Ignacio Carrión Hernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1938  Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Mort | 8 octubre 2016 (78 anys) València |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Camp de treball | Narració |
| Ocupació | escriptor, periodista, novel·lista |
| Gènere | Assaig i literatura de viatges |
| Premis | |
| |
Ignacio Carrión Hernández (Sant Sebastià, 6 de setembre de 1938 - València, 8 d'octubre de 2016) fou un escriptor i periodista espanyol.[1]
Biografia
[modifica]Carrión va néixer a Sant Sebastià (Guipúscoa), el 1938, per circumstàncies de la Guerra Civil.[2] La seva família era originària de València. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València, ciutat en la qual va regentar, durant la dictadura franquista, la llibreria «Lope de Vega». Va ser redactor de l'Agència EFE a Londres, cap d'Informació al setmanari Blanco y Negro, corresponsal del diari ABC a Londres i corresponsal de Cambio 16 a Washington DC. Finalment, va ser enviat especial del diari El País per tot el món, fins a la seva jubilació, l'any 2003.[3] Col·laborà en la secció de llibres de l'edició en castellà de Le Monde Diplomatique, a Revista de Occidente i a Pasajes del Pensamiento Contemporáneo (Universitat de València). Divorciat i pare de tres fills, des de 1994 va estar casat amb Chus Duato.
Obra
[modifica]D'entre la seva obra, tant de ficció com de no-ficció, destaquen els següents títols:[4][5]
Novel·les
[modifica]- El milagro (1990)
- Cruzar el Danubio (1995)
- Desahucio (1996)
- Tomates para mi viejo (2012)
Reculls de contes
[modifica]- Klaus ha vuelto (1992)
- Diario de un vendedor de Olivos en Manhattan (2006)
- Pobres mujeres (2010)
- Desde Cabo de Gata (2011)
No-ficció
[modifica]- Querido señor Dios... (1976)
- Querido señor Rey... (1976)
- Madrid, ombligo de España (1984)
- De Moscú a Nueva York (1989)
- Alabado sea yo (1998)
- La hierba crece despacio (1961-2001)
- India, vagón 14-24 (2008)
- Buscando a Marilyn (2008)
- Diarios (2011-2015)
Premis
[modifica]- 1995: Premi Nadal de novel·la per Cruzar el Danubio.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Fallece en Valencia el periodista y escritor Ignacio Carrión a los 78 años» (en castellà). Las Provincias, 10-10-2016. [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ Levante-EMV. «Fallece el periodista Ignacio Carrión a los 78 años» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ «Ignacio Carrión» (en castellà). Verlanga, 27-10-2015. [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ «Carrión, Ignacio (1938-2016)» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ «Ignacio Carrión - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ País, Ediciones El «Ignacio Carrión gana el Premio Nadal con una novela crítica sobre el periodismo actual» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-1995. ISSN: 1134-6582.