Hyrachyus
 Hyrachyus minimus | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Hyrachyidae |
| Gènere | Hyrachyus  Leidy, 1871 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Hyrachyus (en llatí, 'similar a un damà') és un gènere extint de perissodàctil que visqué durant l'Eocè a Europa[2] i Nord-amèrica. També se n'han trobat restes a Jamaica.[3] És un parent proper de Lophiodon.[4]
Aquest animal de 150 cm de llargada estava relacionat amb els paleotèrids i es creu que és l'avantpassat dels tapirs i rinoceronts d'avui en dia. El seu aspecte devia ser semblant al dels tapirs, tot i que probablement no tenia la probòscide típica d'aquests animals. Tanmateix, tenia les dents similars a les dels rinoceronts, apuntant a una relació amb ells.[2]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyrachyus
- ↑ Entrada «Hyrachyus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 26 agost 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Savage, RJG, i Long, MR. Mammal Evolution: an illustrated guide. Nova York: Facts on File, 1986, p. 191. ISBN 0-8160-1194-X.
- ↑ Domning, D. P.; Emry, R. J., Portell, R. W., Donovan, S. K., Schindler, K. S. «Oldest West Indian Land Mammal: Rhinocerotoid Ungulate from the Eocene of Jamaica». Journal of Vertebrate Paleontology. Society of Vertebrate Paleontology, 1, 4, 12-1997, pàg. 638–641 [Consulta: 24 setembre 2010].
- ↑ Hayden, F.V. Report of the United States Geological Survey of the Territories, Volume III. (1883)