Vés al contingut

Human Rights Watch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHuman Rights Watch
Dades
Nom curtHRW Modifica el valor a Wikidata
TipusOrganització sense ànim de lucre
Indústriainternational activities (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballdrets humans i ajuda humanitària Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaHelsinki Watch Modifica el valor a Wikidata
CreacióEUA
(1978)
FundadorRobert L. Bernstein, Aryeh Neier i Jeri Laber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Membre deIntercanvi Internacional per la Llibertat d'Expressió
Campanya per aturar els robots assassins
Forum Menschenrechte Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorOpen Society Foundations Modifica el valor a Wikidata
Membres4 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaJames F. Hoge Modifica el valor a Wikidata
DirectoraTirana Hassan (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors450 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals70.485.098 $ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals242 M$ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webPàgina oficial
Facebook: HumanRightsWatch X: hrw Bluesky: hrw.org Mastodon: humanrightswatch@mastodon.online Instagram: humanrightswatch LinkedIn: human-rights-watch Youtube: UCI_UEa7e-Umig6N-4ZylopQ Youtube: HumanRightsWatch TikTok: humanrightswatch Modifica el valor a Wikidata

Human Rights Watch (HRW, Observatori dels Drets Humans) és una organització no governamental internacional amb seu a Nova York que realitza recerca i defensa els drets humans.[1] Té oficines a Amsterdam, Beirut, Berlín, Brussel·les, Chicago, Ginebra, Johannesburg, Londres, Los Angeles, Moscou, Nairobi, París, San Francisco, Sydney, Tòquio, Toronto, Washington DC i Zúric.[2]

Les despeses anuals de l'organització assoliren el 2011 els 50,6 milions de dòlars,[3] i 69,2 el 2014.[4]

Comparació amb Amnistia Internacional

[modifica]

Human Rights Watch i Amnistia Internacional (AI) són les dues úniques organitzacions internacionals de drets humans d'orientació occidental que operen a la majoria de situacions d'opressió o abús greu a tot el món.[5] Les principals diferències radiquen en l'estructura dels grups i els mètodes per promoure el canvi.

Amnistia Internacional és una organització d'afiliació massiva. La mobilització dels membres és l'eina central d'incidència de l'organització. Els principals productes de Human Rights Watch són els seus llargs informes d'investigació dirigits per les crisis, mentre que Amnistia Internacional pressiona i escriu informes detallats, però també se centra en campanyes massives de cartes, l'adopció dels individus com a "presoners de consciència" i exerceix pressió per al seu alliberament. Human Rights Watch pressiona obertament per a prendre accions específiques als governs contra els infractors de drets humans, donant els noms específics dels individus per a la detenció, o demanant que siguin imposades sancions internacionals en contra de certs països. Recentment demanant sancions punitives contra els principals líders del Sudan que han supervisat una campanya de matança a Darfur. El grup també ha cridat els activistes de drets humans que han estat detinguts al Sudan per ser posat en llibertat.[6]

El 2010 The Times de Londres va escriure que HRW té "tot, menys eclipsada" Amnistia Internacional. Segons The Times, en lloc de ser recolzada per una afiliació massiva, com ho és AI, HRW depèn de donants rics a qui els agrada veure els informes de l'organització en els titulars. Per aquesta raó, d'acord amb The Times, HRW tendeix a "concentrar-se massa en els llocs en els que els mitjans de comunicació ja se'n preocupen", especialment en la cobertura desproporcionada d'Israel.[7]

Polèmica

[modifica]

HRW ha estat criticat per governs nacionals, altres organitzacions no governamentals,[8][9] i pel seu fundador, i ex president, Robert L. Bernstein.[10] Ha estat acusat pels crítics[11] de ser influenciat per les agendes de la política exterior dels Estats Units,[12] en particular en relació amb la presentació d'informes sobre Amèrica Llatina.[13][14][15][16][17] El govern d'Etiòpia ha acusat també a HRW d'informes injusts i parcials, encara que això pot estar motivat pels interessos del Govern etíop, en ser acusat.[18]

Al·legacions en relació amb el conflicte araboisraelià inclouen arguments que HRW està esbiaixat en contra d'Israel,[19][20][21] (que va provocar una resposta de HRW),[19][22] i que l'organització es nodreix de donacions de ciutadans de l'Aràbia Saudita com a base de les seves crítiques a Israel.[23] HRW ha respost públicament a totes aquestes crítiques relatives amb l'elaboració de la memòria de l'Amèrica Llatina[24][25][26] i referent al conflicte araboisraelià.[22][27][28][29][30]

El 12 de maig de 2014, la irlandesa Mairead Maguire i l'argentí Adolfo Pérez Esquivel ―tots dos premis Nobel de la Pau―, juntament amb un centenar de professors dels Estats Units i el Canadà, van sol·licitar a Human Rights Watch que prengués «mesures concretes per a afermar la independència» de l'organització, ja que els seus més alts directius tenien relació directa amb el Partit Demòcrata, amb el Govern dels Estats Units i també amb la CIA (Agència Central d'Intel·ligència). Van dirigir la carta a Kenneth Roth (director de Human Rights Watch), i li van sol·licitar que acabés amb el procés de «portes giratòries» entre aquestes institucions i Human Rights Watch. Entre els personatges relacionats amb aquestes institucions estaven Miguel Díaz (analista de la CIA en els anys noranta i actual funcionari del Departament d'Estat), Tom Malinowki, Milers Frechette i Michael Shifte (que tindrien vincles directes amb el Partit Demòcrata).[31][32] El 3 de juny de 2014, Human Rights Watch va respondre argumentant que la seva «preocupació estava fora de lloc».[33] El 8 de juliol de 2014, els dos premis Nobel ―al costat d'altres activistes― van tornar a sol·licitar a Human Rights Watch que expulsés de la seva junta directiva a Javier Solana (exsecretario general de l'OTAN), i a tots els funcionaris relacionats amb el Govern dels Estats Units.[34]

L'any 2020, The Intercept va reportar que el director Executiu de Human Rights Watch, Kenneth Roth, va acceptar donacions del magnat immobiliari saudita Mohamed Bin Issa Al Jaber amb la condició que la donació de 470.000 dòlars no s'utilitzés per a donar suport a la defensa dels drets de les persones LGBT a l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. La donació va ser retornada, i Human Rights Watch va emetre una declaració dient que acceptar la donació era una «decisió profundament lamentable» en resposta a un informe de recerca del periòdic The Intercept sobre la donació.[35]

El 27 de març del 2022, després de l'inici de la guerra contra les bandes a El Salvador, l'organització va acusar el govern salvadorenc per la forma en què amenaçaven i arrestaven als integrants de les bandes del país, declarant aquestes accions com a violacions als drets humans. En resposta, el president Nayib Bukele va criticar a l'organització afirmant que defensava els drets constitucionals dels integrants, però no els drets de les persones respectuoses de la llei.[36][37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Quiénes somos» (en castellà). Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 30 gener 2010].
  2. ↑ «Frequently Asked Questions». Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 21 gener 2015].
  3. ↑ «Financial Statements, Year Ended June 30, 2011», 30-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-06-17. [Consulta: 12 març 2015].
  4. ↑ «Financial Statements, Year Ended June 30, 2014», 30-06-2014.
  5. ↑ SocialSciences.in. «Human Rights Watch». [Consulta: 23 febrer 2013].
  6. ↑ «Human rights group says activists detained in Sudan». Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 4 agost 2016].
  7. ↑ NGO Monitor research featured in Sunday Times: "Nazi scandal engulfs Human Rights Watch", March 28, 2010. Retrieved 2012-07-19.
  8. ↑ «HUMAN RIGHTS WATCH (HRW)». [Consulta: 10 agost 2014].
  9. ↑ «COLLECTION OF ANNUAL REPORTS ON HUMAN RIGHTS WATCH». [Consulta: 11 agost 2014].
  10. ↑ Bernstein, Robert L. «Rights Watchdog, Lost in the Mideast». The NY Times, 19-10-2009 [Consulta: 20 octubre 2009].
  11. ↑ Russia investigates alleged Chechnya atrocities (The Guardian, Feb. 25, 2000)
    'No Jenin massacre' says rights group (BBC, May 3, 2002)
    Libyan human rights in the spotlight (BBC, January 20, 2003)
  12. ↑ Naiman, Robert. «Latin America Scholars Urge Human Rights Watch to Speak Up on Honduras Coup». Huffington Post, 21-08-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-22. [Consulta: 22 agost 2009].
  13. ↑ Steve Miller and Joseph Curl. «Aristide accuses U.S. of forcing his ouster». Washington Times, 2004. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 26 desembre 2005].
  14. ↑ «Aristide related articles». Democracy Now. Arxivat de l'original el 2006-07-21. [Consulta: 21 juliol 2006].
  15. ↑ Emersberger, Joe. «Haiti and Human Rights Watch». Z Communications, 29-03-2006. Arxivat de l'original el 2009-08-11. [Consulta: 11 agost 2009].
  16. ↑ Council on Hemispheric Affairs, 12 January 2009, Scholars Respond to HRW’s Kenneth Roth’s Riposte on Venezuelan Human Rights Arxivat 2009-02-14 a Wayback Machine.
  17. ↑ Grandin, Greg; Adrienne Pine. «Over 90 Experts Call on Human Rights Watch to Speak Out on Honduras Abuses». Common Dreams, 22-08-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-22. [Consulta: 22 agost 2009].
  18. ↑ «A row over human rights». The Economist, 05-02-2009.
  19. ↑ 19,0 19,1 Levy, Daniel «The "Swiftboating" of Human Rights Watch». The Huffington Post, 20-07-2009 [Consulta: 19 agost 2009].
  20. ↑ Keinon, Herb «Diplomacy: Israel vs. Human Rights Watch». The Jerusalem Post, 16-07-2009 [Consulta: 19 agost 2009].
  21. ↑ «Who is right about the AP’s alleged blacklisting of pro-Israel watchdog NGO Monitor?». Washington Post, 03-12-2014 [Consulta: 10 desembre 2014].
  22. ↑ 22,0 22,1 «False Allegations about Human Rights Watch’s Latest Gaza Report». Human Rights Watch, 14-08-2009. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 17 agost 2009].
  23. ↑ Bernstein, David. "Human Rights Watch Goes to Saudi Arabia." The Wall Street Journal. 15 July 2009. 15 July 2009.
  24. ↑ Human Rights Watch Responds to Criticism of Venezuela Report | North American Congress on Latin America. Nacla.org (2009-01-05). Retrieved on 2013-07-12.
  25. ↑ Tom Porteus, 30 September 2008, New Statesman, HRW v Chavez II
  26. ↑ Human Rights Watch. «Honduras: Rights Report Shows Need for Increased International Pressure». Human Rights Watch, 25-08-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-28. [Consulta: 28 agost 2009].
  27. ↑ Derfner, Larry «Rattling the Cage: The smearing of human rights organizations». The Jerusalem Post, 22-07-2009 [Consulta: 18 agost 2009].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ Visit to Saudi Arabia and False Allegations of Human Rights Watch 'Bias' [1] Arxivat 2015-03-15 a Wayback Machine.
  29. ↑ «Human Rights Watch Visit to Saudi Arabia». Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 2009-07-22. [Consulta: 4 agost 2016].
  30. ↑ Whitson, Sarah Leah. «Hezbollah's Rockets and Civilian Casualties: A Response to Jonathan Cook». Counterpunch, 22-09-2006. Arxivat de l'original el 2006-10-20. [Consulta: 14 octubre 2006].
  31. ↑ «Premios nobel de la paz piden a Human Rights Watch medidas para “afianzar” su independencia», artículo del 13 de mayo de 2014 en el diario La Jornada (México).
  32. ↑ «Nobel Peace Laureates to Human Rights Watch: Close your revolving door to U.S. Government» (‘premios nobel de la paz a Human Rights Watch: «Cierren la puerta giratoria con el Gobierno de Estados Unidos’), carta original en inglés, del 12 de mayo de 2014, en el sitio web Global Research. Consultado el 25 de julio de 2014.
  33. ↑ «Letter to Nobel Laureates» (‘carta a los premios nobel’), artículo en inglés del 3 de junio de 2014 en el sitio web Human Rights Watch.
  34. ↑ «Nobel Peace laureates slam Human Rights Watch's refusal to cut ties to U.S. Government: “Human Rights Watch's affiliation with ex-CIA and NATO officials generates perverse incentives and undermine its reputation for independence”» Arxivat 2017-10-04 a Wayback Machine. (‘los premios nobel de la paz rechazan la negación de Human Rights Watch de cortar lazos con Gobierno de Estados Unidos: «La afiliación de Human Rights Watch con exfuncionarios de la CIA y de la OTAN genera incentivos perversos y socava su reputación de independencia»’), artículo en inglés del 8 de julio de 2014 en el sitio web Alternet.org.
  35. ↑ Emmons, Alex. «Human Rights Watch Took Money From Saudi Businessman After Documenting His Coercive Labor Practices» (en anglès americà). The Intercept, 02-03-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  36. ↑ Amador, Mayeli. «Bukele: Defienden derechos de los pandilleros y no de la gente honrada» (en castellà). Tiempo.hn, 18-10-2022. [Consulta: 10 març 2023].
  37. ↑ «Bukele arremete contra organismos y organizaciones por críticas al estado de excepción en El Salvador» (en castellà). Voz de América. [Consulta: 10 març 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Human Rights Watch
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Human_Rights_Watch&oldid=34011750»