Vés al contingut

Iacopo da Varazze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIacopo da Varazze
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Jacopo de Fazio Modifica el valor a Wikidata
c. 1228 Modifica el valor a Wikidata
Varazze (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Domenico Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Gènova
1292 – juliol 1298
← OpizoPorchetto Spinola → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), arquebisbe, traductor, cronista, sacerdot catòlic, teòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióLatino Malabranca Orsini Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat13 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Musicbrainz: ae1dd4c2-7625-431c-8606-d6c20b0a7bb0 Modifica el valor a Wikidata

Iacopo o Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.[1] Va ser proclamat beat e 1816.

Biografia

[modifica]

Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec el 1244 i el 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.

El 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, el 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.

Obres literàries

[modifica]
Manuscrit de la Legenda sanctorum de 1419, a la biblioteca universitària de Heidelberg.

La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle xiii, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n feu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l'any 1494.

També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).

Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.

Referències

[modifica]
  1. Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, 5-2007, p. 13. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]