El cas Mattei

El cas Mattei

Il caso Mattei
Fitxa
Direcció	Francesco Rosi
Protagonistes	Gian Maria Volontè Luigi Squarzina Edda Ferronao Niccolò Accursio Di Leo Furio Colombo Peter Baldwin Aldo Barberito Arrigo Benedetti Sennuccio Benelli Franco Graziosi Elio Jotta Dario Michaelis Camillo Milli Michele Pantaleone Ferruccio Parri Renato Romano Francesco Rosi Ugo Zatterin Jean Rougeul Philippe Thyraud de Vosjoli Stávros Tornés
Producció	Franco Cristaldi
Dissenyador de producció	Andrea Crisanti
Guió	Tonino Guerra i Francesco Rosi
Música	Piero Piccioni
Fotografia	Pasqualino De Santis
Muntatge	Ruggero Mastroianni
Productora	Vides Cinematografica
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1972
Durada	110 min
Idioma original	italià anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Premis	Palma d'Or (1972)

El cas Mattei (títol original en italià Il caso Mattei) és una pel·lícula italiana dirigida per Francesco Rosi, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.

Argument

Enrico Mattei va ajudar a canviar Itàlia, primer com a lluitador per la llibertat contra els nazis, després com un inversor en gas metà a una empresa pública, A.G.I.P., i finalment com el cap d'ENI, un ens estatal format per al desenvolupament de recursos del petroli. El 27 d'octubre de 1962 va morir quan el seu avió privat s'estavellava, un minut abans d'aterrar a l'aeroport de Milà. Oficialment, va morir d'accident. De fet, molts periodistes van investigar unes altres raons acceptables per a l'aterratge inoportú de l'avioneta.

Repartiment

• Gian Maria Volontè: Enrico Mattei
• Luigi Squarzina: Periodista
• Gianfranco Ombuen: Ing. Ferrari
• Edda Ferronao: Sra. Mattei
• Peter Baldwin: McHale
• Accursio Di Leo: Sicilià important 1
• Giuseppe Lo Presti: Sicilià important 2
• Aldo Barberito: Oficial

Al voltant de la pel·lícula

En els darrers dies de juliol de 1970, el director es va posar en contacte amb el periodista Mauro De Mauro per suggerir-li un treball: reconstruir les últimes hores de vida de l'enginyer Mattei. Per part de Rosi i els guionistes de la pel·lícula, aconseguir l'ajuda d'un periodista com Mauro, és considerat per molts una assegurança, els petits detalls, aparentment insignificants, fins i tot a completar el text que després conformarà la pel·lícula. De Mauro, atret per la importància de la tasca assignada i per les promeses de la companyia de producció Vides (productora), immediatament va començar la seva recerca. Va anar a Gagliano, gràcies al Sr. Puleo, director de cinema local, va aconseguir la cinta amb l'últim discurs pronunciat pel president d'Eni. Llavors va començar a fer les preguntes a les persones adequades, en particular a dos personatges: Graziano Verzotti, polític i administrador de l'Ens Minerario siciliano, descrit per molts com molt proper a Giuseppe Di Cristina, i Vito Guarrasi, personatges molt ambigus molt a prop tant d'Amintore Fanfani com dels serveis secrets dels Estats Units. El 16 de setembre de 1970, el periodista de "L'Ora" va ser segrestat just a sota de casa seva al carrer Magnolie a Palerm i mai no se’n va saber més.

Premis i nominacions

• 1972 Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes