra-revolucionaris. Acharian va ser arrestat tres cops per a interrogacions i va ser copejat, assegurant una confessió de «culpa» i fent-lo signar un cas fictici, per ser alliberat als pocs dies. Mogut per la desesperació i sota la pressió de la tortura, va accedir a signar una declaració copiada per l'instructor de la causa dirigida al cap de la NKVD reconeixent totes les acusacions. Li van confiscar la seva màquina d'escriure i tots els seus manuscrits, i es van segellar totes les portes i habitacions del seu apartament. Acharian, la seva esposa i la seva assistent domèstica Pauline van ser permesos a romandre a la cuina. Al saló hi havia tots els manuscrits d'Acharian. Sophiko i Pauline van pensar en com salvar els treballes inestimables d'Acharian. Van decidir fer una finestra minúscula entre la cuina i el saló, per la qual va passar Sophiko i va recuperar part dels manuscrits. Amb l'ajuda de la seva mare i el seu germà, Sophiko va aconseguir que els materials es poguessin posar a una capsa d'acer i s'enterressin sota un arbre al jardí Nor Butaniya. L'arbre no va ser regat els anys 1937-1939 per intentar no perjudicar els papers.

Més tard es van saber més detalls sobre com l'instructor Kirakosov va poder arrencar el testimoni auto-inculpatori d'Acharian. Quan l'interrogador va acusar Acharian de ser un espia alemany, francès, anglès i turc, li va contestar: «Si hi ha persones tan estúpides per pensar que un científic, un lingüista armeni, pot ser un espia, i si aquesta mentida us serveix per a la vostra carrera, jo signaré la confessió. Però que el professor armeni Acharian sigui un espia turc, això és completament un insult indignant sense precedents i un disbarat, i encara que em trenquéssiu en bocins, no reconeixeria aquesta calúmnia, i estic segur que qualsevol armeni que no hagi perdut la seva dignitat us diria el mateix!». Després d'aquestes paraules l'instructor va copejar al feble i indefens ancià a la cara, i Acharian li va respondre amb menyspreu: «Si, això és un gran heroisme per part d'un home fort i jove pegar a un vell malalt!».

Al subsegüent interrogatori, l'interrogador va continuar torturant Acharian fins a aconseguir la seva confessió, inculpant-se d'haver espiat a Bakú a l'agost i setembre de 1915, i de fer apologia nacionalista i anglòfila a la universitat. Va ser sentenciat a sis anys de presó. Després de dos anys a la presó, el 19 de desembre de 1939 va ser alliberat en revisar les acusacions i trobar que no hi havia proves, i va recuperar la seva posició i els seus drets, retornant a la universitat.

D'acord amb la seva filla Knarik, Acharian era una persona profundament religiosa que pregava diverses vegades cada dia.

Mort

[modifica]
Bust d'Atxarian a Erevan

Acharian va morir el 16 d'abril de 1953. Aquest dia que va anar a l'òpera amb la seva dona i filla, i va tenir un dolor al pit. Un cop retornats a casa seva, el van trobar sense coneixement a la seva cadira, amb un mocador amb tres nusos a la seva mà, que fan servir els armenis per pregar.

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Sarkissian, 1999, p. 367.
  2. ↑ 2,0 2,1 Little Armenia. «Hrachia Ajarian (1876-1953 AD)» (en anglès). Armenian History Timeline. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: abril 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Khudaverdyan, K. Enciclopèdia concisa armènia. 1, 1990, p. 145-146. 
  • Sarkisian, Vahan «Elementos vascos en la obra de Hrachia Adjarian» ( PDF) (en castellà). Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, Any n. 31, N. 82, 1999, pàg. 367-382 [Consulta: abril 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hratxià Atxarian
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hratxià_Atxarian&oldid=31755623»