Hurlyburly
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Anthony Drazan  |
| Protagonistes | |
| Producció | Richard N. Gladstein |
| Guió | David Rabe |
| Música | Steve Lindsey (en)  |
| Fotografia | Gu Changwei |
| Muntatge | Dylan Tichenor |
| Vestuari | Mary Claire Hannan |
| Productora | FilmColony |
| Distribuïdor | Fine Line Features i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1998 |
| Durada | 122 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia |
| Lloc de la narració | Los Angeles |
        
| |
Hurlyburly és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Anthony Drazan i estrenada l'any 1998. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]A les altures de Hollywood, Eddie, un poderós director de càsting i els seus tres millors amics, Mickey que fa un break lluny de la seva dona i dels seus fills, l'actor Artie i l'actor debutant Phil, es consagren a l'art de les festes a base d'alcohol, cocaïna i marihuana. La casa que comparteixen dos d'ells serà l'escenari principal en el qual aquests subjectes, atrapats en una crisi existencial i professional, reflexionen sobre les seves vides i el destí que els espera.a i de l'evocació de vells records. El que els uneix: sexe, mentides i obsessions. Al si d'aquest club exclusivament masculí, intervenen tres dones a la deriva: la bonica Darlène, Donna, una adolescent abandonada i Bonnie, una ballarina exòtica.[2]
Repartiment
[modifica]- Sean Penn: Eddie
- Kevin Spacey: Mickey
- Robin Wright Penn: Darlene
- Chazz Palminteri: Phil
- Garry Shandling: Artie
- Anna Paquin: Donna
- Meg Ryan: Bonnie
- Kenny Vance: el cantant
- Michaline Babich: la recepcionista
Premis i nominacions
[modifica]- Talla Volpi per a la millor interpretació masculina l'any 1998 a la Mostra de Venècia per a Sean Penn.
- 1998: Premis Independent Spirit: Nominada a l'Independent Spirit al millor actor (Sean Penn)
Crítica
[modifica]- "Duríssima i lliure comèdia negra "off Hollywood"[3]
- "No pot desprendre's dels seus orígens teatrals i tanta verborrea es converteix en un handicap. A més, la trama no està ben resolta. Però el seu eficaç repartiment i la seva crítica és tan feroç que acaba convertida en una gran pel·lícula menor":[4] Diari El País
Referències
[modifica]- ↑ «Hurlyburly». esadir.cat.
- ↑ «Hurlyburly». The New York Times.
- ↑ Fdez. Santos, Ángel «Hurlyburly». El País.
- ↑ Khan, Omar «Hurlyburly». El País.