Ievgueni Ievtuixenko
Ievgueni Aleksàndrovitx Ievtuixenko (rus: Евгений Александрович Евтушенко) (Zimà, 18 de juliol de 1932[1] - Tulsa, 1 d'abril de 2017)[2] fou un escriptor, guionista, actor i director de cinema rus.
Biografia
[modifica]Va estudiar a l'institut literari a Moscou entre el 1951 i 1954, en fou expulsat per donar suport a la novel·la de Vladímir Dudíntsev No només de pa viu l'home. Els primers versos de Ievtuixenko foren publicats el 1949, i entrà a la Unió d'Escriptors Soviètics el 1952.
Ievtuixenko es feu molt popular amb la joventut soviètica dels seixanta gràcies a la seva valentia cívica, i des dels setanta viatjà arreu del món. Juntament amb Andrei Voznessenski, Róbert Rojdéstvenski i Bel·la Akhmadúlina fou un ídol de la generació dels seixanta. Moltes cites de les seves obres es varen transformar en frases proverbials, com per exemple Un poeta a Rússia és més que un poeta.
El 1989 Ievtuixenko arribà a ser diputat al Soviet Suprem de l'URSS. El 1991 arribà a la Universitat de Tulsa, Oklahoma, amb la seva família, i els últims anys de la seva vida va viure entre els Estats Units i Rússia. Als EUA va compondre i publicar una obra fonamental en anglès -antologia de poesia russa Les estrofes del segle el 1993.
Es casà en quatre ocasions, amb la poeta Bel·la Akhmadúlina el 1954, amb Galina Sokol-Lukonina el 1961, amb la irlandesa Joan Butler el 1978 i amb Maria Nòvikova el 1987. Té cinc fills.
Ievtuixenko fou membre honorari de l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Sant Telmo i de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Lletres, membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts i professor de les universitats de Pittsburgh i Santo Domingo.
Les seves obres han estat traduïdes a 70 llengües arreu del món, entre elles al català.
Obra poètica
[modifica]Va començar a escriure versos durant el "desglaç". Com a representant de la suposada poesia dels estadis, buscà la vida i la poesia que anomenen la consciència, delicadesa, fermesa de l'ànima, energia i la veritat de la vida. La seva poesia fou social, dirigida principalment als joves dels anys seixanta, que anhelaven canvis. Ievtuixenko volia reunir en la poesia russa el vigor poètic de Vladímir Maiakovski i la tendresa de Borís Pasternak.
Poemes[modifica]
Novel·les[modifica]
Novel·les curtes[modifica]
|
Llibres de versos[modifica]
|
Llibres d'assajos
[modifica]- Autobiografia, París, 1963
- «Талант есть чудо неслучайное» (1980) - El talent és una meravella no casual
- «Волчий паспорт» (1998) - Сertificat personal de recusació (memòries)
Traduccions al català
[modifica]- Güell, Josep Maria. Quasi al final (en català/rus). 1a edició. Edicions 62, 1995, p. 136 (pròleg de Joan Margarit) (Els llibres de l'Escorpí, Poesia Universal del segle xx). ISBN 84-297-3994-7.
Referències
[modifica]
- ↑ «Data de naixement en rus». Arxivat de l'original el 2016-10-01. [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ Als Estats Units va morir el poeta Ievgueni Ievtuixenko (rus)
- Escriptors russos del segle XX
- Escriptors russos del segle XXI
- Escriptors soviètics
- Poetes russos en rus
- Novel·listes russos en rus
- Assagistes russos
- Guionistes russos
- Actors de cinema russos
- Directors de cinema russos
- Guanyadors del Premi Estatal de l'URSS
- Alumnes de l'Institut de Literatura Maksim Gorki
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Morts a Oklahoma
- Persones de l'óblast d'Irkutsk
- Poetes del segle XX
- Poetes del segle XXI
- Morts d'insuficiència cardíaca
- Directors de cinema soviètics
- Actors soviètics
- Dramaturgs russos en rus
- Professors de la Universitat de Pittsburgh
- Actors de cinema asiàtics
- Actors russos del segle XX
- Actors russos del segle XXI
- Naixements del 1932