Ichneumon
| Tipus | personatge literari  |
|---|---|
En la literatura medieval, l'ichneumon o echinemon era l'enemic del drac.[1] Quan veia un drac, l'ichneumon es cobria de fang i tapava els seus orificis nasals amb la seva cua, i l'atacava i el matava. Alguns consideren que també era enemic del cocodril i l'escurçó, i els atacava de la mateixa mantera.[2]
La paraula grega traduïda com "ichneumon" va ser el nom utilitzar per designar la rata del Faraó (en anglès, pharaoh's rat),[3] mangosta o mangosta egípcia, la qual atacava les serps. També vol dir llúdria.
Fonts
[modifica]- Plini el Vell [segle I dC] (Natural History, Book 8, 35–36, 37): "L'ichneumon és conegut per la seva predisposició per lluitar a mort amb la serp. Per això, primer es cobreix de diverses capes de fang, assecant-les al sol per formar una armadura. Quan està llest, ataca esquivant els atacs que rep fins que veu l'oportunitat, aleshores amb el cap de costat ataca el coll del seu enemic. L'ichneumon també ataca al cocodril d'una manera similar."[4]
- Isidor de Sevilla [segle VII dC] (Etymologies, Book 12, 2:37): "El que produeix l'olor d'aquesta bèstia, és alhora saludable i verinós en l'aliment."[5]
- Leonardo da Vinci [segle XVI] ("The Notebooks of Leonardo da Vinci" editat per Jean Paul Richter): " Aquest animal és l'enemic mortal de l'àspid. És natiu d'Egipte i quan en veu una prop seu, corre cap al llit o el fang del Nil i es cobreix per tot arreu de fang, quan s'asseca al sol, es torna a cobrir amb fang, i així, secant una després de l'altre, fa amb tres o quatre capes com una cota de malla. Quan ataca a l'àspid, lluita hàbilment amb ella, perquè es pren el seu temps agafant-la pel coll i matant-la."[6]
Referències
[modifica]- ↑ Nestorov, Marijana. «Killing and Being Killed». The Medieval Crocodile, 2013.
- ↑ H.D.R. «The Ichneumon». The Irish Penny Journal, 1, 52, 1841, pàg. 415–416. DOI: 10.2307/30001454. ISSN: 2009-0935.
- ↑ Cooney, John D. «Pharaoh's Rat». The Bulletin of the Cleveland Museum of Art, 52, 8, 1965, pàg. 101–105. ISSN: 0009-8841.
- ↑ Elder, Pliny. The Natural History of Pliny (en anglès). Henry G. Bohn, 1855, p. 287. ISBN 978-0-598-91077-6.
- ↑ Seville, Isidore. The Etymologies of Isidore of Seville (en anglès). Cambridge University Press, 2006-06-08, p. 254. ISBN 978-1-139-45616-6.
- ↑ Vinci, Leonardo da. Leonardo da Vinci - Prophecies: Fables and other writings (en portuguès brasiler). Editora Dipladênia, 2021-12-20. ISBN 978-65-995678-5-8.