Vés al contingut

Ida de Lorena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIda de Lorena
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1160 Modifica el valor a Wikidata
Mort1216 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
SepulturaBoulogne-sur-Mer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatària Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Boulogne (1173–1214) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRenald I de Dammartin (1190 (Gregorià)–)
Bertold IV de Zähringen (1183 (Gregorià)–)
Gerard de Gueldre (1181 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBertold V de Zähringen
 () Bertold IV de Zähringen
Matilde II de Boulogne
 () Renald I de Dammartin Modifica el valor a Wikidata
ParesMateu d'Alsàcia Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Boulogne Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilda de Flanders Modifica el valor a Wikidata

Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216. Era filla de Mateu d'Alsàcia o de Lorena, comte consort de Boulogne, i de Maria de Blois, comtessa de Boulogne.

El seu pare havia agafat a la seva mare d'un convent a Ramsey, però l'església era oposada al matrimoni que va acabar sent anul·lat el 1170; no obstant Mateu va continuar sent comte de Boulogne, que tenia de la seva antiga esposa, la qual encara va viure uns anys. Malgrat la irregularitat del matrimoni, les dues filles van ser legitimades i a la mort del pare, Mateu, el 1173, Ida el va poder succeir.

Sota el consell del seu oncle Felip d'Alsàcia, comte de Flandes, es va casar el 1181 amb Gerard de Gueldre, que va morir el mateix any. Es va casar de nou el 1183 amb Bertold IV de Zähringen, duc de Zähringen, que va morir al cap de tres anys.

Vídua per segona vegada, es va enamorar d'Arnold II de Guînes i negociava un matrimoni, quan va ser segrestada el 1209 per Renald I de Dammartin (vers 1175 † 1227), comte de Dammartin, que la va portar a Lorena. Era per desgràcia una sort bastant corrent per a les hereves de l'edat mitjana. La situació es va complicar quan Arnold de Guînes va rebre un missatge d'Ida. Va anar per alliberar-la, però va ser capturat a Verdun per companys de Renald. No va ser alliberat més que per la mediació de l'arquebisbe de Reims Guillem de les Mans Blanques.

Renald i Ida van tenir una filla:

Bibliografia

[modifica]
  • Dom Paul Grammont Ide de Lorraine, Saint-Benoit du Sault: edicions Benedictines, 1978.

Font

[modifica]
  • Basat en l'article de la wikipèdia anglesa "Ida, Countess of Boulogne"