Eugenio Beltrami (1835-1900)
La identitat de Beltrami , que porta el nom del matemàtic italià Eugenio Beltrami , és un cas especial de les equacions d'Euler-Lagrange en el càlcul de variacions .
Les equacions d'Euler-Lagrange serveixen per extremar l'acció de les funcions de la forma
I
[
u
]
=
∫
a
b
L
[
x
,
u
(
x
)
,
u
′
(
x
)
]
d
x
,
{\displaystyle I[u]=\int _{a}^{b}L[x,u(x),u'(x)]\,dx\,,}
on
a
{\displaystyle a}
i
b
{\displaystyle b}
són constants, i
u
′
(
x
)
=
d
u
d
x
{\displaystyle u'(x)={\frac {du}{dx}}}
.[ 1]
Si
∂
L
∂
x
=
0
{\displaystyle {\frac {\partial L}{\partial x}}=0}
, llavors les equacions d'Euler-Lagrange es redueixen a la identitat de Beltrami,
L
−
u
′
∂
L
∂
u
′
=
C
,
{\displaystyle L-u'{\frac {\partial L}{\partial u'}}=C\,,}
on C és una constant.[ Nota 1] [ 2]
La següent derivació de la identitat de Beltrami comença amb l'equació d'Euler-Lagrange,
∂
L
∂
u
=
d
d
x
∂
L
∂
u
′
.
{\displaystyle {\frac {\partial L}{\partial u}}={\frac {d}{dx}}{\frac {\partial L}{\partial u'}}\,.}
Multiplicant els dos costats per u ′ ,
u
′
∂
L
∂
u
=
u
′
d
d
x
∂
L
∂
u
′
.
{\displaystyle u'{\frac {\partial L}{\partial u}}=u'{\frac {d}{dx}}{\frac {\partial L}{\partial u'}}\,.}
Segons la regla de la cadena ,
d
L
d
x
=
∂
L
∂
u
u
′
+
∂
L
∂
u
′
u
″
+
∂
L
∂
x
,
{\displaystyle {dL \over dx}={\partial L \over \partial u}u'+{\partial L \over \partial u'}u''+{\partial L \over \partial x}\,,}
on
u
″
=
d
u
′
d
x
=
d
2
u
d
x
2
{\displaystyle u''={\frac {du'}{dx}}={\frac {d^{2}u}{dx^{2}}}}
.
Reordenant això es produeixen
u
′
∂
L
∂
u
=
d
L
d
x
−
∂
L
∂
u
′
u
″
−
∂
L
∂
x
.
{\displaystyle u'{\partial L \over \partial u}={dL \over dx}-{\partial L \over \partial u'}u''-{\partial L \over \partial x}\,.}
Per tant, substituint aquesta expressió per
u
′
∂
L
∂
u
{\displaystyle u'{\frac {\partial L}{\partial u}}}
en la segona equació d'aquesta derivació,
d
L
d
x
−
∂
L
∂
u
′
u
″
−
∂
L
∂
x
−
u
′
d
d
x
∂
L
∂
u
′
=
0
.
{\displaystyle {dL \over dx}-{\partial L \over \partial u'}u''-{\partial L \over \partial x}-u'{\frac {d}{dx}}{\frac {\partial L}{\partial u'}}=0\,.}
Segons la regla del producte , l'últim terme es reexpressa com a
u
′
d
d
x
∂
L
∂
u
′
=
d
d
x
(
∂
L
∂
u
′
u
′
)
−
∂
L
∂
u
′
u
″
,
{\displaystyle u'{\frac {d}{dx}}{\frac {\partial L}{\partial u'}}={\frac {d}{dx}}\left({\frac {\partial L}{\partial u'}}u'\right)-{\frac {\partial L}{\partial u'}}u''\,,}
i reordenant,
d
d
x
(
L
−
u
′
∂
L
∂
u
′
)
=
∂
L
∂
x
.
{\displaystyle {d \over dx}\left({L-u'{\frac {\partial L}{\partial u'}}}\right)={\partial L \over \partial x}\,.}
Per al cas de
∂
L
∂
x
=
0
{\displaystyle {\frac {\partial L}{\partial x}}=0}
, això es redueix a
d
d
x
(
L
−
u
′
∂
L
∂
u
′
)
=
0
,
{\displaystyle {d \over dx}\left({L-u'{\frac {\partial L}{\partial u'}}}\right)=0\,,}
de manera prenen els resultats de l'antiderivada en la identitat de Beltrami,
L
−
u
′
∂
L
∂
u
′
=
C
,
{\displaystyle L-u'{\frac {\partial L}{\partial u'}}=C\,,}
on C és una constant.[ Nota 2]
Solució al problema de la braquistòcrona[ modifica ]
La solució al problema de la braquistòcrona és la cicloide
Un exemple d'aplicació de la identitat de Beltrami és el problema de la braquistòcrona , que consisteix a trobar la corba
y
=
y
(
x
)
{\displaystyle y=y(x)}
que minimitza la integral
I
[
y
]
=
∫
0
a
1
+
y
′
2
y
d
x
.
{\displaystyle I[y]=\int _{0}^{a}{\sqrt {{1+y'^{\,2}} \over y}}dx\,.}
L'integrand
L
(
y
,
y
′
)
=
1
+
y
′
2
y
{\displaystyle L(y,y')={\sqrt {{1+y'^{\,2}} \over y}}}
no depèn explícitament de la variable d'integració
x
{\displaystyle x}
, de manera que s’aplica la identitat de Beltrami,
L
−
y
′
∂
L
∂
y
′
=
C
.
{\displaystyle L-y'{\frac {\partial L}{\partial y'}}=C\,.}
Substituint per
L
{\displaystyle L}
i simplificant,
y
(
1
+
y
′
2
)
=
1
/
C
2
(constant)
,
{\displaystyle y(1+y'^{\,2})=1/C^{2}~~{\text{(constant)}}\,,}
que es pot resoldre amb el resultat posat en forma d'equacions paramètriques
x
=
A
(
ϕ
−
sin
ϕ
)
{\displaystyle x=A(\phi -\sin \phi )}
y
=
A
(
1
−
cos
ϕ
)
{\displaystyle y=A(1-\cos \phi )}
amb
A
{\displaystyle A}
sent la meitat de la constant anterior,
1
2
C
2
{\displaystyle {\frac {1}{2C^{2}}}}
, i
ϕ
{\displaystyle \phi }
essent una variable. Aquestes són les equacions paramètriques per a una cicloide .[ Nota 3]
↑ Per tant, la transformada de Legendre del lagrangià , del hamiltonià , és constant al llarg del camí dinàmic.
↑ Aquesta derivació de la identitat de Beltrami correspon a la de Weisstein , Eric W. «Beltrami Identity » (en anglès). MathWorld .
↑ Aquesta solució del problema de la braquistòcrona correspon a la de Mathews , Jon; Walker , RL. Mathematical Methods of Physics (en anglès). New York: W. A. Benjamin, Inc., 1965, p. 307-309.