Hugo Mariani
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juny 1899  Messina (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 13 febrer 1966 (66 anys) San José (Costa Rica) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Ocupador | Orquesta Sinfónica Naciona (en)  (1940, 1955–1948, 1965) |
| |
Hugo Mariani (Messina, Sicília (Itàlia), 1 de juny, 1899 - San José (Costa Rica), 13 de febrer, 1966), va ser un director d'orquestra costa-riqueny d'origen italià. Era ciutadà d'Itàlia, Argentina i EUA,[1] i des de 1946 ciutadà de Costa Rica.
L'any 1900 es va traslladar amb la seva família a Buenos Aires, on va començar a estudiar violí, i als vuit anys va fer el seu primer concert. A partir dels tretze anys, va continuar la seva formació al Conservatori Franz Liszt de Montevideo, i va tocar a les orquestres de Buenos Aires i Montevideo. Es diu que durant la visita de Camille Saint-Saëns a l'Uruguai l'any 1916, Mariani li interpretà la Introducció i el Rondo Capriccioso.[2]
El 1919 va marxar a Nova York, on va passar els següents 20 anys de la seva vida. Va treballar primer com a violinista i després com a director a l'orquestra de la "NBC Broadcasting Corporation", alhora que va dirigir la seva pròpia orquestra que interpretava tangos argentins, i en la que tingué com a violinista en Julio Mata Oreamuno. De 1925 a 1928 al capdavant d'aquesta orquestra, coneguda com a "Mariani Creole Orchestra" (en castellà: Orquesta criolla de Mariani), va gravar 25 tangos i diversos foxtrots.[3] El 1930, va arranjar la peça per a piano jazz de James Johnson "Yamekraw" (versió per a piano i orquestra de William Grant Still) per al curtmetratge homònim de Murray Roth i en va gravar la banda sonora.[4] El 1934, juntament amb la seva orquestra, va acompanyar els concerts radiofònics de Carlos Gardel, que va visitar per primera vegada els Estats Units.[5]
L'any 1940, per invitació del violinista Alfredo Serrano, va marxar a Costa Rica per organitzar una orquestra simfònica a la seva capital, San José (en la qual Serrano havia d'assumir el càrrec de concertino). Gràcies al suport actiu de la primera dama de Costa Rica, Yvonne Klyce Spulders (1906-1994), esposa del president del país Rafael Angel Calderón Guardia, aquest projecte es va incrementar i es va establir l'Orquestra Simfònica Nacional de Costa Rica, i Mariani. el va dirigir fins al 1948.[6] El 1948-1954. Va treballar a Mèxic i va tornar a dirigir l'Orquestra Simfònica Nacional de Costa Rica el 1955-1965. Al tombant de 1965-1966. va fer una sèrie de concerts de comiat a Argentina i Xile. Va morir de càncer d'estómac.
Referències
[modifica]- ↑ Día histórico: Hugo Mariani Архивная копия от 27 декабря 2022 на Wayback Machine // La Nación, 28.09.2001.
- ↑ José Rafael Araya Rojas. Vida musical de Costa Rica. — Impr. Nacional, 1957. — P. 87.
- ↑ Carlos G. Groppa. The Tango in the United States: A History. — McFarland, 2018. — P. 138.
- ↑ Jennifer Fleeger. Sounding American: Hollywood, Opera, and Jazz. — Oxford University Press, 2014. — P. 50-51
- ↑ Simon Collier. The Life, Music, and Times of Carlos Gardel. — University of Pittsburgh Press, 1986. — P. 218—220.
- ↑ Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica Архивная копия от 29 декабря 2019 на Wayback Machine: Страница на сайте Национального музыкального центра Коста-Рики