Vés al contingut

Godofreu (pipínida)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGodofreu
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArnulfians Modifica el valor a Wikidata
ParesDrogó de Xampanya Modifica el valor a Wikidata  i Adaltruda Modifica el valor a Wikidata
GermansPepin
Arnulf (pipínida)
Hug de Xampanya Modifica el valor a Wikidata

Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723. Era fill de Drogó de Xampanya, duc de Xampanya i d'Adaltruda. Drogó era al seu torn fill de Pipí d'Héristal, majordom del palau, i de Plectruda, mentre que Adaltruda era filla de Bercari, antic majordom de palau de Nèustria del 686 al 687, i d'Anstruda (filla de Warattó, majordom de palau de Nèustria de 680 a 686 i d'Ansfleda).[1][2]

Certeses

[modifica]

Fou criat amb els seus germans per la seva besàvia maternal Ansefleda. Llavors apareix citat amb els seus tres germans en una carta de 715; després va conspirar junt amb els seus germans Arnulf i Pipí contra el seu oncle Carles Martell el 723.[1] Dos dels tres germans, Arnulf i probablement Pipí, foren empresonats i van morir a la presó; de Godofreu es perd el rastre.[3]

Hipòtesis sobre la seva descendència

[modifica]

Cap descendència no li és oficialment atribuïda.

Es coneix un comte de nom Drogó, citat el 753 i el 762, el qual, per raons cronològiques i onomàstiques, podria ser el seu fill.[4]

Al començament del segle ix, Aiga, dona de Radulf († 823), comte de Cahors, era mare d'un Godofreu, comte de Carcí (Cahors) de 823 a 842, d'un Raül, bisbe de Bourges de 860 a 866 i àvia d'un altre Godofreu i d'un Drogó. Encara que aquest Drogó es pugui lligar per la seva mare Rotruda, està establert que en aquesta època, els noms masculins de la família carolíngia no es transmeten als fills de princeses carolíngies.[5][6]

Per onomàstica, Aiga està vinculada a Wicfred, comte de Bourges de 802 a 838, pare d'una Aiga casada amb Robert, comte palatí el 822. Els Miracula Sancti Genulfi expliquen que l'abadia de Sant Genulf de l'Estrée, havia estat fundada pel comte Wicfred i la seva esposa Oda, i precisen que aquest comte era d'ascendència reial i procedent d'un comte instal·lat per Pipí I el Breu durant la submissió de l'Aquitània. Aquest comte és identificat a Cunibert I, comte de Bourges de 761 a 778. Cronològicament, la comtessa Aiga de Cahors seria probablement germana de Wicfred. Es troben diverses Adaltrudes en la seva descendència. Aquesta família és vinculada a una de les primeres branques arnulfianes, la de Drogó, casat amb una Adaltruda i pare d'un Godofreu, i permet proposar el quadre següent:[7]


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Warattó
majordom de palau
Nèustria († 686)
parent d'Ebroí
 
Ansfleda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alpaida
 
Pipí d'Héristal
majordom de palau
(† 714)
 
Plectruda
 
Bercari
majordom de palau
de Nèustria († 687)
 
Anstruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles Martell
majordom de palau
(vers 685 † 741)
 
 
 
 
 
Drogó
duc de Xampanya
(670 † 708)
 
 
 
Adaltruda
 
 
 
 
Optat
bisbe de Bourges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnulf
duc (dels burgundis ?)
(† 723)
 
Hug
arquebisbe de Rouen
(† 730)
 
Pipí
(† 723)
 
Godofreu
(.. 708-723 ..)
 
Pompònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cunibert I
comte de Bourges
(761-778)
 
 
 
 
Drogó
comte
citat el 753 i 762
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ebroí
comte, bisbe de Bourges
(790- vers 815)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adaltruda
x Gauzlí I
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wicfred
comte de Bourges
(802-828)
 
 
 
Aiga
 
Radulf
comte de Carcí
(778-823)
 
 
Rorgó I
comte del Maine
(832-839)
 
Ebroí
bisbe de Poitiers
(† 858)
cosí de Rorgó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aiga
x Robert
comte palatí (822)
 
Godofreu
comte de Carcí
(823-842)
 
Raül o Radulf
bisbe de Bourges
(840-855)
 
Robert
citat el
844 i 846
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cunibert II
comte de Bourges
(862)
 
Godofreu
citat el
865 i 890
 
 
 
 
 
Drogó
citat el 860
 
 
 
 
 
 
 


En el transcurs del segle xi apareix una "Genealogia de sant Aredi", associada al fals testament d'una Carrisina. Aquesta genealogia, única en el seu gènere, cobreix deu generacions i quaranta-cinc persones, però conté diversos errors i incoherències cronològiques. Tanmateix, cita una Pompònia, que vivia al final del segle VII o al començament del segle viii, filla d'Optat, bisbe de Bourges i esposa d'un Godofredus Flandrelensis. Els dos Godefreus coneguts en aquesta època són Godofreu, duc d'Alamània de 687 a 708, i el fill de Drogó. El duc d'Alémanie no consta que tingués dominis a l'actual Bèlgica, al contrari que el fill de Drogó. Aquest últim és probablement l'espòs de Pompònia.[8]

Diversos altres membres de la noblesa lorenesa passen per ser descendents d'aquesta branca Pipínida, sense que es pugui situar precisament el seu lligament. Es tracta de:

  • Bruno d'Eguisheim-Dagsbourg (1002 † 1054), escollit papa sota el nom de Lleó IX, va emetre una butlla en la qual enumera com els seus avantpassats Arnulf, Pipí d'Héristal, Drogó, i els seus tres fills.[4]
  • Wigeric de Bidgau, mort vers 921, o la seva esposa Cunegunda, avantpassats de les cases d'Ardennes i de Luxemburg. La seva ascendència resta encara desconeguda, amb l'excepció de la mare de Cunegunde, Ermentruda, filla de Lluís II el Tartamut, rei de França. Els elements següents podrien permetre suposar que un o l'altre descendeix dels arnulfians:
    • La Vita Johannis Gorziensis, escrita el 980, indica que el seu fill, el bisbe Adalberó de Metz, era de sang reial tant del costat patern com del costat matern, el text precisa que aquest origen es remuntava a diverses generacions.
    • En aquesta mateixa Vita Johannis Gorziensis, així com en la Historia Sancti Arnulfi Mettensis, apareix que Adalberó i els seus germans eren parents propers del comte Arnulf i d'Odalric de Reims, els dos fills d'Hug de Chaumontois.
    • Luitgarda, filla de Wigeric i de Cunegunde, és la rebesavia del papa Lleó IX, àlies Bruno d'Eguisheim-Dagsbourg.
    • De Gozeló, altre fill de Wigeric i Cunegonde, procedeix la casa d'Ardennes que compta diversos Godofreus.

Notes i referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Riché, 1983, pàg. 37.
  2. Settipani, 1993, pàg. 161-163.
  3. Settipani, 2000, pàg. 107.
  4. 4,0 4,1 4,2 . Settipani, 1993, pàg. 162.
  5. Settipani, 2000, pàg. 90
  6. Settipani, 2004, pàg. 182.
  7. Settipani, 2000, pàg. 105-107.
  8. Settipani, 2004, pàgs. 207-215 i 225.

Bibliografia

[modifica]
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
  • Christian Settipani, « Les origines des comtes de Nevers », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9)
  • Christian Settipani, La Noblesse du Midi Carolingien, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2004, (ISBN 1-900934-04-3)