I sovversivi
![]() Pier Paolo Capponi a I Sovversivi | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Paolo Taviani i Vittorio Taviani ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Giuliani De Negri ![]() |
Guió | germans Taviani ![]() |
Música | Giovanni Fusco ![]() |
Muntatge | Franco Brogi Taviani ![]() |
Vestuari | Lina Nerli Taviani ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia ![]() |
Estrena | 1967 ![]() |
Durada | 93 min ![]() |
Idioma original | italià ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Roma ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
I sovversivi (lit. ‘Els subversius’) és una pel·lícula dramàtica italiana de 1967, primera pel·lícula en solitari dirigida per Paolo i Vittorio Taviani, sense Valentino Orsini.[1]
Va ser inscrita al 32è Festival Internacional de Cinema de Venècia.[2]
Sinopsi
[modifica]La pel·lícula combina imatges reals del funeral del líder comunista Palmiro Togliatti amb les històries entremesclades de quatre persones afectades per la seva mort: Ettore, un radical veneçolà que abandona la benestant italiana que estima per tornar al seu país i ajudar la seva causa; Ludovico, un cineasta malalt que descobreix que l'art per si sol no és suficient; Giulia, una dona que s'embarca en una aventura lesbiana amb una antiga amant del seu marit; i Ermanno, un llicenciat en filosofia que trenca amb el seu passat.
Repartiment
[modifica]- Giulio Brogi com a Ettore
- Pier Paolo Capponi com a Muzio
- Lucio Dalla com a Ermanno
- Fabienne Fabre com a Giovanna
- Ferruccio De Ceresa com a Ludovico
- Maria Cumani Quasimodo com a mare de Ludovico
- José Torres com a Rafael
- Feodor Chaliapin
- Vittorio Duse