Hug de Xampanya
Per a altres significats, vegeu «Sant Hug». |
Nom original | (fr) Hugues |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Hugues segona meitat del segle vii Xampanya (Xampanya-Ardenes, França) |
Mort | 9 abril 730 (Gregorià) abadia de Saint-Pierre de Jumièges (França) |
Sepultura | Notre-Dame de París |
Bisbe de Rouen | |
732 – 740 – Robert Ier (en) → Diòcesi: bisbat de Rouen | |
Bisbe de París | |
724 – 730 | |
Abat | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, aristòcrata, bisbe catòlic |
Orde religiós | Benedictins |
abat i bisbe | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
Festivitat | 9 d'abril |
Iconografia | Com a bisbe |
Família | |
Família | Arnulfians |
Pares | Drogó de Xampanya i Adaltruda |
Germans | Godofreu Pepin Arnulf (pipínida) |
Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Hug era fill de Drogó de Xampanya († 708) i d'Adaltruda; el seu pare era fill de Pipí d'Héristal, majordom del palau dels tres regnes francs, i de Plectruda, mentre que la seva mare és la filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i d'Anstruda.[1] Fou criat amb els seus germans per la seva besàvia materna Ansefleda.[1]
Mentre fou laic, va donar nombroses terres a les abadies de Saint-Wandrille i de Jumièges. Va voler fer vida religiosa i va repartir els seus béns, retirant-se després al monestir de Jumièges en 718, on va professar com a monjo benedictí sota l'abat Coquí.
El 722, la seu episcopal de la ciutat de Rouen estava vacant. Hug de Xampanya, que no ocupava cap càrrec a l'abadia, però hi havia destacat per la seva virtut, fou elegit i cridat com a bisbe de la ciutat. Un any després, el 723, també va acceptar el càrrec d'abat de Fontenelle. L'any següent fou de manera simultània bisbe de París i de Bayeux, a més de quart abat de Jumièges.
Al final de la seva vida es va retirar en aquesta abadia on va morir el 9 d'abril del 730. Fou enterrat a l'església de Notre-Dame de París.[1]
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)