Ibn Isfandiyar
| Nom original | (mzn) بهاءالدین محمد بن حسن بن اسفندیار  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Amol (bawàndides) |
| Mort | imperi Anuixtigínida |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, investigador |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Bahà-ad-Din Muhàmmad ibn Hàssan ibn Isfandiyar (persa: بهاءالدین محمد بن حسن بن اسفندیار; àrab: بهاء الدین محمد بن حسن بن اسفندیار, Bahāʾ ad-Dīn Muḥammad b. Ḥasan b. Isfandiyār), més conegut senzillament com a Ibn Isfandiyar, fou un historiador persa del segle xi i començament del segle xii.
La seva obra principal és Tarikh-i Tabaristan (Historia del Tabaristan) escrita abans del 1210. Un anònim hi va afegir la continuació entre la caiguda dels bawàndides després del 1210 i el 1349.
Referències
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, volum III, pàg. 833
- Charles Melville, «EBN ESFANDĪĀR, BAHĀʾ-AL-DĪN MOḤAMMAD» a Encyclopaedia Iranica