De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
A matemàtiques , les Identitats de Green són un conjunt de desigualtats en càlcul vectorial .[ 1] Anomenades així en honor del matemàtic George Green , el mateix que va descobrir el Teorema de Green .
Aquesta identitat es deriva del Teorema de la divergència aplicat a un camp vectorial
F
=
ψ
∇
φ
{\displaystyle \mathbf {F} =\psi \nabla \varphi }
.
Si
ϕ
{\displaystyle \phi }
és una funció contínuament diferenciable de classe C 2 i
ψ
{\displaystyle \psi }
és una altra funció contínuament diferenciable, però de classe C 1 en una regió U , aleshores:
∫
U
ψ
Δ
φ
d
V
=
∮
∂
U
ψ
(
∇
φ
⋅
n
)
d
S
−
∫
U
(
∇
φ
⋅
∇
ψ
)
d
V
,
{\displaystyle \int _{U}\psi \Delta \varphi \,dV=\oint _{\partial U}\psi \left(\nabla \varphi \cdot n\right)\,dS-\int _{U}\left(\nabla \varphi \cdot \nabla \psi \right)\,dV,}
on
Δ
=
∇
2
{\displaystyle \Delta =\nabla ^{2}}
és l'operador Laplaciana .
Si
ϕ
{\displaystyle \phi }
i
ψ
{\displaystyle \psi }
són funcions contínuament diferenciables de classe C 2 les dues a U , aleshores:
∫
U
(
ψ
Δ
φ
−
φ
Δ
ψ
)
d
V
=
∮
∂
U
(
ψ
∂
φ
∂
n
−
φ
∂
ψ
∂
n
)
d
S
.
{\displaystyle \int _{U}\left(\psi \Delta \varphi -\varphi \Delta \psi \right)\,dV=\oint _{\partial U}\left(\psi {\frac {\partial \varphi }{\partial n}}-\varphi {\frac {\partial \psi }{\partial n}}\right)\,dS.}
La tercera identitat de Green s'obté a partir de la segona particularitzant la funció
ϕ
(
y
)
{\displaystyle \phi (y)}
a:
φ
(
i
)
=
1
|
x
−
i
|
{\displaystyle \varphi (i)={\frac {1}{|\mathbf {x} -i|}}}
En aquest cas, el·laplacià d'
ϕ
(
y
)
{\displaystyle \phi (y)}
és:
Δ
φ
(
i
)
=
−
4
π
δ
(
x
−
i
)
{\displaystyle \Delta \varphi (i)=-4\pi \delta \left(\mathbf {x} -i\right)}
La tercera identitat de Green diu que, si
ψ
{\displaystyle \psi }
és una funció contínuament diferenciable de classe C 2 a U , aleshores:
∮
∂
U
[
1
|
x
−
i
|
∂
∂
n
ψ
(
i
)
−
ψ
(
i
)
∂
∂
n
i
1
|
x
−
i
|
]
d
S
i
−
∫
U
[
1
|
x
−
i
|
Δ
ψ
(
i
)
]
d
V
i
=
k
.
{\displaystyle \oint _{\partial U}\left[{\frac {1}{|\mathbf {x} -i|}}{\frac {\partial }{\partial n}}\psi (\mathbf {i} )-\psi (\mathbf {i} ){\frac {\partial }{\partial n_{\mathbf {i} }}}{\frac {1}{|\mathbf {x} -i|}}\right]\,dS_{\mathbf {i} }-\int _{U}\left[{\frac {1}{|\mathbf {x} -i|}}\Delta \psi (\mathbf {i} )\right]\,dV_{\mathbf {i} }=k.}
On:
k
=
4
π
ψ
(
x
)
{\displaystyle k=4\pi \psi (x)}
si
x
∈
I
n
t
(
U
)
{\displaystyle x\in Int(U)}
,
k
=
2
π
ψ
(
x
)
{\displaystyle k=2\pi \psi (x)}
si
x
∈
∂
U
{\displaystyle x\in \partial U}
i té un pla tangent a
x
{\displaystyle x}
k
=
0
{\displaystyle k=0}
a la resta de casos.