Hyacinthe Hervouët de La Robrie
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1771  Saint-Colomban (França) |
| Mort | 30 octubre 1832 (61 anys) Saint-Colomban (França) |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | branch manager (en)  |
| Conflicte | Revolta de La Vendée |
| Família | |
| Germans | François Prudent Hervouët de La Robrie |
Hyacinthe Hervouët de La Robrie (Saint-Colomban, 27 de setembre de 1771 - Saint-Colomban, 30 d'octubre de 1832) Hyacinthe Louis Ferdinand Hervouët de La Robrie, va ser un militar francès i un oficial reialista a la guerra de Vendée.
Biografia
[modifica]Hyacinthe Hervouët de La Robrie era fill de Julie Texier de La Garnerie i de Pierre Hervouët, senyor de La Résinière i de La Robrie, oficial del regiment Royal des Vaisseaux.[1] Es va casar amb Flore Levaulle de La Rabatelière, filla de Clair Marie Le Vaulle, senyor de La Rabatelière, advocada de la Cort, i de Flore Françoise de La Ville.
A partir del març de 1793 participà en la revolta de la Vendée amb els seus dos germans: Prudent i Joseph1. Durant aquest conflicte, els seus pares foren detinguts a Corcoué-sur-Logne el 7 de novembre de 1793, i després guillotinats a Nantes.[2]
El desembre de 1793, poc abans de la batalla de Bouin, Hyacinthe de La Robrie va salpar cap a l'illa de Noirmoutier per ordre de Charette per tal de portar de tornada municions per a les seves tropes.[3] Tanmateix, al seu retorn, La Robrie va trobar la carretera tallada pels republicans que van prendre l'illa de Bouin per assalt.[3] Ara bloquejat a Noirmoutier, comanda les tropes des del poble de Barbâtre.[4] Quan el gener de 1794 els republicans van reprendre Noirmoutier, La Robrie va intentar oposar-se a la capitulació, després va romandre amagat durant diversos dies als aiguamolls d'Épine.[5] S'escapa de la massacre i aconsegueix abandonar l'illa. Es va unir a Charette a Val de Morière, prop de Touvois, el 16 de gener de 1794.[6]
Cap al maig de 1794, Charette va nomenar La Robrie com a major general de l'Exèrcit Catòlic i Reial de Bas-Poitou i del Pays de Retz.[7] A finals de setembre de 1794 fou col·locat al capdavant de la divisió de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu.[8] Després va succeir a Couëtus, el segon general de l'exèrcit.[8]
El 23 de febrer de 1796 Hyacinthe Hervouët de La Robrie, els germans Guérin i diversos genets van anar a Vieillevigne i es van sotmetre a la República9. També proporcionen diverses informacions sobre Charette.[9] {nota, 1.} Alguns reialistes, com Auvynet o Le Bouvier-Desmortiers, van acusar posteriorment La Robrie de traïció. {nota, 2.} Va ser, però, absolt per una comissió d'investigació durant la Restauració.[9][10]
El 1832, va participar en la insurrecció de la duquessa de Berry. Va participar notablement a la batalla de Chêne.[11]
Proscrit, va morir a Saint-Colomban el 30 d'octubre de 1832.[12]
Notes
[modifica]| « | "Vaig pensar que calia relaxar-me en nom dels homes anomenats Guérin i La Robrie, en comptes d'enviar-lo a Saumur, els faig presoners a Vieille-Vigne. Aquesta conducta farà tornar els genets vinculats a ells. Aquests homes, sense ser perillosos, dificulten les nostres comunicacions. A més, La Robrie i Guérin han donat molt bona informació sobre Charette, que asseguren que tenen la intenció d'haver capturat. [...] No els afecta de cap manera la seva detenció, sembla que s'ho esperaven. La mort de La Moëlle va arribar força oportuna."[9] | » |
| « | "Segons Le Bouvier-Desmortiers, els republicans van ser guiats per La Robrie durant la batalla de La Chabotterie que va veure la captura de Charette.[13] Aquesta versió també la donen l'abat Rémaud i el marquès de la Jaille en una carta a la seva dona, però és negada pel general Travot.[14] Per a l'historiador Lionel Dumarcet, no hi ha cap prova de la presència de La Robrie en aquesta lluita.[13] | » |
Referències
[modifica]- ↑ «Généalogie de Hyacinthe Hervouët de La Robrie (3)» (en francès). [Consulta: 17 setembre 2024].
- ↑ Un calvaire en mémoire de la famille de la Robrie, Ouest-France, 14 octobre 2013.
- ↑ 3,0 3,1 Dumarcet 1998, p. 289.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 307.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 309.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 317.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 346.
- ↑ 8,0 8,1 Dumarcet 1998, p. 364-365
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Dumarcet 1998, p. 510-511.
- ↑ Tabeur 2008, p. 256.
- ↑ Gabory 2009, p. 997-998
- ↑ Geneanet [archive]
- ↑ 13,0 13,1 Dumarcet 1998, p. 520.
- ↑ Gabory 2009, p. 506.
Bibliografia
[modifica]- Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (ISBN 978-2912883001)
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p. (ISBN 978-2221113097).
- Jean Tabeur (prefaci. Jean Tulard), Paris contre la province: les guerres de l'ouest, 1792-1796, París, Economica, coll. «Campagnes & stratégies / Les grandes batailles» (no 70), 2008, 286 p. (ISBN 978-2-717-85641-5).