Ignasi Pinazo i Martínez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1883  València | ||
| Mort | octubre 1970 (86/87 anys) Godella (Horta Nord) | ||
| Sepultura | Cementeri General de València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor | ||
| Família | |||
| Pare | Ignasi Pinazo i Camarlench | ||
| Germans | Josep Pinazo i Martínez | ||
 | |||
Ignasi Pinazo i Martínez (València, 1883 - Godella, 1970) va ser un escultor valencià, fill del també artista Ignasi Pinazo i Camarlench.[1]
Trajectòria
[modifica]
Als 9 anys va començar la seva carrera artística de la mà del seu progenitor, i posteriorment va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, fins que va abandonar els seus estudis per dedicar-se a l'escultura.[1]
L'any 1900 es va traslladar a Madrid on ingressaria al Taller de Marià Benlliure. Quatre anys després va tornar a la seva ciutat natal on va obtenir una pensió de la Diputació de València per a seguir amb la carrera a Roma. Una de les seves primeres obres va ser El gravador Esteve. El 1915 va obtenir la segona medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts, a Madrid, per l'escultura El Saque, amb la qual també obtingué una pensió de la mateixa institució per a Roma i París.[1] L'any 1948 va guanyar la primera medalla amb l'obra Enigma.[1] Altres obres seves, de bronze, marbre o fusta, que destaquen són: Edetana, Flor de València, Tio Quico, L'alcalde de Benifaraig, Roseta, Llevantina, Tors o Obsessió, gairebé totes elles localitzades al Museu de Belles Arts de València.[1] Part del seu ventall artístic d'obres és sobre talles, icones i imatges religioses.[1] També són d'ell els monuments al seu pare i al mestre Alonso a Godella i a València, respectivament.[1] L'any 1970 va morir a Godella (Horta Nord).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Ignasi Pinazo i Martínez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]
- Agramunt Lacruz, Francisco. Diccionario de Artistas Valencianos del Siglo XX (en castellà). Albatros, 1999, p. 1392-1393. ISBN 84-7274-241-5.