INDO
Dades | |
---|---|
Tipus | negoci |
Indústria | òptic |
Història | |
Creació | 1937 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | indo.es |
INDO és una empresa catalana dedicada a la comercialització de lents oftàlmiques i béns d'equip per a les òptiques i els oftalmòlegs.
Història
[modifica]El 1902, Constantí Cottet, natural de la regió francesa del Jura, va fundar un establiment d'òptica a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 12 de Barcelona, que fou heretat pels seus fills, els germans Ronald, Ferran i Renat Cottet i Monet.[1] Arran de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, els Cottet van fugir de Barcelona, i el 1937 van establir un taller d'òptica a Sevilla.[1] El 1939, un cop finalitzat el conflicte, van traslladar la producció al carrer de Blesa, 47 del Poble-Sec (vegeu casa-fàbrica Tenas), on treballaven 40 persones.[1]
El 1941 van contractar com a director tècnic l'enginyer Cristóbal Garrigosa Ceniceros (Logroño, 1906 - Barcelona, 1972), diplomat per l'Ècole d'Optique de París, un dels pocs titulats a l'Estat espanyol.[1] En aquesta època es va constituir el grup d'empreses format per INDO (Industria Nacional de Óptica SA), MAGSA (Manufacturas de armazones y gafas SA) i SACO (Sociedad Anónima de cristales ópticos).[1]
El 1943, donada la insuficiència de les instal·lacions del Poble-Sec, els Cottet van endegar la construcció d'una nova fàbrica al barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat.[1][2] Les noves instal·lacions ocupaven un solar de 1.520 m² entre els carrers de Santa Eulàlia, Amadeu Torner i Clotet, i constava de dues naus separades per un pati central de 12 metres d'amplada.[3] El trasllat va ser progressiu, començant per MAGSA aquell mateix any i acabant per SACO el 1949.[4]
El 1946, l'empresa va fabricar les primeres lents bifocals foses i van començar les exportacions.[5] Durant les dècades del 1950 i 1960 es va produir una forta expansió, el que va motivar l'amplicació de la fàbrica, amb la construcció de nous edificis i l'afegit de més plantes a les ja existents, fins a triplicar la superfície construïda.[6]
El 1971, la societat matriu del grup va canviar la denominació per Indo Internacional SA. En aquesta època, la direcció va patir canvis importants amb la mort de Cristóbal Garrigosa i la jubilació de Roland Cottet, substituïts respectivament pel seu nebot Antoni Garrigosa i Ros, i el seu fill Jorge Cottet Sebile.[7]
El 1973 es va realitzar una nova ampliació de les instal·lacions de Santa Eulàlia per a centralitzar-hi les oficines. A la façana principal hi destacava un mural ceràmic de l'artista valencià Juli Bono, amb un gran sol que es va convertir en el distintiu de la companyia.[7] El 1974 es va traslladar a la nova fàbrica de Tortosa tota la producció de muntures i ulleres de sol d'acetat. En aquesta època, al conjunt de la plantilla hi havia 2.000 treballadors.[7]
La dècada del 1980 va suposar la conversió de l'empresa en una multinacional, amb l'establiment de les primeres filials a l'estranger.[8] El 14 de setembre del 1987, el grup INDO, format per 10 societats, amb un total de sis factories a tot l'Estat, va iniciar la cotització en Borsa.[8][9]
El 1992, INDO va començar un procés de deslocalització per tal d'abaratir els costos de producció, fet que va motivar el primer expedient de regulació d'ocupació a la fàbrica de L'Hospitalet.[10] Així, el 1993 va obrir una planta de lents monofocals minerals a Tànger (Marroc); el 1997, a través d'una joint venture amb un soci local, una nova fàbrica de muntures metàl·liques a la Xina, on es va arribar a produir el 70% del grup; el 1998 un laboratori de lents minerals i orgàniques a Xile; i el 2003 es va implantar una fàbrica de lents orgàniques a Tailàndia, on es produïen el 55% de les lents de la companyia.[10] L'any 1999 es va tancar la producció de lents bifocals a L'Hospitalet, i el març del 2000, l'expedient de regulació afectava 130 treballadors, que es van declarar en vaga.[10]
Finalment, el 2007 es va traslladar la seu del grup a Sant Cugat del Vallès i es va enderrocar la fàbrica de l'Hospitalet per a construir-hi nous blocs d'habitatges.[11]
El 2010 va entrar en concurs de creditors i el 2014 va ser adquirida pel fons de capital de risc Sherpa Capital,[12] que al seu torn la va vendre el 2018 a Ergon Capital, transferint-hi tot l'equip directiu.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Piernas Gallego, 2017, p. 102.
- ↑ AMH, expedient d'obres 12709, 25 maig del 1943.
- ↑ Piernas Gallego, 2017, p. 103.
- ↑ Piernas Gallego, 2017, p. 103-105.
- ↑ Piernas Gallego, 2017, p. 104.
- ↑ Piernas Gallego, 2017, p. 107.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Piernas Gallego, 2017, p. 109.
- ↑ 8,0 8,1 Piernas Gallego, 2017, p. 111.
- ↑ «Indo empieza a cotizar mañana en la Bolsa de Barcelona». La Vanguardia, pàg. 63.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Piernas Gallego, 2017, p. 112.
- ↑ Piernas Gallego, 2017, p. 113-114.
- ↑ Piernas Gallego, 2017, p. 114.
- ↑ «Sherpa Capital vende la firma oftalmológica Indo a Ergon Capital». El Economista, 25-06-2018.
Bibliografia
[modifica]- Escudero Prado, María Eugenia. Medium & small caps en la bolsa española, 2006, p. 192-195.
- Piernas Gallego, Natalia «La indústria òptica més gran d’Espanya ara a l’Hospitalet. Història de l’empresa INDO (1943-2007)». Quaderns d’estudi, 31, 2017, pàg. 99-120.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa». La historia de empresa, el valor de una marca (blog). Natalia Piernas.