Vés al contingut

Hustruer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHustruer
Fitxa
DireccióAnja Breien Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióAnja Breien Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHalvor Næss Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJan Horne Modifica el valor a Wikidata
VestuariAda Skolmen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraNorsk Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenNoruega Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalnoruec Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0073135 FilmAffinity: 944337 Allocine: 223569 Rottentomatoes: m/wives Letterboxd: wives Allmovie: v145271 TCM: 486019 TMDB.org: 164891 Modifica el valor a Wikidata

Hustruer és una pel·lícula de comèdia dramàtica noruega del 1975 escrita i dirigida per Anja Breien. Fou protagonitzada per Anne Marie Ottersen, Katja Medbøe i Frøydis Armand.

Sinopsi

[modifica]

Mie, Kaja i Heidrun són tres dones de trenta anys que es reuneixen durant una festa d'antics alumnes, 15 anys després de deixar l'escola primària. Han passat deu anys des que es van veure. Entre cançons nostàlgiques i algunes ampolles de vi, tres bones amigues es retroben: Kaja, que a l'anuari va publicar el vers "Què és el corrent sense aigua, què és Kaja sense home?" - està molt embarassada i feliç de ser l'esposa d'un advocat. La creadora de jocs Mie ha tingut tres fills i un home infidel a Flekkefjord, i Heidrun treballa en una fàbrica de xocolata i lluita entre els seus propis desitjos i les demandes de la societat per a una dona casada. Després de la festa, les tres amigues acaben en una gresca als carrers d'Oslo i tornen a avaluar les vides que més o menys conscientment s'han creat.

Què passaria si les noies comencessin a comportar-se com a homes? Què passa si simplement esdevenia habitual que les noies anessin a la ciutat a buscar homes?

Producció

[modifica]

Temàticament, la pel·lícula tracta sobre l'alliberament de les dones i el lloc de les dones en la família i la societat noruega dels anys setanta. La història de la pel·lícula es transmet en un llenguatge quotidià i fàcil d'entendre i amb poc simbolisme.

La pel·lícules es pot descriure com una comèdia de drama polític femení i fou aclamada tant per la crítica com pel públic a Noruega quan fou estrenada. Es va convertir en una sensació al festival de cinema noruec a Hamar el 1975.[1][2] Des de llavors ha estat considerada una de les pel·lícules noruegues més populars i duradores de la història.[3]

Aquesta pel·lícula i Arver són considerades les pel·lícules més reeixides i conegudes d'Anja Breien. Hustruer va ser una de les contribucions artístiques més importants al debat feminista a Noruega als anys 70,[4] i segons Dagbladet una de les més analitzades de la història del cinema noruec.[5]

Repartiment

[modifica]

Crítica

[modifica]

Tant els crítics d'Arbeiderbladet com els de Dagbladet van expressar el seu entusiasme per la pel·lícula quan va sortir. Bjørn Granum, d'Arbeiderbladet, va escriure, entre altres coses, "La història simple s'explica amb un excedent i una calidesa feminista bastant desarmant" i "La frescor i la calidesa de les dones impressionen. La interacció entre els tres personatges principals té qualitats que gairebé no s'han vist abans». Arvid Andersen, de Dagbladet, també es va mostrar entusiasta i va escriure el següent: "Aquesta història cinematogràfica, espontàniament, genuïna i inspirada, es desenvolupa sobre tres amigues que es retroben en una festa d'aniversari".[6]

Premis

[modifica]

Va rebre el Premi del Jurat Ecumènic al Festival Internacional de Cinema de Locarno el 1975.

Referències

[modifica]
  1. «Fra idé til film - Hustruer». Forlaget Vett og Viten, 2008.
  2. NRK. «Hustruer på rangel», 2003.
  3. Dagbladet. ««Hustruer» - for tjue år siden», 12-02-1996.
  4. Bergen filmklubb. «Hustruer», 2006.[Enllaç no actiu]Plantilla:Død lenke
  5. Dagbladet. «FAKTA Anja Breien», 04-12-2003.
  6. Braaten, Lars Thomas. Filmen i Norge, 1995, p. 327. ISBN 82-417-0195-0.