Hunters Quay
Camas Rainich (gd)  | ||||
| ||||
| Tipus | poble | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Regne Unit | |||
| País | Escòcia | |||
| Consell | Consell d'Argyll and Bute | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | PA23 | |||
| Prefix telefònic | 01369 | |||
.jpg)
Hunters Quay (gaèlic escocès: Camas Rainich) és una població de la península de Cowal, al consell d'Argyll and Bute de les terres altes d'Escòcia. Situat entre Kirn, al sud, i Ardnadam, al nord, és la base principal dels transbordadors Western Ferries, que comuniquen aquest port amb McInroy's Point.
Royal Marine Hotel
[modifica]L'edifici actual va ser construït el 1890, però aquest i l'anterior van ser la seu del Royal Clyde Yacht Club entre 1872 i la dècada de 1950.
Jocs Olímpics d'estiu de 1908
[modifica]La regata per a velers de la classe de 12 metres dels Jocs Olímpics de Londres de 1908 van tenir lloc a Hunters Quay. Només dues embarcacions hi van participar: Mouchette del Royal Liverpool Yacht Club i Hera del Royal Clyde Yacht Club. La regata es va realitzar al riu Clyde i va consistir en una volta doble de 21 quilòmetres, començant i acabant a Hunters Quay. Thomas C. Glen-Coats va guanyar a bord de l'Hera.
Jim Crow Rock
[modifica]
Jim Crow és una punxeguda roca glacial erràtica que descansa ajaguda a la platja, coneguda com la «Pedra Jim Crow» en la dècada de 1880, i en la qual hom va pintar una cara l'any 1904.[1][2]
S'ha suggerit que la inspiració darrere del nom i el disseny podrien ser: la cançó Jump Jim Crow de Thomas D. Rice; el nom del propietari d'un negoci proper; una gralla (que té el bec negre però no la boca vermella); un vers del poema anglès Jackdaw of Rheims de Thomas Ingoldsby;[3] o les lleis de Jim Crow, per les quals s'aplicava la segregació racial als Estats Units del sud.
A causa d'aquest vincle hipotètic amb el racisme, la roca havia estat pintada en nombroses ocasions, però sempre havia retornat al seu estat original.[4] Finalment, arran del cas de la mort de George Floyd i la irrupció del moviment Black Lives Matter, la pedra va ser polida per sorrejament el 2020 fins a quedar-ne només la roca nua, en espera d'escollir un disseny no ofensiu realitzat per la gent jove del poble.[5]
Galeria
[modifica]-
Vista del Holy Loch, mirant cap al nord-oest en direcció a Kilmun. -
El Royal Marine Hotel és l'edifici amb entramat de fusta. -
Hunters Quay vist des de Cloch Point. -
Una embarcació de Western Ferries aproximant-se al moll.
Referències
[modifica]- ↑ «A photo of The Jim Crow, taken around 1900». Arxivat de l'original el 9 August 2016. [Consulta: 16 febrer 2016].
- ↑ Bell, Dugald. «Gourock and the Cloch». A: Among the Rocks Round Glassgow: A Series of Excursion-sketches and Other Papers. J. Maclehose & sons, 1885, p. 154.
- ↑ https://rpo.library.utoronto.ca/poems/jackaw-rheims Full text of The Jackdaw of Rheims
- ↑ «Dunoon rocked by racism row». The Scotsman, 22-07-2011. [Consulta: 16 febrer 2016].
- ↑ «Dunoon's racist ‘Jim Crow’ rock is set to be scrubbed». The National.
