Ibn Sahl (matemàtic)

Ibn Sahl
Biografia
Naixement	940 (Gregorià)
Mort	1000 (Gregorià) (59/60 anys)
Activitat
Ocupació	matemàtic, físic

Abu-Sad al-Alà ibn Sahl (àrab: أبو سعد العلاء بن سهل, Abū Saʿd al-ʿAlāʾ ibn Sahl), més conegut simplement com a Ibn Sahl, (c. 940–1000) fou un matemàtic i físic persa^[2]^[3]^[4] musulmà de l'edat d'or de l'islam, associat a la cort de la dinastia buwàyhida de Bagdad.^[5] Autor d'un tractat sobre òptica, formulà la llei de Snell sis segles abans que es redescobrís a Europa.

Semblança

El seu nom no permet deduir-ne el lloc d'origen.^[6] Ibn Sahl és conegut per haver escrit un tractat sobre òptica al voltant de l'any 984. El 1993 Roshdi Rashed reconstruí el text del tractat a partir de dos manuscrits: Biblioteca al-Zahiriyya (Damasc), Ms. 4871, 3 folis, i Biblioteca Millī (Teheran), Ms. 867, 51 folis. El manuscrit de Teheran és molt més extens, però està en mal estat, i el de Damasc conté una secció totalment perduda en l'altre. El fragment del manuscrit de Damasc du el títol في الآلة المحرقة, Fī al-āla al-muḥriqa, ‘Sobre la màquina incendiària’, i el de Teheran té un títol afegit a posteriori per una altra mà: كتاب الحراقات, Kitāb al-ḥarrāqāt, ‘Llibre dels dispositius incendiaris’.

Ibn Sahl fou el primer estudiós musulmà conegut que analitzà l'òptica de Claudi Ptolemeu; esdevingué un precursor important d'un text molt més influent, el Llibre d'òptica d'Ibn al-Hàytham, escrit uns trenta anys després.^[7] Ibn Sahl tractà les propietats òptiques d'espills corbs i lents, i es considera el descobridor de la llei de refracció (coneguda actualment com a llei de Snell).^[8]

El matemàtic persa emprà aquesta llei per a deduir formes de lent sense aberracions geomètriques en el focus, conegudes com a lents asfèriques. En les parts restants del tractat tractà sobre els espills parabòlics, els el·lipsoïdals, les lents biconvexes i tècniques per a dibuixar arcs d'hipèrbola.

Vegeu també

Abu-Sahl al-Quhí

Referències

↑ Kurt Bernardo Wolf, Geometric Optics on Phase Space, p. 9, Springer, 2004, ISBN 3-540-22039-9 online
↑ ^{[enllaç sense format]} https://ijhpm.org/index.php/IJHPM/article/download/111/62,"Aprofitant Arxivat 2019-11-16 a Wayback Machine. el desenvolupament de la matemàtica persa del s. X, Ibn Sahl amplià els estudis de refracció de Ptolemeu, generalitzà la relació entre raigs incidents i raigs refractats en una forma que presagiava la llei de Snell."
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.iranicaonline.org/articles/optics,"Hi ha una sèrie de texts sobre òptica escrits per autors perses o associats a la seua cultura. El més primerenc n'és Abu Saʿd al-ʿAlāʾ Ibn Sahl, actiu en l'època de la cort persa dels Buwàyida (945–1055), i més conegut per la seua concepció de la "llei de la refracció del sinus" i pels espills capaços de cremar materials concentrant-hi la llum del sol (Rashed, 1990, pàgs. 464-68; 1993; 2005) que pel seu treball en òptica (Sabra, 1989, pàgs. lix-lx; 1994)."
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.sciencelearn.org.nz/resources/1867-light-ideas-and-technology-timeline,"El científic persa Ibn Sahl escrigué sobre espills i lents incendiaris, cosa que dona idea de la seua comprensió de com els espills corbs i les lents es poden corbar per enfocar la llum. Descobrí una llei de refracció matemàticament equivalent a la llei de Snell (1615)."
↑ Jan P. Hogendijk; Abdelhamid I. Sabra. The enterprise of science in Islam : new perspectives. Cambridge, Mass. ; London: MIT, 2003, p. 89. ISBN 0-262-19482-1.
↑ "Res en el seu cognom o en els noms ens permet besllumar-ne el país d'origen o l'adscripció social i religiosa, tot i que s'hi pot establir un vincle amb un altre Ibn Sahl del mateix període, un astròleg preocupat per les matemàtiques; de moment, però, aquesta connexió no té valor històric." Roshdi Rashed, Geometry and Dioptrics in Classical Islam, London (2005), p. 3.
↑ Rashed (1990: "Ibn al-Hàytham no fou el primer que emprà l'Òptica de Ptolemeu, [...] al-Kindí no era la única figura significativa en la història de l'òptica àrab abans d'Ibn al-Hàytham."
↑ PDF. R. Rashed acredita Ibn Sahl com a descobridor de la llei de la refracció [23], usualment denominada "llei de Snell" i "llei de Snell i Descartes"."

Bibliografia

Rashed, Roshdi «A pioneer in anaclastics: Ibn Sahl on burning mirrors and lenses» (en anglès). Isis, 81, 1990, pàg. 464-491.
Rashed, Roshdi. Géométrie et dioptrique au Xe siècle: Ibn Sahl, al-Quhi et Ibn al-Haytham (en francès). París: Les Belles Lettres, 1993.
«The first steps for learning optics: Ibn Sahl's, Al- Haytham's and Young's works on refraction as typical examples». The Education and Training in Optics and Photonics Conference. International Commission for Optics, 2007, pàg. 3 [Consulta: 20 juny 2011α].
«Ibn Sahl: Abū Saʿd al‐ʿAlāʾ ibn Sahl». A: Thomas Hockey. . Springer. ISBN 978-0-387-31022-0. (Versió PDF)

[1] Kurt Bernardo Wolf, Geometric Optics on Phase Space, p. 9, Springer, 2004, ISBN 3-540-22039-9 online

[2] {[enllaç sense format]} https://ijhpm.org/index.php/IJHPM/article/download/111/62,"Aprofitant Arxivat 2019-11-16 a Wayback Machine. el desenvolupament de la matemàtica persa del s. X, Ibn Sahl amplià els estudis de refracció de Ptolemeu, generalitzà la relació entre raigs incidents i raigs refractats en una forma que presagiava la llei de Snell."

[3] {[enllaç sense format]} http://www.iranicaonline.org/articles/optics,"Hi ha una sèrie de texts sobre òptica escrits per autors perses o associats a la seua cultura. El més primerenc n'és Abu Saʿd al-ʿAlāʾ Ibn Sahl, actiu en l'època de la cort persa dels Buwàyida (945–1055), i més conegut per la seua concepció de la "llei de la refracció del sinus" i pels espills capaços de cremar materials concentrant-hi la llum del sol (Rashed, 1990, pàgs. 464-68; 1993; 2005) que pel seu treball en òptica (Sabra, 1989, pàgs. lix-lx; 1994)."

[4] {[enllaç sense format]} https://www.sciencelearn.org.nz/resources/1867-light-ideas-and-technology-timeline,"El científic persa Ibn Sahl escrigué sobre espills i lents incendiaris, cosa que dona idea de la seua comprensió de com els espills corbs i les lents es poden corbar per enfocar la llum. Descobrí una llei de refracció matemàticament equivalent a la llei de Snell (1615)."

[5] Jan P. Hogendijk; Abdelhamid I. Sabra. The enterprise of science in Islam : new perspectives. Cambridge, Mass. ; London: MIT, 2003, p. 89. ISBN 0-262-19482-1.

[6] "Res en el seu cognom o en els noms ens permet besllumar-ne el país d'origen o l'adscripció social i religiosa, tot i que s'hi pot establir un vincle amb un altre Ibn Sahl del mateix període, un astròleg preocupat per les matemàtiques; de moment, però, aquesta connexió no té valor històric." Roshdi Rashed, Geometry and Dioptrics in Classical Islam, London (2005), p. 3.

[7] Rashed (1990: "Ibn al-Hàytham no fou el primer que emprà l'Òptica de Ptolemeu, [...] al-Kindí no era la única figura significativa en la història de l'òptica àrab abans d'Ibn al-Hàytham."

[8] PDF. R. Rashed acredita Ibn Sahl com a descobridor de la llei de la refracció [23], usualment denominada "llei de Snell" i "llei de Snell i Descartes"."

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]