Huamelulteca
| tsame, tsome, lajltyaygi | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.060 (2000)[1] |
| Autòcton de | Oaxaca |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tequistlateques | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | SEP |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | clo |
| Glottolog | lowl1260 |
| Ethnologue | clo |
| UNESCO | 924 |
| IETF | clo |
| Endangered languages | 1441 |
El huamelulteca o chontal d'Oaxaca de les terres baixes és una llengua ameríndia, de la família de les llengües tequistlateques parlada a Mèxic, a les regions costaneres d'Oaxaca. El chontal de les terres baixes és un dels tres parlars del chontal d'Oaxaca.[2]
El chontal de les terres baixes està en reculada davant el castellà des de fa temps. En 1949, Viola Waterhouse va estudiar la llengua i no en trobà cap de monolingüe. El nombre de parlants és difícil d'establir. El cens mexicà de 1990 va dir que havia 4.959 parlants declarats de chontal d'Oaxaca. Tanmateix, aquesta xifra és poc creïble i la realitat és més pròxima a l'enquesta d'aquell mateix any feta per l'Instituto Nacional Indigenista (INI) qui en comptà 394 persones parlant les dues varietats de chontal. L'espanyol és la llengua utilitzada en la vida quotidiana tant pels joves com pels més ancians.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Informe Ethnologue
- ↑ Maddieson, Avelino et O'Connor, 2009, p. 70.
- ↑ Maddieson, Avelino et O'Connor, 2009, p. 71.
Bibliografia
[modifica]- (anglès) Maddieson, Ian; Heriberto Avelino et Loretta O'Connor, The Phonetic Structures of Oaxaca Chontal, International Journal of American Linguistics, 75:1, pp. 69-101, 2009.
- (anglès) Suárez, Jorge A., The Mesoamerican Languages, Cambridge Language Surveys, Cambridge, Cambridge University Press, 1983, ISBN 0 521 29669 2