Vés al contingut

Els venedors ambulants

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: I magliari)
Infotaula de pel·lículaEls venedors ambulants
I magliari Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrancesco Rosi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alberto Sordi
Belinda Lee
Renato Salvatori
Nino Vingelli
Aldo Giuffré
Aldo Bufi Landi
Salvatore Cafiero
Josef Dahmen
Else Knott Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFranco Cristaldi Modifica el valor a Wikidata
GuióSuso Cecchi D'Amico, Giuseppe Patroni Griffi i Francesco Rosi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGianni Di Venanzo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVides Cinematografica i Titanus Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTitanus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0053032 FilmAffinity: 479964 Allocine: 111975 Rottentomatoes: m/i_magliari_1959 Letterboxd: the-swindlers-1959 Allmovie: v151324 TCM: 776224 TMDB.org: 5839 Modifica el valor a Wikidata

Els venedors ambulants (títol original en italià I magliari) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1959 dirigida per Francesco Rosi.[1] La pel·lícula va guanyar el Nastro d'Argento a la millor fotografia.[2] També va rebre una menció especial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1960.[3] Ha estat doblada al català.[4]

El 2008 fou seleccionada per entrar a la llista 100 film italiani da salvare.[5][6][7]

Sinopsi

[modifica]

Totonno és el líder d'un grup de treballadors italians que ha estat a l'Alemanya Occidental. El grup recull draps i draps de segona mà a Hannover, comercialitzant-los als clients com a teixits exclusius amb els quals cosir la roba. El treball és deshonet, i de fet els clients s'adonen aviat. Quan Totonno i la seva colla fugen a una altra ciutat d'Alemanya, el grup es troba amb una banda de polonesos, que fan el mateix treball brut.

Repartiment

[modifica]

Censura

[modifica]

Per a la distribució als cinemes del 1959, la censura va eliminar l'escena en què Mario i Paula es trobaven al llit. També es va imposar la prohibició de visió als menors de 16 anys. Per a la reedició el 1969, es va eliminar tota la seqüència de la ballarina al local nocturn, es va acurtar l'escena en què Mario era colpejat pels sicaris de don Raffaele, va escurçar l'escena de l'amor entre Mario i Paula i es va eliminar detalls de la baralla entre gitanos i magliari. Tot i això, es van afegir escenes que no es van incloure el 1959: l'escena de Totonno i Mario a CLL es va ampliar per darrere a l'avinguda del cementiri, inserint l'escena de Mario perseguint el cotxe de Paula, de Mario d'esquena que passava entre treballadors que pujaven per una escala, una escena amb magliari davant del Casino de París i va ampliar l'escena en què Totonno visita el carrer amb les prostitutes a la finestra. Per a aquesta edició es va aixecar la prohibició a menors.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia Dizionario del cinema italiano - I film. Gremese Editore, 1991. 
  2. ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 88-7742-221-1. 
  3. ↑ Invitación inútil y presencia italiana, ABC, 17 de juliol de 1960
  4. ↑ Els venedors ambulants a esadir.cat
  5. ↑ Massimo Bertarelli, Il cinema italiano in 100 film: i 100 film da salvare, Gremese Editore, 2004, ISBN 88-8440-340-5.
  6. ↑ Massimo Borriello «Cento film e un'Italia da non dimenticare». Movieplayer, 04-03-2008 [Consulta: 19 abril 2013].
  7. ↑ «Ecco i cento film italiani da salvare». Corriere della Sera, 28-02-2008 [Consulta: 19 abril 2013].
  8. ↑ Detalls de les revisions

Bibliografia

[modifica]
  • Sebastiano Gesù (a cura di), Francesco Rosi, Giuseppe Maimone Editore, Catania, 1993
  • Giuseppe Tornatore (conversazione con), Francesco Rosi - Io lo chiamo cinematografo, Mondadori.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Els_venedors_ambulants&oldid=32410206»