Ibn al-Fuwatí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) عبد الرزاق بن أحمد بن محمد الصابوني  25 juny 1244 Bagdad (Iraq) |
| Mort | 12 gener 1323 (78 anys) Bagdad (Iraq) |
| Residència | Bagdad Maragha Tabriz |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, astrònom, escriptor |
| Ocupador | Observatori de Maragha madrassa Mustansiriyya |
| Professors | Nàssir-ad-Din at-Tussí i Ibn al-Kharrat ad-Dawalibí |
Kamal-ad-Din Abu-l-Fadl Abd-ar-Razzaq ibn Àhmad ibn as-Sabuní (àrab: كمال الدين أبو الفضل عبد الرزاق بن أحمد بن محمد الصابوني, Kamāl ad-Dīn Abū l-Faḍl ʿAbd ar-Razzāq ibn Aḥmad ibn aṣ-Ṣābūnī), conegut com a Ibn al-Fuwatí (àrab: ابن الفوطي, Ibn al-Fuwaṭī) (Bagdad, 25 de juny de 1244 - 12 de gener de 1323), va ser un bibliotecari i historiador medieval que va escriure molt, però les obres de la qual s'han perdut majoritàriament. La seva obra existent més important és Talẖīṣ, un diccionari biogràfic.
Biografia
[modifica]Ibn al-Fuwatí va néixer el 25 de juny de 1244 a Bagdad.[1] La seva família era originària de Marw al-Rudh, al Khurasan.[2] La seva nisba indica que un dels seus pares era un venedor d'embolcalls de cintura (àrab: fūṭa, plural: fuwaṭ).[2] Als 14 anys fou esclavitzat i empresonat pels mongols després de prendre Bagdad (1258) i posteriorment fou portat a l'Azerbaidjan.[1][3] El 1261/62, es va unir a Nassir-ad-Din at-Tussí a Maragha, que el va nomenar bibliotecari de l'observatori de Maragha.[1] Mentre era a Maragha, Ibn al-Fuwatí va escriure un diccionari biogràfic d'astrònoms, Taḏkirāt man qaṣada ar-raṣad, perdut.[2] Va romandre a Maragha junt amb el fill i el successor d'at-Tussí, Assil-ad-Din.[2] El 1281, Ibn al-Fuwatí va tornar a Bagdad a petició d'Ata-Malik Juvayni i va ser nomenat director de l'escola Mustansiriyya.[1][3]
Ibn al-Fuwatí va visitar l'Azerbaidjan almenys tres vegades entre 1304 i 1316[2] i es va retirar a Bagdad després de l'execució de Raixid-ad-Din al-Hamadhaní el 1318.[2] Charles P. Melville suggereix que algunes de les obres d'Ibn al-Fuwatí van ser destruïdes durant el sac posterior del barri de Raixidiyya.[2]
Les creences religioses d'Ibn al-Fuwatí no són fàcilment classificables, ja que s'afirma que fou hanbalita, xafiita, xiïta i sufí.[3] Bevia vi i va ser reconegut per les seves obres cal·ligràfiques.[2] Va morir el 1323 a Bagdad.[2]
Obra
[modifica]L'obra existent més important d'Ibn al-Fuwatí és el seu diccionari biogràfic, Talẖīṣ.[2] Es creu que Talẖīṣ és un resum de Majmaʿ al-ādāb fī muʿjam al-alqāb.[3] Tanmateix, pot ser que el Majmaʿal-ādāb fī muʿjam al-alqāb no hagi existit mai.[2] Melville remarca que, encara que el treball existís, probablement no es va acabar mai.[2] El Talẖīṣ mateix tampoc no es va completar mai, ja que moltes entrades no estan acabades o es van deixar en blanc.[2] L'abast exacte de Talẖīṣ no està clarament definit, tal com apareix. Inclou una àmplia gamma de persones ordenades pel seu nom.[2] La majoria d'entrades es refereixen a persones dels actuals Iraq i Iran occidental i central, especialment d'Isfahan.[3] Melville assenyala que Talẖīṣ conté una gran quantitat d'informació sobre la vida intel·lectual i cultural de l'Ilkhanat.[3]
Ibn al-Fuwatí va estudiar mongol i persa. Tot i que no va escriure llibres en persa, sí que posseïa un llibre de memòries (majmu'a) per a poesia persa.[3] A Talẖīṣ, Ibn al-Fuwatí cita ocasionalment la poesia persa.[3]
Referències
[modifica]Fonts
[modifica]- «EBN AL-FOWAṬĪ, KAMĀL-AL-DĪN ʿABD-AL-RAZZĀQ». A: Encyclopaedia Iranica, Vol. VIII, Fasc. 1, 1997, p. 25–26.
- «Ibn al-Fuwaṭī». A: P. Bearman. The Encyclopedia of Islam, Second Edition, 2012. DOI / 1573-3912_islam_SIM_3165 10.1163 / 1573-3912_islam_SIM_3165.