Iftach Spector
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 octubre 1940  (84 anys)Jerusalem | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | as de l'aviació, oficial | ||
| Activitat | 1958 - | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Força Aèria Israeliana | ||
| Rang militar | general de brigada | ||
| Conflicte | operació Òpera Operation Rimon 20 (en)  Guerra dels Sis Dies Guerra de desgast Guerra del Yom Kippur Guerra del Líban de 1982 | ||
| Família | |||
| Pares | Zvi Spector i Shoshana Spector | ||
 
| |||
Iftach Spector (hebreu: יפתח ספקטור; Pétah Tiqvà, 20 d'octubre de 1940) és un general de brigada israelià retirat, antic pilot de caça i comandant de les bases aèries de Tel Nof i Ramat David. Forma part del Consell Assessor del Fòrum de Política d'Israel.
Biografia
[modifica]Spector va néixer a Pétah Tiqvà, al que llavors era el Mandat de Palestina, l'any 1940. Els seus pares formaven part del Palmah, la força d'atac d'elit de la Haganà. El seu pare, Zvi Spector, va ser el comandant de l'Operació Boatswain, una missió fallida del Palmah al Líban de 1941 que va provocar la mort de tots els seus participants. La seva mare, Xoixana Spector, va ser un dels membres fundadors del Palmah i va ser la seva ajudant oficial. Spector va créixer al quíbuts Givat Brenner i al quíbuts Hulata.[1]
Carrera Militar
[modifica]Als disset anys i mig es va allistar a l'exèrcit com a voluntari (fou necessari el consentiment escrit de la seva mare).[2]
Spector va veure participar a la Guerra dels Sis Dies i va ser un dels pilots implicats en l'incident de l'USS Liberty. Va participar en l'Operació Rimon 20, una batalla aèria entre Israel i la Unió Soviètica durant la Guerra de Desgast, més tard va lluitar a la Guerra del Yom Kippur, i va participar en l'Operació Opera, el bombardeig d'Israel el 1981 al reactor nuclear de l'Iraq. Durant el seu servei amb la Força Aèria Israeliana, Spector va comandar els esquadrons 101 i 107 i les bases aèries de Ramat David i Tel Nof. 'Spector va abatre 12 avions enemics, vuit mentre pilotava el Mirage III i quatre mentre ho feia amb un F-4 Phantom II.[3][4][5]
El 1992 va ser guardonat amb el Premi Yitzhak Sadeh pel seu llibre Un somni en blau i negre, el relat novel·lat d'un esquadró de caces durant la guerra de Yom Kippur.[6]
Des de 2001, ha estat actiu en el Moviment per a la Desvinculació dels Palestins. El 2003, Spector va ser un dels 27 pilots de reserva i antics pilots exempts del deure de reserva de signar "La carta dels pilots" on mostraven el seu rebuig a volar en missions contra objectius a Cisjordània i Gaza.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ Spector, 2009, p. 32.
- ↑ Spektor, 2004, p. 179.
- ↑ Aloni, 2004, p. 81.
- ↑ Aloni, 2004, p. 86.
- ↑ «SPECTOR Yiftah» (en francès). cieldegloire.com. Arxivat de l'original el 2016-03-26. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Centre d'Estudis per a la defensa» (en hebreu). galili.org.il. Arxivat de l'original el 2015-11-14. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Lowest Deeds From Loftiest Heights» (en anglès). Haaretz, 15-07-2014. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Israeli pilots' stand of conscience» (en anglès). smh.com.au, 06-09-2003. Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 22 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Aloni, Shlomo. Israeli Mirage and Nesher Aces (en anglès). Osprey Publishing, 2004. ISBN 1-84176-653-4.
- Aloni, Shlomo. Israeli Phantom II Aces (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p. 96. ISBN 1-84176-783-2.
- Spector, Iftach. Loud and Clear (en anglès). Minneapolis: Zenith Press, 2009, p. 426. ISBN 978-0-7603-3630-4.
