Hrazdan (en armeni Հրազդան [həɾɑzˈdɑn]) és una ciutat i comunitat urbana municipal d'Armènia, capital de la província de Kotayk que està localitzada 45 km al nord-est de la capital del país, Erevan. Segons el cens de 2011 té una població de 44.231 habitants.[1] Segons el cens de 2022 té una població de 52.283 habitants.[2]
El nom de la ciutat prové del riu Hrazdan, que la travessa de nord a sud. Aquest topònim es deriva del mot del pahlaviFrazdān, que està relacionat amb la mitologiazoroàstrica.[4]Frazdān és el nom que rep el llac, mencionat a Avesta, on hi ha una batalla durant la lluita de Histaspes. A Armènia hi ha molts topònims d'origen zoroàstric, ja que els seus habitants eren majoritàriament zoroàstristes abans de convertir-se al cristianisme.[5][6]
El territori de Hrazdan s'associa al cantó històric de la província d'Ayrarat del Regne d'Armènia i s'hi han trobat tombes que daten d'entre els mil·lennis II i I aC.[7] Segons Ptolemeu, Kotayk és un territori gobernat per la dinastia armènia Arxakuní durant els dos primers segles després de crist. Entre el segles V i VII la regió està governada per les famílies Kamsarakan i Amatuní, sota el jou persa. Els àrabsislàmics conquesten la zona entre els segles VII i IX.
Hrazdan és una de les ciutats que han estat fundades i desenvolupades durant l'època soviètica. Anteriorment, al sud de l'actual ciutat hi havia el poblat d'Akhta, centre del raion d'Akhta, un territori administratiu de la República Soviètica d'Armènia format el 1930. El 1959, Akhta és incorporat a l'assentament urbà conegut com a Hrazdan. El raion d'Akhta fou reanomenat raion d'Hrazdan.
El 12 de gener de 1963 el Soviet Suprem de la República Socialista Soviètica d'Armènia decideix que Hrazdan esdevingui una ciutat juntament amb els pobles de Vanatur, Jrarat, Kakavadzor i Mkravan.[9][7] Això fa que la població de Hrazdan arribi als 61.000 habitants.[9]
Monestir de Makravan del segle X
Entre les dècades de 1960 i 1970 es fan plans industrials a la ciutat que l'ajuden a desenvolupar-se, entre els que hi ha la construcció de la fàbrica de ciment "HrazdanMash", entre d'altres.[10] Entre el 1978 i el 1980 s'hi fa un altre pla de desenvolupament que marca l'objectiu que la ciutat arribi als 120.000 habitants el 2010,[9] però el pla és abandonat amb la dissolució de la Unió Soviètica.
L'actual Hrazdan està dividit en tres zones principals:
La zona nord, que inclou els districtes de Jrarat i Mikroshrjan i el districte industrial de la ciutat.
La zona central, que inclou els districtes de Kochor, Vanatur, Kentron i Makravan.
La zona meridional, que inclou els districtes de Spandaryan i Aghbyurak.
Hrazdan està situada al nord-est d'Armènia, a la província de Kotayk. Està envoltada per la montanya de Pambak al nord, la serralada dels Tsaghkunyats al sud-oest i les muntanyes de Geghama, a l'est. La ciutat està regada pel riu Hrazdan els seus tributaris, el Marmarik i l'Aghveran.
La ciutat està a 1675 metres per damunt del nivell del mar. Té un clima continental humid (segons la Classificació climàtica de Köppen, Dfb). La seva temperatura mitjana anual és de 6°C (entre els -7°C d gener i els 18.1°C d'agost). Té una mitjana de precipitació anual de 700 mm.[11]
La majoria dels habitants de Hrazdan són cristians de l'Església Apostòlica Armènia. A la ciutat hi ha la seu de la Diòcesi de Kotayk.
A la ciutat hi ha esglésies datades des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. Les restes arqueològiques del Monestir de Sant Esteve d'Aghbyurak daten dels segles X-XII. A la ciutat i ha les següents esglésies:[13]
Monestir Makravank, que té dues esglésies, una del segle X i una del segle XII
Església de la Sagrad Creu de Kochor. Construïda al 1854 i reconstruïda el 2013
Capella de la Creu Blava de Vanatur (1993)
Església Tukh Manuk (2003)
Església de Sant Jordi (2013)
A més a més hi ha ruïnes d'esglésies i monestirs:
Alta capella Kakavadzor, Hrazdan (segles IV-VII)
Església de Sant Esteve d'Aghbyurak (segles X-XII)
A la ciutat hi ha una branca de la Galeria Nacional d'Armènia (inaugurada el 1981) i[14] el Museu de Geologia d'Hrazdan.[15] El 1980 es funda el Museu de Hrazdan, que té seccions arqueològiques, històriques i etnogràfiques.[16]
Hrazdan TV és un canal de televisió privat fundat per la família Harutyunyan,[17] que també edita un diari i és propetària de Hrazdan Radio. La cadena de televisió, inaugurada el 1991 cobreix la província de Kotayk i parts de la Província de Gegharkunik.
Hrazdan és una ciutat altament industrialitzada. Algunes de les seves indústries són:
Planta tèrmica de HrazdanPlanta hidroelèctrica de Hrazdan, construïda entre 1954 i 1959 construïda en un pantà amb la capacitat de 5.6 m3.
Planta tèrmica de Hrazdan, alimentada per gas natural.[18]
La fàbrica Hrazdan Cement, fundada el 1970.
Qualitech Machinery, fàbrica de motors fundada el 1999.
També hi ha altres firmes industrials menors com la fàbrica de metall-plàstic Hidro Storm i les companyies de materials de construcció Arjermek i Hakobyan.
Hrazdan és un nexe de transports que uneix Erevan amb les províncies del nord d'Armè[[nia i està travessada per l'autopista M-4 que uneix aquestes zones. També està connectada amb la resta de zones de la província de Kotayk.
Hrazdan hospeda l'Humanitarian Institute of Hrazdan des de 1996, una universitat privada que té facultat de dret, pedagogia i economia.[19] El 2009 la ciutat disposa de 13 escoles públiques, 13 llars d'infants i una escola d'educació especial, a banda d'acadèmies musicals i esportives. Al parc zoològic i botànic de Hrazdan té un centre de recerca.
L'esport més popular de la ciutat és el futbol. El FC Shinarar és el club de futbol de la ciutat durant l'època soviètica. El 1992 es dissol el club per raons econòmiques.
La ciutat té un estadi d'hoquei sobre herba amb una capacitat de 1.500 espectadors. El Club d'Hoquei Hrazdan representa la ciutat en tornejos nacionals i internacionals.[20] El medallista de broze dels Jocs Olímpics de 1980Sos Hayrapetyan juga en el club entre el 1988 i el 1992.
.jpg)
.jpg)
_-_World_War_II_Memoriall_(Hrazdan,_Vanatur_distr.)_11.JPG)
