Vés al contingut

Ignazio Fabra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnazio Fabra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Palermo (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada161 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes52 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólluitador amateur Modifica el valor a Wikidata
Esportlluita amateur Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- Gruppo Sportivo Vigili del Fuoco Palermo
Participà en
1956Jocs Olímpics d'Estiu de 1956
1952Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Lluita grecoromana
Representa: Itàlia Itàlia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Argent Hèlsinki 1952 Pes mosca
Argent Melbourne 1956 Pes mosca
Campionat del món de lluita
Or Karlsruhe 1955 Pes mosca
Argent Toledo 1962 Pes mosca
Argent Helsingborg 1963 Pes mosca
Jocs del Mediterrani
Or Alexandia 1951 Pes mosca
Argent Nàpols 1963 Pes mosca

Ignazio Fabra (Palermo, 25 d'abril de 1930 - Gènova, 13 d'abril de 2008) fou un lluitador italià, que combinà la lluita grecoromana amb l'estil lliure, que va competir durant les dècades de 1950 i 1960. Era sord de naixement.[1]

Durant la seva carrera esportiva va prendre part en quatre edicions dels Jocs Olímpics d'Estiu, el 1952, 1956, 1960 i 1964. Als Jocs de Hèlsinki de 1952 i Melbourne de 1956 guanyà la medalla de plata en la prova del pes mosca del programa de lluita grecoromana. El 1960, a Roma, i el 1964, a Tòquio, fou quart i cinquè respectivament en la mateixa prova.[1]

En el seu palmarès també destaquen tres medalles al Campionat del món de lluita, d'or el 1955 i de plata el 1962 i 1963, i dues medalles als Jocs del Mediterrani, d'or el 1951 i de plata el 1963.[2] A nivell nacional guanyà deu campionats italians, set en grecoromana i tres en estil lliure, entre 1950 i 1963.[1]

Es va retirar a finals de la dècada de 1960, passant a exercir d'entrenador de lluita. Va dirigir l'equip nacional de lluita als Jocs Mundials de Sords de 1969 i va preparar el medallista olímpic de 1972 Giuseppe Bognanni.[3][4]

Pels seus èxits va rebre la medalla d'Or del Comitè Olímpic Italià.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Olympedia – Ignazio Fabra». [Consulta: 1r abril 2023].
  2. «International Wrestling Database». [Consulta: 1r abril 2023].
  3. Ignazio Fabra. agorasportonline.it (1 September 2011)
  4. «Athletes | Deaflympics» (en anglès). Arxivat de l'original el 8 de juliol 2017. [Consulta: 28 agost 2017].