I Hate New York
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gustavo Sánchez |
| Protagonistes | |
| Producció | Juan Antonio Bayona  |
| Guió | Gustavo Sánchez |
| Música | Ryūichi Sakamoto, Sharon Needles, Mr. K i Carsten Nicolai |
| Fotografia | Gustavo Sánchez |
| Muntatge | Jaume Martí i Farrés |
| Productora | Colosé Producciones Silent Soundsystem Películas La Trini |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 2018 |
| Durada | 75 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Format | 16:9 |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
   
| |
I Hate New York és una pel·lícula documental espanyola del 2018 sobre la cultura transsexual novaiorquesa escrita i dirigida per Gustavo Sánchez i rodada en anglès. Ha estat produïda per Juan Antonio Bayona.[1]
Sinopsi
[modifica]El documental mostra l'altra cara de la transsexualitat, la dels inconformistes i revolucionaris que han de lluitar per enfrontar-se a prejudicis i han creat una personalitat pròpia des de l'activisme artístic: Amanda Lepore, Sophia Lamar, Chloe Dzubilo, Bibbe Hansen, Io Tillett-Wright, Katrina del Mar o Linda Simpson. El director va rodar a Nova York entre 2007 y 2017 amb una càmera domèstica i sense guió segueix les vides íntimes de quatre artistes i activistes transgènere de la subcultura underground novaiorquesos. Els seus testimoniatges revelen detalls del seu passat, les seves vivències i lluites per la pròpia identitat. Una sèrie de revelacions portarà l'espectador a convertir-se en còmplice dels seus destins.[2]
Crítiques
[modifica]| « | "Documental pacient d'observació, contactes, filmació i posada a punt. (...) No és una visió complaent (...) captura també els encants esquius de l'anomenada subcultura de la ciutat. (…) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" | » |
| — Quim Casas: Diari El Periódico[3] | ||
| « | "Un retrat de l'underground més radical novaiorquès. (...) Un documental tan interessant com necessari." | » |
| — Carlos Loureda: Fotogramas[4] | ||
| « | "La visió d'aquestes vibrants figures trans, avui dia, segur que evoca un anhel fort i totalment raonable del passat recent." | » |
| — Glenn Kenny: The New York Times[5] | ||
| « | "Un vibrant documental que retrata l'underground novaiorquès a través de la peripècia vital quatre valents transsexuals. (...) traspua llibertat, veritat i transgressió" | » |
| — Alfonso Rivera: Cineuropa[6] | ||
Premis i nominacions
[modifica]Va rebre el Premi Miguel de Molina al Festival de Màlaga del 2018,[7] al Festival de Cinema de Múrcia (IBAFF) i al Girona International Film Festival (GIFF).[8][9] També fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula documental[10] i al Premi Sebastiane al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[11]
Referències
[modifica]- ↑ I Hate New York, Documental Cultura Trans x Gustavo Sánchez a neo2.com
- ↑ Si hay un documental que el mundo necesita en este año 2018 es precisamente “I Hate New York” de Gustavo Sánchez… Y aquí te explicamos por qué. a fantasticmag.es
- ↑ 'I hate New York': un tratado inconformista, El Periódico, 8 de novembre de 2018
- ↑ 'I Hate New York', de Gustavo Sánchez, transformarse o morir a Fotogramas
- ↑ ‘I Hate New York’ Review: The Club Kids Are Still Standing, New York Times, 1 de setembre de 2020
- ↑ Crítica I Hate New York a cineuropa
- ↑ I Hate New York Arxivat 2020-09-16 a Wayback Machine. al web dels festival de Màlaga
- ↑ El documental 'I Hate New York' mejor largometraje de la Sección Oficial del X IBAFF, 9 de març de 2019
- ↑ Día Internacional contra la Homofobia, la Transfobia y la Bifobia a l'UAB
- ↑ I Hate New York al web de l'Acadèmia del Cinema
- ↑ I Hate New York al web del Festival de Sant Sebastià