Iñaki Rubio Manzano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1974  (50 anys)Barcelona |
| Nacionalitat | Andorra |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor i professor |
| Gènere | narrativa i contes |
| Obra | |
| Primeres obres | Suite Eterna, Trencadís. L'últim llibre de Frederic Picàbia. |
| Lloc web | http://www.inakirubio.com |
Iñaki Rubio Manzano (Barcelona, 1974) és un professor de literatura i escriptor andorrà, que destaca en els gèneres de narrativa i els contes.[1] Humanista de vocació i formació,[2] es va llicenciar en humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i fou Premi extraordinari de llicenciatura.[3] Col·labora habitualment al Diari d'Andorra i a Ràdio Nacional d'Andorra.[4] És membre de la Comissió Nacional Andorrana per la UNESCO, membre fundador del Col·lectiu Portella i membre del consell editor de la revista Portella; Andorra, lletres, arts.[5]
Obres
[modifica]- Suite eterna. 3Quartans, 2007 (ISBN 978-84-934-8655-6)
- Trencadís. L'últim llibre de Frederic Picàbia. Editorial Andorra, 2012 (ISBN 978-99920-53-50-8)
- Els caus secrets. Editorial Moll, 2013 (ISBN 978-84-273-2199-1)
- L'altre costat del Mirall. Pagès, 2014 (ISBN 978-84-9975-553-3)
- La vida en contes; contes 2.0. Contes publicats al bloc La vida en contes Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
- Castellbó, crema o llorer reverdit, a: La muntanya escrita, La Seu d'Urgell: Edicions Salòria [et al.], 2015 (ISBN 978-84-944006-4-3) (ISBN 978-84-944197-5-1)
- Diversos autors. El joc que estimem. Andorra: Unicef Andorra, 2016 (ISBN 978-99920-3-088-2) [6][7]
- Diversos autors. Visions del purgatori. Barcelona: Males Herbes, 2018 (ISBN 978-84-947800-6-6)
- Bestiari Pirinenc. Lleida: Pagès, 2021 (ISBN 978-84-1303-263-4)
- Morts, qui us ha mort?. Barcelona: Comanegra, 2021 (ISBN 978-84-18022-95-1)
- Pau de Gósol: Picasso al Pirineu. Barcelona: Comanegra, 2023 (ISBN 978-84-19590-40-4)[8]
Premis literaris
[modifica]- Guanyador del “IV Concurso Literario Eau de Rochas – Qué leer” (2001)
- Tercer premi del concurs “Literatura Exprés (relats breus del bus exprés)" (2008)
- Guanyador del XXV Concurs de Contes de Nadal del Govern d'Andorra (2012)
- Premi Recvll de narració "Joaquim Ruyra" (2014)[9]
- Guanyador del certamen literari del festival Cryptshow-Males Herbes (2018)
Referències
[modifica]- ↑ «Iñaki Rubio: «Volem tenir una identitat pròpia, però acabem sent tots iguals»». El Periòdic d'Andorra, 19-03-2015.
- ↑ «Iñaki Rubio: ‘els relats han de ser intensos i contundents, no haurien de deixar-te indiferent’». L'Illa dels Llibres, 22-03-2015. [Consulta: 13 maig 2015].
- ↑ «AND'Art». Govern d'Andorra. Arxivat de l'original el 2020-06-14. [Consulta: 9 maig 2015].
- ↑ «Iñaki Rubio presenta a la Seu el seu llibre de relats “L'altre costat del mirall”». Consell Comarcal de l'Alt Urgell, 19-03-2015. [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «La vida en contes». Iñaki Rubio Manzano. Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 9 maig 2015].
- ↑ Guimerà, Cesc «Un amor solidari». Diari d'Andorra, 10-05-2016, p. 27.
- ↑ «Un llibre sobre bàsquet i valors». Ràdio i Televisió d'Andorra, 06-05-2016. [Consulta: 10 maig 2016].
- ↑ Comas, Eva «El ganivet de Picasso». Núvol, 08-09-2023.
- ↑ Luengo, Andrés. «Iñaki Rubio: “El que fa que la vida sigui tediosa o pura poesia és la pròpia mirada”». Diari BonDia. La Veu del Poble SA, 19-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 maig 2015].