Vés al contingut

Hypericum sampsonii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHypericum sampsonii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaHypericaceae
TribuHypericeae
GènereHypericum
EspècieHypericum sampsonii Modifica el valor a Wikidata
Hance, 1865

Hypericum sampsonii, és una espècie de planta amb flor de la família de l'herba de Sant Joan ( Hypericum perforatum), les hipericàcies.[1][2] Es troba a la República Popular de la Xina, Taiwan, el Japó, Myanmar i el Vietnam.[2] És una de les dues espècies del gènere Hypericum en la secció Hypericum sect. Sampsonia.[3]

Noms sinòmis són:[4]

  • Hypericum electrocarpum Maxim.
  • Hypericum esquirolii H.Lév.
  • Hypericum oshimaense R.Keller

Descripció

[modifica]

Hypericum sampsonii és una herba perenne amb alçada de 20–80 cm amb fulles perfoliades. Les fulles són grosses i fràgils i són lanceolades a oblanceolades, de 2–8 cm de llargues i de 0,7–3,5 mm d'ample, amb parts inferiors pàlides i amb punts glandulars d'un pàlid dens o negres. El capítol amb part superior plana té entre 20 i 40 flors, cada flor de 6–15 mm de diàmetre amb 5 pètals d'un groc brillant. Cada pètal mesura 4–13 mm de llarg i 1,4–7 mm a través amb taques o punts glandulars pàlids sobre la superfície i glàndules negres al llarg de les vores. Cada flor té 30–42 estams, 3 estils i càpsules de 3 parts. Les càpsules entre ovoides i piramidals arriben a mesurar 9 mm de llargària i 5 mm d'ample amb glàndules vessiculars de color ambre repartides per les valves. Les llavors de marró taronja mesures aproximadament 1 mm de llarg. Hypericum sampsonii floreix entre maig i juliol i dona fruits entre juny i octubre.[2][1]

Taxonomia

[modifica]

H. sampsonii fou descrita el 1865 per Henry Fletcher Hance en el Journal of Botany, British and Foreign.[5][3] El nom ve del col·leccionista d'aquestes, "T. Sampson", qui col·leccionà espècimens el juny de 1865 junt als marges dels rius "subjectes a inundacions" prop de "Lukpo, a 100 milles de l'oest de Canton" a la Xina meridional.[3] Les espècies foren descrites com rares en aquella localització.[3]

Diversos autors situaren aquesta espècie en la secció Hypericum sect. Drosocarpium, malgrat que ara està segregada en la H. sect.Sampsonia, junt al Hypericum assamicum, basant-se en la combinació de parells de fulles perfoliades i valves capsulars vesiculars-glandulars.[1]

Distribució i habitat

[modifica]

Hypericum sampsonii es troba a la República Popular de la Xina, Taiwan, al Japó meridional, a l'est de Myanmar i al Vietnam septentrional.[2] A la República Popular de la Xina, és trobada a Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Henan, Hubei, Hunan, Jiangsu, Jiangxi, Shaanxi i Sichuan.[2] Apareix en matorrals, a les àrees amb molta brossa i riberenques, i llocs alterats com cunetes i vores cultivades, a 100–1700 m sobre el nivell del mar.[2]

Química

[modifica]

Hypericum sampsonii ha sigut estudiada pels seus usos potencials en la medicina, incloent el tractament d'"hematèmesis, enteritis, hemorràgia traumàtica, inflamacions i càncer".[6] Conté acilfloroglucinols poliprenilats policíclics incloent norsampsó.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Hypericum sampsonii Descriptions». hypericum.myspecies.info. [Consulta: 2 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 ; Robson, Norman K. B.«Hypericum sampsonii». Flora of China. [Consulta: 2 novembre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Descriptions of four new plants from southern China». Journal of Botany, British and Foreign, 3, 1865, pàg. 378–379 [Consulta: 6 novembre 2018].
  4. «Hypericum sampsonii». Plants of the World Online. [Consulta: 2 novembre 2018].
  5. «Hypericum sampsonii». ipni.org. [Consulta: 2 novembre 2018].
  6. 6,0 6,1 Tian, Wen-Jing; Qiu, Yu-Qin; Chen, Jun-Jie; Yao, Xiao-Jun; Wang, Guang-Hui; Dai, Yi; Chen, Hai-Feng; Yao, Xin-Sheng «Norsampsone E, an unprecedented decarbonyl polycyclic polyprenylated acylphloroglucinol with a homoadamantyl core from Hypericum sampsonii». RSC Advances, 7, 53, 2017, pàg. 33113–33119. DOI: 10.1039/C7RA05947G. ISSN: 2046-2069.